Viure bé
Piluca Barrau, farmacèutica, sobre la crema Nivea: “En algunes pells pot resultar contraproduent”

Abans de convertir un clàssic en lúltim pas de la nit, convé mirar què diu lenvàs i què obliga la normativa. Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) recull la legislació sobre productes cosmètics i ajuda a entendre per què lINCI no és un adorn, sinó la radiografia duna fórmula. A Catalunya, aquest marc és igualment aplicable i, si hi ha incidències o alertes de producte, la informació també es pot seguir des de canals institucionals com la pàgina dalertes i avisos de seguretat de lAgència Catalana del Consum.

La llauna blava de Nivea Creme ha tornat a colar-se en rutines facials pel seu efecte confort immediat. Però hi ha un matís tècnic en la seva composició que explica per què no totes les pells responen igual, encara que el gest sembli idèntic.

Aquest matís és en com es construeix la crema: el seu nucli és una pel·lícula que es queda a la superfície. La farmacèutica Piluca Barrau ha assenyalat que aquesta arquitectura se sosté en una base molt oclusiva (com Paraffinum Liquidum, Paraffin i Cera Microcristallina), capaç de reduir la pèrdua daigua a través de la pell. En una pell seca pot ser un alleujament puntual. En una pell amb excés de sèu, pot convertir-se en el detonant duna sensació pesada o duna textura més irregular.

Per què la llauna blava torna a estar al centre de la rutina

Hi ha tres raons que expliquen el retorn. La primera és emocional: és un producte reconeixible, amb una textura densa que moltes persones associen a confort immediat. La segona és pràctica: una sola crema sembla simplificar la rutina quan hi ha fatiga de sèrums, tòners i capes.

La tercera raó és tècnica, encara que se digui menys: a lhivern i en climes freds, la pell perd aigua amb més facilitat i algunes rutines es queden curtes. En aquest context, allò oclusiu es torna atractiu perquè es nota ràpid. A Catalunya, això sol intensificar-se amb el fred de linterior i del Pirineu i amb la calefacció a casa, que asseca lambient; en canvi, a la costa la humitat pot suavitzar aquesta sensació en alguns dies.

El risc apareix quan saplica el mateix consell sense variables: tipus de pell, zones de la cara, freqüència dús i actius de la resta de la rutina. En cosmètica, el mateix producte pot ser rescat per a una pell i un error per a una altra.

Allò que revela lINCI quan es llegeix sense presses

LINCI és el mapa. Si es vol comprovar com es nomenen els ingredients o què significa cada denominació, la referència més directa és la base CosIng de la Comissió Europea, que recopila noms dingredients utilitzats en letiquetatge.

Una base pensada per a loclusió

Loclusió és un mecanisme simple: crear una barrera física que frena levaporació daigua. Per això sassocia a la reducció de la pèrdua transepidèrmica daigua (TEWL) i a la millora del confort en pell seca. No hidrata com ho faria un humectant, però ajuda a retenir la hidratació que ja existeix a la pell.

Aquest punt explica dos efectes oposats. En pell seca, una pel·lícula fina pot millorar tibantor i descamació perquè limita levaporació. En pell mixta o greixosa, la mateixa pel·lícula pot augmentar la lluentor i la sensació de producte acumulat, sobretot si saplica a la zona T.

També condiciona la convivència amb altres cosmètics. Si susa com a últim pas, la seva funció és segellar. Si susa en excés o saplica abans de certs tractaments, pot alterar la sensació final i la tolerància de la rutina.

Els ingredients que sí aporten hidratació i calma

A la fórmula també hi apareixen ingredients que solen millorar el confort: humectants com la glicerina, que atrau aigua cap a la capa superficial, i actius com el pantenol, associat a una sensació calmant i a suport de la barrera cutània. Aquesta combinació explica per què, en pells resseques, el resultat pot ser més complet que un simple segellat.

Tot i així, la reparació de la barrera no depèn només de loclusió. Les hidratants facials modernes solen combinar humectants amb lípids biomimètics (ceramides, colesterol i àcids grassos) per donar suport a lestructura de la capa còrnia sense necessitat de deixar una pel·lícula tan marcada.

Quan pot ser una bona idea

Entendre el producte com a eina puntual canvia el resultat. Aquestes són les situacions on el seu perfil encaixa millor a la cara, segons lobjectiu.

