Legalització de la marihuana: barreres, avantatges i perills

Legalización: cannabis de calidad y barato”. La lletra d’aquesta cançó mítica d’Ska-p podria ser una realitat pròximament. Almenys això és el que desitjarien Esquerra Republicana i Més País, que han portat al Congrés la legalització del cànnabis. La proposta d’ERC planteja legalitzar i regular el consum i la comercialització de la marihuana. Concretament, proposen que es pugui fumar marihuana allà on també es pot fumar tabac, és a dir en espais a l’aire lliure o als habitatges, però no en una oficina o en una discoteca. D’aquesta manera, els republicans creuen que es podria regular el cultiu, transport, comercialització i ús terapèutic del cànnabis, se’n reduiria el consum i s’acabaria amb les màfies i el mercat il·legal. Per aconseguir-ho, la llei suggerida fixa un màxim de sis plantes a casa i una producció màxima de 480 grams anuals.

Els tribunals, un obstacle?

Una mesura així tindria cabuda al marc legal? Àlex Zaragüeta, advocat del bufet Alonso-Cuevillas Advocats i Economistes, considera que “amb el tarannà polític dels tribunals espanyols no prosperaria”. Assenyala que tot dependria dels arguments a favor i en contra que es presentessin, però lamenta que “els partits més afins al Tribunal Constitucional són anti legalització, el que segurament acabaria tombant la norma”.

Ujala Joshi, professora de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona assegura que el perill no estaria només al Constitucional. “A Barcelona es van intentar legalitzar els clubs de cànnabis amb la idea que el consum compartit no està penalitzat. El ministeri fiscal ho va denunciar i finalment el Suprem ho va tombar”, explica Joshi, que considera que cal una norma que ho despenalitzi, però adverteix que aquesta pot acabar en qualsevol tribunal.

En canvi, el professor de dret a la Universitat de Girona Juan Gonzalo Escobar creu que si s’aprova al Congrés aquesta llei no seria tombada per cap tribunal. “L’únic que ho podria complicar seria apel·lar al conveni internacional de les Nacions Unides, que estableix que els països faran una persecució activa contra les drogues”, explica l’expert. Per tant, afegeix, l’argument jurídic seria que s’està aprovant quelcom que va contra un conveni que Espanya ha signat.

Apel·lar a la salut pública

L’expert adverteix que Vox podria portar la norma al Constitucional per desprotecció de la salut pública, tot i que considera que els tribunals no suposen un problema en aquest cas. “El tema de la salut pública està agafat amb pinces”, assegura Escobar, que apunta que la jurisprudència del Suprem fa caure aquest argument. “Les sentències recullen que la salut pública és un recurs argumentatiu per dir que hi ha un cert perill en el consum d’aquesta substància, però no hi ha cap concreció”, assenyala l’expert, que no veu recorregut a un possible recurs d’aquesta mena.

A banda, Escobar considera que la perillositat o no d’una substància per a la salut pública ve condicionada per factors molt diferents de la mera prohibició penal. És a dir, l’expert apunta que hi ha una triangulació a tenir en compte: per determinar si una substància és perillosa s’ha d’observar la persona i les seves característiques, la substància i les seves característiques i la manera com es consumeix. “Aquesta triangulació és el que determina el risc o perill d’una substància”, resol.

Detall de cabdells intervinguts pels Mossos d’Esquadra en una plantació de marihuana a Sant Andreu de Llavaneres / ACN

Major risc de trastorns depressius o psicòtics

Pel contrari, el metge de l’hospital Sant Joan de Déu Joan Francesc Serra considera que els efectes de la marihuana sobre la salut mental són “molt perjudicials”, el suficient per oposar-se a la seva legalització. “En l’adolescència provoca canvis a nivell cerebral, perquè els receptors d’aquesta substància estan a prop de zones d’aprenentatge”, explica l’expert, que assenyala que la “cascada de substàncies” de la marihuana “canvia la xarxa cerebral en un cervell en formació”.

Tot això, segons Serra, es tradueix a nivell conductual i intel·lectual en una menor atenció i menor consolidació d’aprenentatge així com en trastorns depressius o psicòtics. “Incrementa el risc de patir un brot psicòtic”, afegeix. Això sí, l’expert reconeix l’evidència que la marihuana serveix per pal·liar el dolor.

Serra considera que no s’ha de legalitzar aquesta substància perquè això comportaria “normalitzar-ho”. “Ja no t’has d’amagar, passa a estar socialment acceptat i l’accés a la substància és més fàcil”, sosté. El metge assegura que el percentatge d’adolescents que en consumeixen ja és elevadíssim, i regularitzar el cànnabis faria augmentar “moltíssim” el seu consum.

Regularitzar-la conduiria a una cursa per fer-la més addictiva

A banda, Serra considera que en regularitzar la marihuana les empreses competirien per comercialitzar el un producte, cosa que es traduiria en la recerca de la manera d’augmentar l’efecte addictiu de la substància. Tampoc no comparteix el punt de vista que seria convenient legalitzar-lo per una qüestió terapèutica: “És més fàcil treure un fàrmac amb els mateixos efectes”.

Reconeix, però, que a l’àmbit policial sí que seria beneficiós regularitzar la marihuana, perquè actualment es fa difícil controlar les màfies que han arrelat a Catalunya. Això no obstant, subratlla que “a nivell medicinal és un clar no”.

