El món de l’esport d’elit, aquell que ens fascina i ens manté enganxades a la pantalla, amaga veritables enginyeries darrere de cada rècord. Però quan un crac com Ferran Torres, el davanter estrella del Paris Saint-Germain, revela públicament la seva rutina alimentària, amb un dejuni intermitent que s’allarga fins a les 14:00 del migdia, la discussió s’encén. Tothom es pregunta: és aquest el secret per al rendiment màxim?
La resposta, com gairebé sempre en el camp de la salut, és molt més complexa del que sembla i desmunta qualsevol intent de trobar una drecera màgica. Nosaltres, que sempre busquem la veritat més enllà de les modes, hem rastrejat l’opinió de la veu més autoritzada en el tema: Toscana Viar, la nutricionista de la selecció espanyola de futbol. La seva visió és clara i ens ofereix una perspectiva que canviarà per sempre la manera com entenem la nutrició.
Viar, amb l’autoritat que li confereix la seva experiència amb els millors atletes, és rotunda. La seva premissa fonamental, i el que hauria de ser la nostra solució definitiva, és que la nutrició “gairebé mai té receptes universals“. Oblida’t de copiar la dieta del teu ídol o de seguir cegament l’última tendència de TikTok. El que funciona per a un, pot ser un autèntic error per a un altre, i això és especialment cert en l’alt rendiment.
Per què la dieta ideal no existeix per a tothom
Aquesta afirmació no és només una opinió, sinó una realitat científica que Viar aplica amb cada esportista d’elit. El cos humà, amb totes les seves complexitats i individualitats, no respon a patrons rígids. Un futbolista, per exemple, té unes exigències energètiques i de recuperació que varien dràsticament d’un altre, i fins i tot d’un dia a l’altre, en funció dels entrenaments, els partits i els viatges.
La nutricionista posa el focus en el context. Quins són els horaris d’entrenament del jugador? Quin volum de treball acumula? Quines sensacions personals experimenta? És capaç de cobrir totes les seves necessitats nutricionals dins d’aquesta estratègia? I, el més imprencindible, li permet entrenar, recuperar-se i competir al màxim nivell? (És una cascada de variables, nosaltres també al·lucinem amb la complexitat).
La clau no és buscar la dieta perfecta que tothom hagi de seguir, sinó trobar el pla que et permeti rendir al màxim, sigui quin sigui el teu context. És una inversió en tu mateixa.
Així doncs, quan parlem d’estratègies com el dejuni intermitent, Viar no és partidària de demonitzar-lo o enaltir-lo cegament. Hi ha jugadors a qui els pot “encaixar perfectament”, mentre que per a altres seria contraproduent. La moda no dicta la ciència, i aquesta és una veritat que moltes vegades s’oblida en el món de la nutrició (i, si ens permeteu, en molts altres àmbits de la vida quotidiana).
El cas Ferran Torres i l’autonomia nutricional
Tornant al cas de Ferran Torres, la postura de la nutricionista és un manual de sentit comú. Si un jugador decideix concentrar la ingesta en una o dues grans menjades al dia, aquestes han d’estar molt ben planificades. No es tracta de saltar-se àpats i ja està; es tracta d’assegurar que aquests àpats aporten tots els nutrients i l’energia necessaris per a la seva activitat. La paraula clau és “adaptació”.
Viar subratlla que el seu treball i el del seu equip no és “imposar una única forma de menjar”, sinó, precisament, “trobar l’estratègia que permeti a cada esportista rendir al màxim”. És a dir, no busquen que tots els jugadors de la selecció espanyola mengin el mateix; el seu objectiu secret és que cada un trobi el seu propi patró alimentari que optimitzi el seu rendiment individual. La personalització és el nou or.
Aquesta filosofia s’estén més enllà de la proteïna i els hidrats. L’entrenament, per molt bo que sigui, no serveix de res si no ve acompanyat d’una recuperació efectiva. I aquí entra en joc una tríada fonamental: “Entrenar bé és important, però aprofitar aquest entrenament depèn, en gran part, de com menges, com descanses i com et recuperes”. El cos és un engranatge complex i cada peça compta.
La nutrició com a pilar invisible de l’èxit
Fins i tot abans d’un partit, el protocol nutricional és clar: es prioritzen els hidrats de carboni de qualitat, com ara l’arròs, la pasta o el moniato, sempre acompanyats d’una font de proteïna fàcil de digerir. L’objectiu és tenir energia disponible sense sobrecarregar el sistema digestiu, permetent al jugador concentrar-se exclusivament en el joc.
La perspectiva de Toscana Viar ens obre els ulls a una realitat que va més enllà de les dietes de moda i els titulars sensacionalistes. Ens convida a entendre que el veritable poder de la nutrició rau en la seva capacitat d’adaptació, en la personalització extrema i en la comprensió del cos com un tot. Això ens aplica a totes nosaltres, cada dia, en la nostra pròpia vida. La nutrició no és un simple hàbit, sinó una veritable eina per al benestar i el rendiment òptim. Perquè, al final, el nostre cos també és el nostre “equip d’elit” particular, oi?
