Fer-se una analítica de sang sembla una decisió simple, però en medicina preventiva el que importa és el context: edat, antecedents i risc real. De fet, l’avaluació basada en evidència de la Generalitat de Catalunya recorda que en adults sans i sense símptomes les analítiques rutinàries anuals no estan indicades perquè no han demostrat reduir malaltia o mortalitat i poden augmentar diagnòstics secundaris.
Això no vol dir que les analítiques no serveixin. Vol dir que el seu valor depèn de demanar-les per un motiu clar i repetir-les amb una freqüència raonable, en lloc de convertir-les en un ritual fix.
La dada clau és aquesta: per a la majoria d’adults sans, la freqüència no hauria de ser cada any per defecte, sinó selectiva i ajustada al risc. La idea d’una analítica anual universal xoca amb el que mostren revisions d’evidència: els xecs periòdics en població sana no aporten beneficis clars en resultats importants i poden empènyer a sobrediagnòstic, proves addicionals i tractaments innecessaris.
Per què una analítica anual pot no ser la millor idea
L’anàlisi de sang és una foto parcial de com estàs en un moment concret. En persones sense símptomes, molts troballes lleus no signifiquen malaltia, però sí que poden obrir una cadena de repeticions, derivacions i angoixa. A això s’hi suma que alguns valors fluctuen per son, estrès, exercici, hidratació o infeccions recents.
En salut pública, l’objectiu no és acumular proves, sinó detectar problemes on hi ha evidència de benefici. Per això, organismes com l’USPSTF recomanen cribratges concrets en grups específics, en lloc d’un paquet fix anual per a tothom. El seu llistat de recomanacions A i B mostra com es prioritzen proves amb impacte demostrat, com el cribratge d’hipertensió o el cribratge de diabetis en perfils de risc.
La diferència entre prevenció útil i excés de proves
- Prevenció útil: proves amb evidència que detectar a temps canvia el pronòstic en grups concrets.
- Excés de proves: analítiques repetides sense indicació clínica, que augmenten falsos positius i cascades diagnòstiques.
Aleshores, cada quant convé fer-se analítiques de sang
No existeix una única resposta vàlida per a tothom. La freqüència raonable es decideix combinant edat, factors de risc, medicació, antecedents familiars i resultats previs. Un adult jove sense símptomes i sense factors de risc sol necessitar menys controls que una persona amb hipertensió, obesitat, antecedents cardiovasculars o tractament crònic.
Regla pràctica que fan servir molts metges de família
- Si estàs sa i sense factors de risc: controls espaiats i centrats en prevenció recomanada per edat.
- Si tens factors de risc: revisions més freqüents i analítiques dirigides a objectius concrets.
- Si prens medicació crònica: periodicitat marcada per la seguretat del fàrmac i el seguiment d’òrgans diana.
Quines proves es demanen amb més sentit, segons el motiu
El problema no és l’analítica, sinó demanar un panell sense objectiu. Aquestes són les àrees on sol tenir més sentit mesurar, sempre segons criteri clínic:
Risc cardiovascular
- Lípids: colesterol total, LDL, HDL i triglicèrids, segons edat i risc.
- Glucosa o HbA1c: especialment si hi ha sobrepès, antecedents o tensió alta.
L’NHS, per exemple, integra colesterol i altres controls dins del seu programa d’avaluació de risc en adults de 40 a 74 anys mitjançant el NHS Health Check, que s’ofereix cada cinc anys a qui no té malalties prèvies rellevants.
Funció renal i hepàtica
- Creatinina i filtrat estimat: útils si hi ha hipertensió, diabetis, edat avançada o fàrmacs que ho requereixen.
- Enzims hepàtics: segons medicació, consum d’alcohol, fetge gras o altres factors.
Tiroide, ferro i vitamines
No solen ser proves per repetir per rutina en població sana. Es demanen quan hi ha símptomes o sospita: cansament persistent, caiguda de cabell significativa, alteracions menstruals, anèmia, canvis de pes, palpitacions o antecedents rellevants. En persones sense símptomes, el seu ús indiscriminat augmenta troballes dubtoses.
Taula orientativa per perfils de risc
| Perfil | Freqüència orientativa | Què se sol prioritzar | Què sol sobrar si no hi ha símptomes |
|---|---|---|---|
| Adult sa, sense factors de risc | Espaiada, segons criteri clínic | Cribratges recomanats per edat i antecedents | Panells amplis repetits cada any |
| 40 a 74 sense malaltia crònica | Cada 5 anys en programes de risc | Risc cardiovascular, colesterol, mesures preventives | Repetir sense canvis clínics |
| Sobrepès o obesitat | Més freqüent que en baix risc | Glucosa o HbA1c, lípids, tensió, fetge gras | Marcadors no indicats per cribratge |
| Hipertensió o prediabetis | Seguiment periòdic | Ronyó, glucosa, lípids, control d’òrgans diana | Proves no relacionades amb el seguiment |
| Medicació crònica | Segons fàrmac i seguretat | Ronyó, fetge, electròlits o altres paràmetres | Duplicar analítiques sense canvis |
Com decidir-ho amb el teu metge en menys de 3 minuts
Si vols una recomanació personalitzada, ajuda anar amb tres dades clares. Canvien el pla més que qualsevol llista genèrica.
Checklist per a la consulta
- Objectiu: prevenció per edat, seguiment de risc cardiovascular, control de medicació o símptomes concrets.
- Risc: antecedents familiars, tensió alta, sobrepès, tabac, sedentarisme, glucosa elevada.
- Història: si ja hi va haver valors alterats i si s’han mantingut estables en controls previs.
Quan sí convé avançar una analítica
Hi ha situacions on esperar no aporta res i mesurar ajuda a prendre decisions. No es tracta d’alarmisme, sinó de bon ús de l’eina.
Motius freqüents per demanar analítiques abans
- Símptomes persistents: cansament mantingut, pèrdua de pes sense explicació, set intensa, infeccions repetides, sagnats anòmals.
- Inici o ajust de medicació: quan un fàrmac requereix monitorització.
- Canvis clínics: empitjorament de la tensió, pujada ràpida de pes, dolor toràcic, edemes.
- Embaràs o planificació específica segons control prenatal.
El missatge útil per no equivocar-se amb la freqüència
La pregunta correcta no és cada quant em faig una analítica, sinó per a què me la faig i quina decisió canvia amb el resultat. En adults sans, l’evidència empeny a evitar la rutina anual automàtica i a prioritzar cribratges amb benefici provat i seguiment dirigit pel risc. En persones amb factors de risc o tractaments, la freqüència augmenta, però sempre amb un motiu i un objectiu.
En prevenció, menys pot ser més: menys analítiques sense indicació i més controls amb sentit, en el moment adequat i amb paràmetres que realment aportin informació útil.