Les dues vies de regulació que podrien arribar

En cas de legalitzar-se, explica Escobar, hi ha dues maneres de regular el cànnabis. Una d’elles és fer una regulació com un mercat més. L’altra, que sigui el mateix estat el que faci la producció i distribució. “D’aquesta manera el consum és més controlat i hi ha garanties de qualitat del que es produeix”, defensa l’expert.  “On es despenalitza no hi ha desregulació, al contrari: es crea tot un marc legal per regular la substància en qüestió”, apunta Escobar, que afegeix que seria com la venda d’alcohol o tabac, amb una normativa específica tot i deixar d’estar penat. 

Recaptar impostos i eliminar part de l’economia submergida

Zaragüeta també creu que seria convenient regular i despenalitzar la marihuana, un producte “de consum generalitzat com abans ho va ser el tabac i l’alcohol”. “S’ha de regular i deixar una via per a l’ús recreatiu“, explica l’advocat, que apunta que hi ha diverses opinions mèdiques que apunten els beneficis d’aquesta substància. “Regulant-ho s’eliminen altres danys a la salut pública per substàncies nocives, tens una via per recaptar impostos i invertir-los en programes de salut i elimines part de l’economia submergida“, explica Zaragüeta, que considera que la major part de la societat no considera el consum de marihuana com un delicte.

“Hem de tenir en compte que hi ha una tendència mundial cap a la despenalització“, apunta Joshi, que és partidària de la regulació de la marihuana perquè d’aquesta manera aquest negoci deixaria de ser part de l’economia submergida. “És com l’alcohol quan estava prohibit als Estats Units. En regularitzar-lo es van començar a pagar impostos i a controlar la qualitat del producte”, sosté. Joshi considera que “no hi ha motiu perquè aquest negoci estigui submergit”.

Dos agents dels Mossos d'Esquadra confiscant plantes de marihuana loca
Dos agents dels Mossos d’Esquadra confiscant plantes de marihuana localitzades en una finca de Flix

A banda, l’experta apunta que la regulació, tot i implicar despenalització, pot mantenir la prohibició en determinades conductes, és a dir, els grups criminals seguirien estant perseguits. “La regulació té moltes coses positives. Per exemple, permet controlar la qualitat del que es consumeix“, apunta abans d’afegir que es podrien establir diferents punts dintre de la regulació per controlar les substàncies naturals, com ara les fulles de marihuana, i les que ja comporten un procés químic, com l’haixix.

El mercat negre de la marihuana dispara la xifra d’armes

El cap de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, Ramon Chacón, va explicar recentment que l’augment de la plantació i del tràfic de marihuana a Catalunya està “disparant” la xifra d’armes de foc al nostre país. Chacón va admetre que és curiós que una droga “tova” sigui la que està generant “més problemes” i va demanar la seva regulació.

El principal problema, explicava Chacón, és que ara quan les màfies arriben a Catalunya “es pregunten per què han de plantar marihuana si el que poden és anar a robar les 5.000 plantes que té el veí”. Això desemboca en un augment de les armes, perquè els vigilants de les plantacions s’enfronten a grans grups d’homes armats. “Fa uns anys era difícil aconseguir una arma de foc a Catalunya i podien arribar a costar 10.000 euros. Ara hi ha una alta demanda d’armes, i per tant abaixa el seu preu i en comencen a entrar moltes”, lamentava el cap dels Mossos.

Una de les plantacions la macrobanda de traficants de marihuana Bang de Fujian / CME
Una de les plantacions de la macrobanda de traficants de marihuana Bang de Fujian / CME

En aquest sentit, Joshi apunta que una regulació també ajudaria a resoldre aquest problema, ja que la gent no hauria d’acudir al mercat negre o a les màfies per obtenir aquesta substància. “Podrien anar a una botiga en lloc d’anar al mercat negre”, defensa l’experta, que afegeix que d’aquesta manera es reduirien els preus, es pagarien impostos i el negoci –que seguirà existint igualment– passaria a ser legal amb regulació específica.

Comentaris

    fat boy Novembre 28, 2021 | 20:50
    Pero que no han sentit parlar d´un pais que es diu Holanda.
      Els Països Baixos Novembre 29, 2021 | 12:35
      Els Països Baixos son constituïts per 12 províncies, les províncies d'Holanda Meridional (Zuid-Holland) capital la Haia i Holanda Septentrional (Noord-Holland) fan part de les 12 províncies neerlandeses. Per la qual cosa no és pas correcte anomenar tot un estat per una part.
    Josep Novembre 28, 2021 | 21:02
    Si sento pudor de porro i /o de drogat des del sofà els ruixaré amb benzina
      Anònim Novembre 29, 2021 | 09:00
      I per que no amb àcid, com fan els integristes islàmics amb les que no van tapades? grillat
    ciutadà Novembre 29, 2021 | 07:28
    En principi la idea sembla bona; alló prohibit sempre atrau. Recorneu les nefastes conseqüències de la Llei Seca als Estats Units. Però..... hi ha massa interessos creats; aixó crec que farà fracassar la iniciativa.
    ciutadà Novembre 29, 2021 | 07:28
    En principi la idea sembla bona; alló prohibit sempre atrau. Recorneu les nefastes conseqüències de la Llei Seca als Estats Units. Però..... hi ha massa interessos creats; aixó crec que farà fracassar la iniciativa.

Nou comentari