Quan fa un mes el Barça de Guardiola es va proclamar campió d’Europa a la televisió holandesa es comentava que aquella era una victòria mig catalana – mig neerlandesa. I part de raó tenien, des que Cruyff es va asseure a la banqueta del Camp Nou el Barça ha guanyat 9 lligues de les últimes 20 i 3 Champions. Cruyff, a més, va recomanar a Laporta els fitxatges de Rijkaard i Guardiola.
I de la mateixa manera es podria dir que el futbol holandès té bastant de català. Aquesta temporada, per primer cop en 23 anys, un equip que no era cap dels 3 grans (Ajax, PSV i Feyenoord) ha guanyat la lliga holandesa, Eredivisie. Ha estat l’AZ de Van Gaal i Kluivert, equip de la bonica vila d’Alkmaar, coneguda pel seu mercat del formatge. El primer que ha fet Van Gaal però ha estat tocar el dos cap al Bayern de Munich com fa tothom últimament al futbol holandès. El recanvi a la banqueta de l’AZ? Ronald Koeman.
I és que si aquest petit equip ha desbancat els grans ha estat més per demèrits dels rivals que no per cap altra cosa, sense desmerèixer Van Gaal. Només l’Ajax de Van Basten li ha seguit el ritme durant la temporada, però s’ha desinflat com un globus al final de la temporada i ha acabat tercer.
Un dels motius que els seguidors de l’Ajax troben a la crisi del seu club és la llei Bosman, que permet als jugadors comunitaris europeus jugar sense ocupar plaça d’estranger. Amb la lliure circulació de jugadors per Europa totes les joves promeses holandeses se’n van a lligues grans, encara que potser juguin menys que a Holanda, així és com el Madrid té 5 holandesos alguns dels quals no hem vist jugar gaire. Igual que el Joventut de Badalona forma jugadors que se’n van a la NBA a la primera de canvi (Aíto i Villacampa han avisat que cal posar remei a la fuga gratuïta de talent que la NBA suposa) els grans clubs tulipes els passa el mateix amb els grans clubs europeus. Una gran lliga europea és la seva única salvació abans la seva lliga nacional mori d’avorriment, en això podríem anar ben agafats del bracet.
