L’aspecte d’una casa diu més del seu propietari del que sembla. En plena era de la salut mental, els especialistes recorden que el desordre persistent no sempre s’explica per la falta de temps. Segons la definició oficial de salut mental de l’Organització Mundial de la Salut, el benestar emocional té molt a veure amb la manera com afrontem les exigències del dia a dia.
Tanmateix, moltes persones conviuen amb piles de roba, aigüeres plenes i taules saturades sense entendre per què els costa tant posar ordre, fins i tot quan reserven hores per fer-ho. Darrere d’aquest caos quotidià s’hi pot amagar alguna cosa més complexa que una simple manca d’organització, i els professionals comencen a veure-ho com un avís silenciós que convé atendre a temps.
Què pot amagar el desordre més enllà de la mandra
Quan el desordre s’instal·la a la llar i hi roman durant setmanes o mesos, encara que hi hagi espais lliures a l’agenda per recollir, l’explicació sol anar més enllà de la mandra. Els psicòlegs descriuen aquest fenomen com un senyal d’esgotament mental i físic: la persona disposa de temps, però no d’energia ni de capacitat per iniciar les tasques més bàsiques.
En aquests casos, la ment interpreta posar rentadores, fer el llit o rentar els plats com un esforç excessiu. La persona sent que no pot més i posposa una vegada i una altra allò que abans feia gairebé de manera automàtica. El resultat és un entorn cada vegada més caòtic que, al seu torn, incrementa la sensació d’ofec i alimenta un cercle viciós difícil de trencar.
A més, el vincle entre ordre i benestar és bidireccional. Un estat emocional fràgil dificulta mantenir la casa al dia, i un espai saturat d’objectes, brutícia o papers dispersos pot augmentar l’ansietat, la irritabilitat i la fatiga. Els organismes internacionals recorden que els trastorns mentals es troben entre les principals causes de pèrdua de salut al món i que afecten la capacitat de les persones per treballar, cuidar-se i relacionar-se amb els altres.
Tret de personalitat o símptoma d’alguna cosa més
No tota persona desordenada té un problema de salut mental. Existeixen estils de personalitat més caòtics, creatius o poc estructurats que conviuen amb un cert desordre sense que aquest interfereixi de manera greu en la vida diària. La clau rau en l’impacte que aquest desordre té en el dia a dia i en si hi ha hagut un canvi evident respecte de com era la persona abans.
Els especialistes solen fixar-se en diversos indicadors:
- Si el desordre és estable al llarg de la vida i no ha canviat de manera brusca, pot ser un tret de personalitat.
- Si la persona, tot i estar envoltada d’objectes, se sent relativament tranquil·la i funcional, probablement no hi hagi un problema de fons.
- Si el caos apareix de manera sobtada, augmenta ràpidament i genera vergonya o malestar intens, convé parar-hi atenció.
- Si la casa desordenada impedeix portar una vida normal (rebre visites, cuinar, dormir bé), el desordre deixa de ser un simple tret.
El punt d’inflexió arriba quan l’estat de l’habitatge interfereix amb la higiene, l’alimentació, el descans o les relacions socials. És aleshores quan el desordre comença a comportar-se com un símptoma, i no només com una característica de la manera com s’organitza algú.
Trastorns de salut mental que es poden reflectir en el desordre
Diversos problemes de salut mental es poden manifestar a través d’una casa que es desordena i no es recull, fins i tot quan aparentment hi ha temps per fer-ho. Això no vol dir que el desordre permeti diagnosticar res per si sol, però sí que pot ser una pista útil dins d’un conjunt de senyals més ampli.
Depressió i esgotament emocional
La depressió és un dels trastorns mentals més freqüents. Organismes com l’Organització Mundial de la Salut recorden que pot interferir de manera profunda en la vida de les persones: afecta el son, la gana, la capacitat de concentració i l’energia necessària per afrontar les tasques diàries.
Quan una persona està deprimida o emocionalment esgotada, activitats simples com plegar la roba, baixar les escombraries o desparar la taula poden convertir-se en reptes gegants. No és un problema de voluntat. Apareixen símptomes com la lentitud, la sensació de pes al cos, la dificultat per prendre decisions o la pèrdua d’interès per gairebé tot. El desordre s’acumula sense que la persona trobi forces per actuar.
En aquests casos, la llar desordenada pot anar acompanyada d’altres signes: tristesa persistent, irritabilitat, culpa, problemes de son, manca de gaudi, pensaments negatius sobre el futur. El conjunt d’aquestes senyals és el que fa pensar en un quadre depressiu i no pas en l’estat de la casa per si mateix.
Ansietat, perfeccionisme i excés d’ordre
En l’extrem contrari, també hi ha un patró en què l’ordre es torna rígid i obsessiu. Algunes persones utilitzen la neteja i l’organització compulsiva com a manera d’alleujar una ansietat interna que no aconsegueixen controlar. Senten que, si tot està completament alineat, net i simètric, se sentiran més segures.
Aquest comportament pot aparèixer en trastorns d’ansietat o en un trastorn obsessiu compulsiu. En lloc d’un menjador saturat d’objectes, el símptoma és un excés d’ordre que roba hores de son i genera tensió constant. Totes dues cares de la moneda, el caos total i l’ordre extrem, poden ser senyal de malestar psicològic.
