El neuroticisme, el perfeccionisme i l’excés de maleabilitat o empatia són trets que es repeteixen en persones que manifesten patir aquesta condició.
Segons la psicòloga Ángel Fernández, que ha publicat un vídeo a les seves xarxes socials, hi ha accions que poden ajudar les persones a regular aquests trets que, més enllà de ser defectes, poden ser virtuts si se saben canalitzar correctament.
Què és el neuroticisme?
Fernández el defineix com una alta volatilitat emocional. Les persones amb aquest tret tendeixen a preocupar-se amb facilitat, són més sensibles als sorolls, a les situacions externes, anticipen perills i tenen molta dificultat per trobar calma en situacions d’estrès.
El problema no és sentir això, sinó sentir-ho tot el temps i amb molta intensitat. Es tracta d’una hipersensibilitat que fa que el sistema nerviós es mantingui en mode alerta constantment.
Tot es viu amb dramatisme i qualsevol imprevist es converteix en una amenaça. Per canalitzar-ho, la psicòloga recomana que les persones que ho pateixen busquin activitats que generin tranquil·litat i serenor en la seva rutina. “Si es practica de forma continuada, es treballa en una major estabilitat emocional”, afirma.
El perfeccionisme que es disfressa de responsabilitat
El segon tret del qual ens parla aquesta especialista és l’autoexigència extrema o el perfeccionisme. Les persones que pateixen ansietat poden tenir aquest tret en comú. No es permeten fallar, intenten fer-ho tot perfecte i es carreguen de responsabilitats que, sovint, ni tan sols els corresponen.
En aparença, poden semblar persones molt compromeses, però en el fons se senten esgotades i aclaparades.
El perfeccionisme genera una pressió interna permanent. Si les coses no surten com es vol, apareix la culpa, la por al judici i el menyspreu per pensar que no tenen prou valor.
Aquests nivells d’exigència no ajuden a millorar, sinó que fan que la persona es desconnecti del plaer i del descans.
Prendre’s les coses amb calma, deixar que tot flueixi i alliberar-se de situacions que no estan a les nostres mans, ajuda a redirigir aquest tret d’una manera equilibrada.
Aprèn a dir “no”
El tercer tret més comú entre aquells que pateixen ansietat és l’excés d’amabilitat i empatia. Són persones que no saben dir “no” i que anteposen les necessitats dels altres a les pròpies.
Tenen por al conflicte i sempre busquen agradar. Des de fora poden semblar molt empàtiques, però internament estan anul·lades. És un patró que a vegades s’aprèn des de petits i que neix de la por al rebuig o a l’abandonament.
Per evitar això, la persona intenta ser “bona” tot el temps. Però aquesta entrega té un preu que es tradueix en frustració silenciosa i desconnexió emocional, que acaba convertint-se en ansietat.
Combinació “ansiosa”: com trencar patrons?
Aquests tres trets es reforcen mútuament i el resultat és un estat de tensió interna permanent. Però la bona notícia és que podem aprendre a anul·lar-los perquè no ens facin mal.
Hem d’aprendre a detectar quan actuem per por, per autoexigència o per necessitat d’aprovació. Aquest és el primer pas per deixar de castigar-nos. Així que comencem a triar.
A més, cal acceptar que no tot depèn de nosaltres mateixos. Redefinir la nostra idea de perfecció i assumir que cometre errors forma part del procés, i que no hi ha èxit ni creixement sense equivocar-se.
Cuidar el nostre món intern mitjançant la pràctica d’activitats que ens ajudin a baixar aquest soroll mental és essencial. Anar a teràpia, practicar meditació, entre altres accions, ens ajudarà a reconnectar amb el nostre jo real.
El que planteja Ángela Fernández no és una crítica a aquests trets, sinó una invitació a entendre que l’ansietat no només apareix per allò que passa a fora, sinó per com ens tractem des de dins.
