Viure bé
Eduardo Senante, farmacèutic, adverteix sobre els suplements en format gominola: No tenen gaire sentit

Els suplements en format gominola han passat de ser una raresa a ocupar lineals sencers, especialment en categories com vitamines, col·lagen o beauty gummies. Abans d’incorporar-los a la rutina, convé recordar que són complements alimentaris i que el seu ús està subjecte a recomanacions de seguretat i etiquetatge: l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ofereix una guia oficial sobre com prendre complements alimentaris i quines precaucions seguir.

La pregunta clau no és si estan de moda, sinó si el format gummy aporta el mateix que una càpsula o un comprimit. La resposta depèn del que realment cap en cada unitat, de com es conserva l’actiu i d’un element que sovint passa desapercebut: la dosi diària total.

La dada clau la resumeix el farmacèutic Eduardo Senante: els suplements en format gominola no sempre són equivalents a càpsules, pols o comprimits i, “a nivell generalista”, no tenen gaire sentit com a primera opció quan cal corregir un dèficit clar o buscar una acció ràpida. El seu principal avantatge és un altre: són apetitosos i milloren l’adherència, però aquest punt fort va acompanyat de límits tècnics i de composició.

Per què una gominola no és el mateix que una càpsula

La popularitat de les gummies es basa en una idea senzilla: prendre una “vitamina” com si fos una llaminadura. A la pràctica, el format imposa restriccions que no existeixen en comprimits o càpsules. Senante assenyala tres motius principals pels quals no es pot donar per fet que “funcionen igual”.

1 Límit de dosi: el que hi cap i el que no

El primer fre és físic. Segons Senante, el format gominola no permet compactar dosis molt altes d’actius. Augmentar la concentració sol afectar el gust o la textura i, per tant, limita el que el fabricant pot incorporar per unitat sense que el producte deixi de ser “apetitós”. Això és especialment rellevant quan una persona creu que està prenent una dosi terapèutica i, en realitat, està en un rang baix o moderat.

2 Estabilitat: vitamines que es degraden pitjor

El segon punt és la conservació de l’ingredient actiu. El farmacèutic adverteix que algunes vitamines, especialment les hidrosolubles, poden ser poc estables en format gummies. Això vol dir que, amb el temps, la quantitat efectiva disponible pot variar més que en altres formats, fet que complica valorar-ne l’eficàcia real durant tota la vida útil del producte.

3 Biodisponibilitat irregular: no tot s’absorbeix igual

El tercer factor és la biodisponibilitat. Senante explica que “embolcallar” els actius en una matriu amb sucres o edulcorants pot donar lloc a una absorció menys regular. Traduït al consum real: encara que l’etiqueta indiqui un ingredient, el seu comportament a l’organisme pot no ser idèntic al d’una càpsula amb una formulació diferent.

Sucre, edulcorants i el problema de la dosi diària

L’èxit comercial del format està lligat al sabor. Per aconseguir-lo, es recorre a xarop de glucosa, sacarosa o edulcorants intensius. Fins i tot quan l’envàs presumeix de “sense sucre”, sovint hi apareix una altra família d’ingredients: els polialcohols, com maltitol o sorbitol. Senante adverteix que aquests compostos poden provocar molèsties digestives si se’n consumeix una quantitat elevada.

El parany habitual: mirar “per gominola” i oblidar el total del dia

El punt més útil que subratlla Senante és el que més errors genera: cal fixar-se en la dosi diària, no només en el que aporta una unitat. Una xifra petita de sucre o edulcorant “per gominola” pot convertir-se en una quantitat rellevant si el fabricant recomana diverses unitats al dia. En aquest sentit, el farmacèutic assenyala una contradicció freqüent: una suplementació que es ven com a estil de vida saludable pot empènyer a consumir sucre diàriament.

Aleshores, són només màrqueting o tenen un espai real

La resposta no és blanc o negre. Senante no les presenta com “l’enemic”, però tampoc com un equivalent perfecte. El punt fort de les gummies és l’adherència: com que són agradables, la gent se les pren. Això pot ser útil en perfils concrets, sempre amb expectatives correctes.

Quan poden ser una opció raonable

  • Persones amb baixa adherència que abandonen càpsules o comprimits amb facilitat.
  • Qui té dificultat per empassar pastilles.
  • Escenaris de dosis baixes o manteniment, més que correcció ràpida d’un dèficit.
  • Estratègies preventives on l’objectiu sigui sostenir un hàbit, no tractar un problema.

Quan convé prioritzar altres formats

Senante és clar: no haurien de ser la primera opció quan cal una acció ràpida o corregir un dèficit clar. En aquests casos, la dosi, l’estabilitat i la biodisponibilitat poden ser determinants, i altres formats solen permetre formulacions més sòlides.

El risc menys comentat: infants i confusió amb llaminadures

Hi ha un escenari especialment sensible: la llar amb menors. Senante adverteix que, en confondre’s amb llaminadures, existeix el risc que els infants les consumeixin sense control i arribin a una hipersuplementació. Això és un motiu addicional per guardar aquests productes com qualsevol complement: fora d’abast, amb pauta clara i sense normalitzar-ne el consum lliure.

Com llegir l’etiqueta per no comprar a cegues

Si una gominola “funciona” o no per a tu depèn més de l’etiqueta que del format. La recomanació pràctica és llegir-la amb calma i amb un ordre que eviti enganys de màrqueting.

Checklist ràpid abans de comprar

  • Dosi diària recomanada: quantes unitats al dia exigeix el fabricant.
  • Quantitat real de l’actiu: mil·ligrams o micrograms totals al dia, no per unitat.
  • Sucres i edulcorants: tipus i quantitat, sobretot si la pauta és de diverses gummies.
  • Altres ingredients: gelificants, aromes, excipients i possibles al·lèrgens.
  • Objectiu realista: manteniment vs correcció d’un dèficit.

La referència que ajuda a no equivocar-se amb expectatives

La guia de l’AESAN recorda que els complements alimentaris s’han de prendre a la dosi recomanada, no han de substituir una dieta equilibrada i no estan pensats per curar o tractar malalties. Aquest marc és especialment útil en gummies, on el format pot convidar a prendre-les com si fossin un snack.

La idea final: el millor suplement no és el que té millor gust

El missatge de Senante es pot resumir en una frase: el millor suplement no és el que té millor gust, sinó el que compleix la funció que es busca amb una dosi realista i una formulació adequada. Les gominoles poden ser una porta d’entrada per crear hàbit en persones que no toleren altres formats, però no substitueixen una suplementació personalitzada ni són el camí més directe quan hi ha un objectiu clínic o una mancança a corregir.

Si el format et facilita ser constant, pot tenir sentit. Si l’objectiu és eficàcia amb dosis altes, estabilitat i control, convé comparar amb càpsules, comprimits o pols i, quan hi hagi dubtes o condicions de salut, consultar amb un professional sanitari.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa