Cada matí, milers de dones a Espanya es desperten amb una sensació d’incertesa que els corroeix per dins. Aquells sufocs incontrolables, la suor nocturna que els roba el son o la sequedat vaginal que minva la seva qualitat de vida, símptomes que havien aconseguit domar amb teràpies hormonals, han tornat. La raó? Una crisi de subministrament que ha deixat moltes farmàcies amb els prestatges buits i les pacients desesperades buscant una solució.
Aquesta situació, que afecta tant dones en menopausa com persones trans amb tractaments d’afirmació de gènere, és molt més que una molèstia. Parlem d’una interrupció brutal en la vida diària, un error del sistema que ningú esperava i que ja fa mesos que dura. La pregunta que flota en l’aire és aterridora: quan tornarà la normalitat?
El cor del problema té nom: Lenzetto. Aquest producte, un dels més prescrits per a la teràpia hormonal transdèrmica, figura des del març a la llista de problemes de subministrament de l’AEMPS (Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris). La seva absència ha provocat un efecte dominó devastador, afectant altres alternatives com Evopad i posant en escac la salut de milers de persones. L’impacte és immediat i dur: la farmacèutica Mercè Barau, vocal de l’Oficina de Farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, és taxativa: «Una dona en menopausa pot notar molt la interrupció del seu tractament hormonal».
La crisi oculta darrere dels prestatges buits
Per entendre la magnitud d’aquest desafiament, hem de distingir entre dos conceptes clau. Per una banda, el desabastiment, que significa que directament no hi ha producte. Per l’altra, la falta de subministrament, que implica que el producte va arribant, però en quantitats minúscules, insuficients per cobrir la demanda. El cas de Lenzetto ha provocat el primer, i ha arrossegat al segon a altres formulacions d’estradiol.
L’estradiol, el principi actiu d’aquests medicaments, en realitat sí que està disponible. La paradoxa és que el problema rau en la presentació del fàrmac i en la capacitat de producció dels laboratoris. Quan Lenzetto va començar a fallar, els metges van haver de recórrer a alternatives com pegats, gels o comprimits. Però aquests productes no estaven preparats per a un augment tan dràstic de la demanda. Un laboratori no pot multiplicar la seva producció d’un dia per l’altre si abans venia tres caixes i de sobte necessita trenta (sí, nosaltres també ens preguntem com pot passar això).
A més de la producció limitada, hi ha un altre secret darrere d’aquesta escassetat: la competència internacional pel preu. Mercè Barau assenyala que, a Espanya, alguns d’aquests productes tenen un preu més baix que en altres països. Quan la disponibilitat global és limitada, la pressió per abastir mercats amb preus superiors pot deixar el nostre país en segon pla. És una qüestió d’oferta i demanda global que impacta directament en la nostra qualitat de vida, i també en la nostra butxaca si cal pagar alternatives no finançades.
La clau per entendre l’actual crisi no és la manca de l’actiu, sinó la complexitat de la seva producció i els interessos del mercat global. Una solució urgent passa per les fórmules magistrals i que el sistema les financi.
El canvi de rumb: per què ara la demanda s’ha disparat?
Aquesta crisi de subministrament arriba en un moment molt particular. Durant dècades, la teràpia hormonal per a la menopausa va ser vista amb recel. Alguns estudis van suggerir un augment del risc de certs càncers, cosa que va frenar tant la seva prescripció com l’acceptació per part de les pacients. Però la ciència avança, i anàlisis posteriors van matisar aquelles conclusions, mostrant que els riscos no podien extrapolar-se a totes les dones ni a tots els tipus de tractament.
El novembre de 2025 (sí, fa relativament poc), la FDA dels Estats Units va anunciar canvis significatius en l’etiquetatge d’aquestes teràpies, retirant algunes de les advertències que les havien acompanyat durant anys. Aquest canvi d’enfocament, sumat a una major visibilitat de la menopausa en l’esfera pública (per fi en parlem!), ha fet que més dones consultin pels seus símptomes i que els metges tornin a prescriure aquests tractaments amb més freqüència. Però l’augment de la demanda, beneficiós per moltes, ha topat amb la realitat de la producció.
La solució està a les nostres mans?
Davant d’aquest panorama, què podem fer? Els metges estan treballant a contrarellotge per adaptar els tractaments i canviar la via d’administració de l’estradiol. Des de les farmàcies, s’intenta coordinar per localitzar les poques unitats disponibles, però sovint la recepta caduca abans que la pacient trobi el seu medicament. És un autèntic calvari.
La farmacèutica Mercè Barau planteja una solució definitiva que podria ser el truc per salvar la situació: ampliar el finançament a les fórmules magistrals. Les farmàcies formuladores poden preparar de manera individualitzada la dosi d’estradiol que cada persona necessita. Les necessitats no són les mateixes per a una dona menopàusica que per a algú amb menopausa induïda o una persona trans. Finançar aquestes fórmules eliminaria un obstacle econòmic important i oferiria una alternativa ràpida i personalitzada.
Les previsions apunten que el subministrament podria començar a recuperar-se al novembre, amb una normalització total al llarg de 2027. Però Mercè Barau es mostra cauta: un laboratori no pot augmentar la producció d’un dia per l’altre. Cal fabricar, verificar lots, seguir controls… La dinàmica de fabricació d’un medicament és complexa i lenta, gens trivial. Així que no abaixem la guàrdia, perquè la urgència és ara.
En un món on la salut hauria de ser una prioritat inqüestionable, aquesta crisi de subministrament ens recorda la fragilitat dels nostres sistemes. Què farem per assegurar que aquesta situació no es repeteixi?