Altres quadres: TDAH, deteriorament cognitiu i acumulació
El desordre també pot associar-se a dificultats en les funcions executives, com passa en el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Les persones amb TDAH poden tenir problemes per planificar, acabar tasques o seguir un ordre lògic, cosa que es tradueix en habitacions plenes d’objectes a mig ordenar i projectes sense concloure.
En edats més avançades, canvis importants en la manera de mantenir la casa poden ser un signe de deteriorament cognitiu o demència. Una persona que sempre havia estat organitzada comença a oblidar tasques bàsiques, deixa estris en llocs estranys o perd el control sobre la neteja. En aquests casos, l’entorn funciona com un mirall de l’estat cognitiu.
Un altre quadre específic és el trastorn d’acumulació, en què es guarden objectes de manera excessiva i resulta molt difícil llençar fins i tot les coses que estan trencades o que no s’utilitzen. El resultat pot ser una llar saturada, amb passadissos bloquejats i habitacions inutilitzades, on la seguretat i la higiene es veuen compromeses.
Senyals d’alerta: quan el desordre és motiu de consulta
Tot i que cada persona i cada casa són diferents, hi ha senyals que ajuden a distingir un desordre manejable d’una situació que requereix ajuda professional. Algunes de les més rellevants són:
- El desordre augmenta de manera notable en poques setmanes o mesos, sense una causa clara.
- Hi ha temps lliure, però la persona se sent incapaç ni tan sols d’iniciar la recollida.
- La brutícia comença a afectar la higiene, la preparació dels àpats o el descans.
- S’eviten visites per vergonya de l’estat de l’habitatge.
- Apareixen tristesa intensa, irritabilitat, apatia o pensaments d’inutilitat juntament amb el desordre.
- Es perden objectes importants amb freqüència (documents, medicació, claus).
De manera orientativa, aquests exemples solen fer sospitar que el desordre ha passat de ser un tret de caràcter a un possible símptoma:
| Situació | Què pot indicar |
|---|---|
| Abans mantenia la casa ordenada i ara no pot | Canvi d’ànim, depressió o esgotament intens |
| S’acumulen plats, escombraries i roba durant setmanes | Manca d’energia, desbordament o problemes executius |
| Deixa de convidar ningú per vergonya del desordre | Aïllament social i deteriorament del benestar emocional |
| El desordre conviu amb oblits cridaners | Possible deteriorament cognitiu que requereix valoració |
Com començar a trencar el cercle del caos
Quan una persona se sent esgotada, demanar-li que posi en ordre tota la casa en un cap de setmana sol ser irreal i fins i tot cruel. Els professionals recomanen un enfocament progressiu, centrat en petits passos assolibles que disminueixin la sensació de fracàs i permetin recuperar una mica de control.
El Comissionat de Salut Mental del Ministeri de Sanitat espanyol insisteix en la importància de mantenir rutines bàsiques, com ara horaris de son i àpats, per estabilitzar el dia a dia. Introduir l’organització de la llar dins d’aquestes rutines, en dosis molt petites, pot ser una manera eficaç de començar.
Petites accions que marquen la diferència
- Escollir una sola zona molt concreta per començar: una taula, una cadira, el taulell de la cuina.
- Dividir la tasca en passos mínims: recollir gots, després plats, després coberts.
- Fer servir un temporitzador de deu o quinze minuts i aturar-se quan soni, sense exigir-se més.
- Reduir la quantitat d’objectes a casa perquè sigui més fàcil mantenir l’ordre.
- Associar un moment del dia a un gest concret d’ordre (per exemple, desparar la taula després de sopar).
- Demanar ajuda puntual a familiars o amics per a tasques feixugues que una sola persona no pot afrontar.
Aquests gestos no substitueixen un tractament psicològic o mèdic quan és necessari, però poden alleujar l’ofec i obrir la porta a canvis més profunds. Veure un petit racó de la casa ordenat retorna una sensació d’assoliment que, pas a pas, pot anar en augment.
Quan cal demanar ajuda professional
És recomanable consultar amb un professional de la salut mental o amb el metge d’atenció primària quan el desordre es combina amb altres signes de malestar: tristesa que dura setmanes, ansietat intensa, insomni, pèrdua d’interès, pensaments de culpa o d’inutilitat. Aquests símptomes, mantinguts en el temps, mereixen sempre una valoració.
Els serveis sanitaris públics d’Espanya compten amb recursos específics de salut mental, integrats en el Sistema Nacional de Salut i recollits a l’Estratègia de Salut Mental. També existeixen associacions de pacients i línies d’ajuda que poden orientar sobre els passos a seguir.
Si el desordre s’acompanya d’idees de fer-se mal o d’un abandonament extrem de la cura personal, la situació s’ha de considerar urgent. En aquests casos, es recomana acudir als serveis d’urgències o trucar als telèfons d’emergència (112 a Espanya) per rebre atenció immediata.
Entendre que una casa desordenada no és sinònim de fracàs personal, sinó que de vegades és el reflex d’un cos i d’una ment esgotats, ajuda a canviar la mirada. No es tracta només de recollir habitacions, sinó d’oferir a la persona el suport, el temps i l’ajuda professional necessaris perquè pugui recuperar el seu equilibri.
