En un món saturat d’estímuls, l’avorriment apareix com una porta secreta cap a la creativitat, la calma i l’equilibri emocional.
Experts en psicologia i neurociència coincideixen: aprendre a avorrir-se és una habilitat clau per al benestar mental.
Durant anys, l’avorriment ha tingut mala fama. Se l’ha tractat com un enemic a evitar a tota costa, com una senyal que alguna cosa va malament o, pitjor encara, que no estem “aprofitant el temps”. Però la ciència i la psicologia actual han començat a capgirar aquest concepte. El que abans es veia com una pèrdua, ara es revela com una necessitat. Avorrir-se, diuen els experts, no només és sa, sinó essencial.
L’avorriment no és l’enemic
“L’avorriment no és un error, sinó una senyal”, assegura la psicòloga espanyola Josefa Ros, especialista en aquesta emoció. Segons el seu anàlisi, avorrir-se ens empeny a buscar noves idees, ens obliga a enfrontar-nos a nosaltres mateixos i pot ser el punt de partida per a la introspecció.
Sandi Mann, professora de psicologia a la Universitat de Central Lancashire, ho defineix com una “emoció subestimada”, capaç d’activar zones del cervell relacionades amb la creativitat i la resolució de problemes. En el seu estudi, els participants que es van avorrir durant uns minuts abans d’una tasca van ser més creatius que els que no ho van fer.
Lluny del que molts creuen, l’avorriment no és un senyal de mandra ni de falta de motivació, sinó que el nostre cervell busca una forma més profunda de connexió amb el seu entorn. És una pausa incòmoda, sí, però necessària.
Beneficis psicològics demostrats
El psicòleg Paul White, en un article publicat el 2025, resumeix sis beneficis clau de l’avorriment: fomenta la creativitat, promou l’autorreflexió, impulsa el canvi, reforça la salut mental, millora la productivitat i estimula la resolució de problemes.
“L’avorriment ens obliga a aturar-nos. En aquesta pausa trobem idees, decisions, fins i tot redireccions vitals”, comenta White.
Des de la neurociència, l’experta Olga Merino afirma que l’avorriment activa l’anomenat “mode per defecte” del cervell, un estat en què la ment vaga lliurement, connectant records, elaborant projectes i explorant noves possibilitats. És, literalment, el moment en què la creativitat floreix.
A més, segons dades recollides per l’American Psychological Association (APA), els períodes d’avorriment poden actuar com “vacances mentals” que redueixen l’estrès i prevenen el desgast psicològic.
Avorrir-se en temps de pantalles
Però… com avorrir-se avui? És tan sols possible?
Vivim en l’era del “scroll infinit”, on cada segon d’espera és una excusa per desbloquejar el mòbil. Ens hem habituat a omplir qualsevol espai de silenci amb vídeos, notificacions, música o xarxes socials. Aquesta hiperestimulació constant té un cost: “l’avorriment desapareix, però també ho fa la imaginació”, adverteix Ros.
Un estudi recent d’El País revela que l’ús compulsiu de xarxes socials no només impedeix que aparegui l’avorriment natural, sinó que el reemplaça per una versió ansiosa i dependent, on l’atenció es dispersa i el gaudi es torna superficial.
Bartolomé Úbeda, psicopedagog, ho té clar: “Als nens no cal entretenir-los tot el temps. Necessiten avorrir-se per aprendre a pensar i crear per si mateixos”. El mateix val per als adults.
Com practicar l’avorriment saludable
Si avorrir-se és tan beneficiós, la pregunta és: com s’entrena aquesta habilitat enmig del caos modern?
- Silenci diari: reserva almenys 10 minuts al dia sense música, pantalles o distraccions. Pot ser caminant, mirant per la finestra o simplement respirant.
- Deixa espais buits a la teva agenda. No omplis cada forat amb tasques. Deixa que el temps flueixi sense propòsit.
- Espera sense entretenir-te: a cues o transport públic, evita treure el mòbil. Observa, escolta, pensa.
- Fes tasques monòtones sense estímuls: fregar plats, escombrar o passejar sense auriculars poden ser moments creatius.
- Permet-te l’avorriment sense culpa: no t’autoexigeixis productivitat constant. Estar sense fer res també té valor.
“La gent tem avorrir-se perquè tem enfrontar-se a si mateixa”, assenyala Sandi Mann. Però només en aquest espai sense soroll és on apareixen les idees més autèntiques.
La pausa que la teva ment necessita
Potser l’avorriment no sigui un buit, sinó una invitació. Una escletxa per on s’escola allò que realment importa, allò que pensem quan ningú no ens parla, allò que sentim quan ja no hi ha res a mirar.
Deixar de témer l’avorriment és deixar de témer el silenci, la lentitud, la pausa. És obrir la porta a la ment perquè respiri, somiï i es retrobi.
Així que la propera vegada que no sàpigues què fer, no fujis. Avorreix-te. El teu cervell t’ho agrairà.
I tu? Quan va ser l’última vegada que et vas avorrir de veritat?
Comparteix aquest article si alguna vegada has descobert una gran idea mentre no feies res. Potser no estàs sol.
