L’Andrea Fuentes no només sap què és guanyar quatre medalles olímpiques; sap què és reconstruir un equip des del no-res i portar-lo al podi. Després de fer història amb la natació artística als EUA i ara com a seleccionadora espanyola, la catalana revela al seu nou llibre ‘Mentalitat, propòsit, passió’ el gran enemic de qualsevol repte: l’autosabotatge.
Per a Fuentes, l’èxit no és només una qüestió de físic o talent, sinó d’enginyeria mental. A les pàgines de la seva obra, desgrana com la nostra pròpia ment construeix murs que ens impedeixen avançar, i ofereix les eines pràctiques que ella mateixa aplica amb les esportistes d’elit per enderrocar-los.
La clau no és evitar la por, sinó aprendre a ballar amb ella. L’Andrea ens proposa un viatge des de la consciència i l’equilibri per transformar la pressió en una aliada del creixement personal.
Per què ens autosabotejem? La trampa del confort
L’autosabotatge sol aparèixer quan estem a punt de fer un salt important. És un mecanisme de defensa del nostre cervell que prefereix la seguretat d’allò conegut, encara que sigui mediocre, a la incertesa de l’èxit. L’Andrea identifica aquests patrons i ens ensenya a reconèixer la veu del nostre sabotejador intern.
Al seu llibre, explica que el perfeccionisme extrem és una de les formes més comunes d’autosabotatge. En buscar una meta inabastable, ens donem permís per no començar mai o per abandonar davant el primer error. Fuentes proposa canviar el “perfeccionisme” per l’“excel·lència conscient”.
Dada important: L’Andrea Fuentes és una de les esportistes més lloades d’Espanya (36 medalles internacionals). El seu pas per la direcció tècnica dels Estats Units, a qui va portar a la plata a París 2024 després de 20 anys de sequera, avala els seus mètodes psicològics d’alt rendiment.
Els 3 pilars de la mentalitat guanyadora
El llibre s’estructura sobre tres eixos fonamentals que l’Andrea considera els motors de qualsevol canvi real: la mentalitat per enfocar l’objectiu, el propòsit per donar sentit a l’esforç i la passió per mantenir la flama viva.
Fuentes remarca que sense un propòsit clar (un “per a què”), l’autosabotatge guanyarà la batalla en els moments de cansament. “El propòsit és l’ancora que et manté ferm quan ve la tempesta de la síndrome de l’impostor”, afirma l’entrenadora.
Un altre dels trucs que revela és la importància de la visualització creativa. No es tracta només d’imaginar l’èxit, sinó d’assajar mentalment com superarem els obstacles que sabem que apareixeran. És un entrenament invisible però letal contra la procrastinació.
Petits trucs per a grans canvis
L’Andrea no es queda en la teoria. El seu enfocament és humà i directe. Un dels seus consells més potents és la “regla de l’equilibri”: per exigir el màxim a la ment, també cal donar-li moments de desconnexió total. El descans no és una pèrdua de temps, és part de l’entrenament.
També destaca la gestió del llenguatge intern. Com et parles a tu mateixa quan falles determina la teva capacitat de recuperació. Canviar el “soc un desastre” per “he comès un error tècnic que puc corregir” és, segons Fuentes, el primer pas per deixar de ser la nostra pròpia pedra a la sabata.
Truc: L’Andrea recomana escriure les teves pors en un paper per treure-les del cap. En veure-les escrites, perden aquesta pàtina de “veritat absoluta” i es converteixen en problemes gestionables. És pura higiene mental que pots fer en 5 minuts.
Un lideratge basat en la consciència
Més enllà de l’esport, aquest llibre és un full de ruta per a qualsevol persona que vulgui liderar la seva pròpia vida. El missatge de l’Andrea Fuentes és clar: la creativitat i la consciència són les millors armes contra la rigidesa mental que ens bloqueja.
Al cap i a la fi, no es tracta de no caure, sinó de tenir la caixa d’eines llista per aixecar-se sense castigar-se pel camí. “La resiliència no és aguantar el cop, és saber transformar-lo en impuls”, conclou.
I tu, identifiques quan la teva ment intenta frenar-te o et deixes portar per l’autosabotatge?
La propera vegada que sentis que no pots, recorda les paraules de la dona que ha conquerit l’Olimp des de la ment: el límit sol estar on tu decideixis posar-lo.
Ens veiem a la meta, amb la mentalitat ben entrenada.