Pell molt seca, descamació o barrera alterada

En episodis de pell molt seca o amb descamació, una capa fina al final de la rutina pot reduir levaporació durant hores. No és màgia: funciona perquè reté el que ja has aportat amb una neteja suau i una hidratació prèvia.

En pells sensibilitzades per fred, vent o agressions externes, la sensació descut pot ser útil durant pocs dies. En aquests casos, menys és més: una pel·lícula lleugera sol ser suficient.

Ús localitzat i fora de la cara

Per a molts perfils de pell, el seu millor terreny és fora de la cara: mans, colzes, talons i zones de fregament. Aquí lobjectiu és directe i el risc de congestió és menor. També és on una textura densa té més sentit per fricció, rentat freqüent o exposició al clima.

Quan pot resultar contraproduent

Loclusió és un mecanisme potent. Precisament per això no és neutre. Hi ha contextos on pot jugar en contra.

Pell mixta o greixosa i tendència a imperfeccions

En pells amb sèu, una pel·lícula contínua pot afavorir la retenció de greix i suor a la superfície i al voltant del fol·licle. El resultat típic no és necessàriament irritació, sinó canvis de textura: més lluentor, porus més visibles i sensació de pes.

Si hi ha tendència a brots, lentorn fol·licular importa. Cutibacterium acnes és un bacteri vinculat a lacne i amb tolerància a condicions de baixa disponibilitat doxigen. En persones predisposades, un excés doclusió pot empitjorar lequilibri i afavorir laparició de granets.

Rutines amb actius potents o pell reactiva

Un altre escenari: retinoides, exfoliants àcids o tractaments intensius. Segellar de forma marcada pot augmentar la sensació de calor o coïssor en algunes pells, perquè loclusió canvia la manera com es percep la pell durant la nit. Si sestà ajustant un actiu, convé no afegir alhora un tancament pesant a tota la cara.

Com integrar-la si vols provar sense caure en els errors típics

Si tot i així la vols usar, aquestes pautes redueixen el marge derror i ajuden a llegir la resposta de la pell sense confondre variables.

  • Comença amb poca quantitat. Una capa fina és suficient. Si es veu pel·lícula evident, sobra producte.
  • Posa-la al final de la rutina, després dun producte hidratant més lleuger.
  • Evita la zona T si tens lluentor o porus que es congestionen. Limita-la a zones seques o perifèriques.
  • Fes-ne ús per ratxes. En pells seques, dues o tres nits puntuals poden ser més útils que un ús diari fix.
  • Prova en una zona petita durant diversos dies. Les reaccions a loclusió no sempre són immediates.

Context local que pot confondre el diagnòstic: en parts de lrea metropolitana de Barcelona, laigua de xarxa pot tenir una mineralització elevada. Si a això shi suma una neteja agressiva, la pell pot notar més tibantor i fer que una crema molt densa sembli imprescindible, quan el primer ajust hauria de ser el netejador i la freqüència.

Guia ràpida per decidir en 30 segons

Tipus de pell o situacióQuè pot passar amb una crema molt densaÚs més assenyat
Pell molt seca o amb descamacióPot millorar el confort en reduir TEWLCapa fina com a últim pas, nits puntuals
Pell normal amb tibantor estacionalPot ajudar, però no és imprescindibleNomés en zones seques o en episodis de fred
Pell mixta o greixosaPot augmentar la lluentor i la sensació de pesEvitar zona T o reservar-la per al cos
Acne actiu o tendència a brotsPot empitjorar la textura o afavorir granetsMillor hidratants lleugeres i orientades a pell acneica
Rutina amb retinoides o exfoliantsPot augmentar la incomoditat en pell sensibleSi susa, que sigui en dies sense actius i amb poca quantitat

Què buscar en una hidratant facial moderna si la teva pell no tolera allò oclusiu

Si una crema densa et deixa lluentor o congestió, sol funcionar millor una hidratant amb equilibri entre humectants (com glicerina o àcid hialurònic), emol·lients lleugers i lípids de barrera (ceramides, colesterol i àcids grassos). Lobjectiu és hidratar sense crear una pel·lícula contínua.

També ajuda fixar-se en la textura (gel crema o loció) i en lenfocament de la fórmula: calmant, seborreguladora o pensada per a tendència acneica, segons el cas. Quan lINCI genera dubtes, consultar la base CosIng pot aclarir nomenclatura i evitar confusions.

La llauna blava no és un mite ni una solució universal. És una eina amb un comportament molt concret. La diferència és al context: tipus de pell, zona daplicació i freqüència.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa