La quantitat de turisme està directament relacionada amb l’allau de casos d‘infeccions de transmissió sexual (ITS) que hi ha a Catalunya. Ho indica un estudi de l’observatori Bloom, que apunta que Catalunya va concentrar el 58% d’ITS de l’estat el 2019, any en què també va ser l’àrea que va rebre més visitants, 25 milions. Gran part d’aquest turisme, un 55%, va desembocar a la demarcació Barcelona, que va concentrar el 84% dels diagnòstics d’ITS del país. “D’altra banda, a les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida es van detectar 794, 489 i 199 casos respectivament, de manera que es confirma a totes les demarcacions que on hi ha un nombre més elevat de turistes es van notificar més casos de ITS“, conclouen els autors de l’informe.
En l’estudi de Bloom també s’indica que entre el 2012 i el 2019 les ITS es van incrementar un 1.073% en el conjunt de l’estat espanyol: de 1.390 casos es va passar a 16.304, 9.008 dels quals van ser a Catalunya. A més, cal tenir en compte que la xifra d’ITS encara pot ser més alta del que recullen les bases de dades del Ministeri de Sanitat –que són les que utilitza Bloom–, perquè únicament es tenen comptabilitzades 7 tipus d’infeccions de transmissió sexual, les que es consideren malalties de declaració obligatòria.
Aquestes set patologies són la clamídia, la gonorrea, la sífilis, l’hepatitis b i c, el VIH i el limfogranuloma veneri. Afecten especialment la població jove per l’increment del nombre de parelles sexuals que hi ha durant la joventut i les conductes sexuals de risc, que també van a l’alça en els últims anys. Tot i que la majoria d’infeccions es resolen amb medicació i abstinència, algunes poden acabar en casos greus pel desconeixement dels símptomes i els retards en el diagnòstic.
Àrees molt poblades i amb molta població flotant
Els experts vinculen la gran presència d’ITS amb el turisme perquè els dos factors que més contribueixen a l’augment de casos són el trànsit poblacional i la gran concentració de gent. Núria Parera, cap del Servei de Ginecologia de la Infància i l’Adolescència de Dexeus, assenyala que, òbviament, a les àrees més poblades hi ha més casos i que el turisme, la població flotant, és un altre dels factors que decanten la balança.
La millora de les tècniques de detecció també fan créixer les xifres
La investigadora de l’ISGlobal Silvia de Sanjosé afegeix un altre matís sobre l’increment de casos en els últims anys: un millor registre dels casos gràcies al sistema informàtic i la digitalització fa augmentar la detecció i, per tant, les xifres. “Abans només estudiàvem els casos quan hi havia simptomatologia mentre que ara s’intenta fer un diagnòstic precoç”, especifica Parera.
A això s’hi suma el canvi d’hàbits sexuals dels joves. “En els primers estudis, els de fa 40 anys, les dones eren monògames, mentre que ara hi ha un mitjana d’entre 4 i 5 parelles sexuals al llarg de la vida”, explica la doctora de la Dexeus, que assenyala que aquest canvi d’actitud en les noies es tradueix en més possibilitats d’agafar aquest tipus de patologies.
Més parelles i menys protecció
Les dues expertes coincideixen que hi ha hagut un canvi d’hàbits sexuals, sobretot en les noies més joves, que explica aquest augment de casos. Les noies joves són el col·lectiu que més pateix aquestes ITS, perquè l’augment del nombre de parelles sexuals ha coincidit en el temps amb un decreixement en l’ús de protecció.
Les noies joves també pateixen més ITS perquè els seus epitelis estan poc protegits en començar a tenir sexe. “El sistema immunitari està menys protegit quan fa poc que s’han començat a mantenir relacions sexuals”, explica l’experta de la Dexeus.
Els símptomes de les ITS més recurrents
El flux alterat, les berrugues, la picor, el dolor de pelvis i les pèrdues de sang fora de la regla o durant la penetració. Tots aquests poden ser símptomes d’una ITS, però els experts assenyalen que calen revisions periòdiques independentment dels símptomes. “Sobretot se les han de fer les persones de risc, és a dir, les que tenen moltes parelles o no es protegeixen bé”, explica Parera.
La clamídia és la ITS que es diagnostica més freqüentment. De fet, la Dexeus va fer un estudi fa poc amb 516 dones d’entre 18 i 24 anys a qui van fer un test de clamídia per veure quantes d’elles tenien la malaltia sense saber-ho. La freqüència de detecció va ser del 4,5%, una xifra elevada que es va diagnosticar de forma precoç, l’objectiu actual dels professionals sanitaris. “És cert que n’hi ha més, però perquè les busquem més”, insisteix Parera.
De Sanjosé assenyala que actualment la clamídia és molt prevalent i insisteix que és important tractar-la quant abans millor perquè pot arribar a produir esterilitat. “Fa anys la clamídia pràcticament no es veia, però quan ha augmentat el nombre de companys sexuals i la promiscuitat en edats joves ha tornat a resorgir”, explica. Els símptomes de la clamídia, la ITS per excel·lència a les consultes de ginecologia, poden anar des d’una secreció vaginal que fa mala olor fins a una obstrucció de les trompes de fal·lopi i abscessos acompanyats de febre i malestar.
Tot el que es pot fer per prevenir les ITS
Aquestes dues expertes asseguren que hi ha moltes formes de prevenir les ITS. De Sanjosé adverteix que el preservatiu és altament eficaç per prevenir l’embaràs i el VIH, però no per a aquelles infeccions que no es transmeten pel semen sinó per l’entorn humit de la zona anogenital. “Et pots posar un preservatiu i serà una barrera més, però no una seguretat al 100%”, insisteix.
Per això apunten que hi ha altres formes de prevenir les ITS que són molt importants. Es recomana estar vacunats contra el papil·loma i l’hepatitis B, començar les relacions sexuals més tard, reduir el nombre de parelles sexuals i de relacions de risc, fer ús del preservatiu d’una forma adequada i protegir les joguines sexuals en cas que s’hagin de compartir amb la parella. Recalquen que té menys risc la penetració vaginal que l’anal, que és una pràctica de risc en molts aspectes.
“No és un problema d’educació sexual”
Parera insisteix que el problema està en el canvi d’hàbits sexuals i no en la falta d’educació sexual, que és “la mateixa que abans”. “La falta d’educació sexual té a veure amb les ITS, però no amb l’increment, perquè ara no estan pitjor educats que fa 20 anys però hi ha més casos”, explica l’experta de la Dexeus, que ho defineix com un problema “crònic”.
“L’educació sexual a Catalunya és dolenta”, assegura taxativament. Per això demana una millor educació que faci que la gent es protegeixi més perquè tingui clar quins són els riscos de no fer-ho. “Una educació sexual des de la infantesa es relaciona amb menys malalties, com demostra l’experiència als països nòrdics”, resol.
1 
1 
