El consultor en comunicació Daniel Condeminas, que va ser director de comunicació d’ERC quan Josep-Lluís Carod-Rovira presidia el partit i també prèviament, ha portat Renfe als tribunals per un accident “greu” que va patir a l’estació de Gavà, R2 Sud, a causa d’una fallada mecànica, el 8 de juliol l’any 2019. L’accident li va produir fractures al nas, en una espatlla i en una cama. En conversa amb El Món, Condeminas detalla que la vista civil se celebrarà el pròxim 16 de setembre al jutjat de primera instància número 53 de Barcelona, i que reclama una indemnització a la companyia per la responsabilitat civil de les lesions que va patir ara farà ja sis anys, després d’haver esgotat totes les possibilitats d’arribar a un acord amb l’operador.
Contactada per aquest diari, la companyia declina donar la seva versió dels fets, deixa la resolució del cas “en mans del jutge” i lamenta “no haver pogut arribar a un acord”.
Un accident “poc habitual”
Condeminas relata que aquell dia va patir un accident “poc habitual” perquè es va produir amb el tren, un comboi Civia, totalment aturat a l’estació de Gavà. Amb les portes acabades d’obrir, el consultor va veure el graó retràctil desplegat i es va disposar a baixar del tren, però el graó es va plegar just quan ell sortia i va caure a l’espai que hi ha entre el vagó i l’andana. La caiguda en “vertical i alçada” que va patir van produir-li “múltiples fractures”.
El dia de l’accident, Condeminas va reclamar l’assistència d’una ambulància, i la presència de la policia per deixar constància de l’accident que havia patit, però la policia local no va arribar mai perquè “Renfe no la va avisar malgrat la petició”. En canvi, l’ambulància el va portar a l’Hospital de Viladecans, on va rebre la primera atenció mèdica, per després ser traslladat a l’Hospital de Barcelona, on van acabar de fer-li les proves pertinents i van confirmar-li les lesions que havia patit. “La més greu era a la tíbia, però també al fèmur, l’húmer i el septe nasal”, detalla el consultor, i afegeix que la tíbia de la cama esquerra li va quedar “com un mosaic de Gaudí”.
Retreu l’actitud “desconsiderada” de Renfe durant aquest temps
Sobre la indemnització que reclama, Daniel Condeminas no vol revelar la quantitat de diners que reclama a Renfe en el judici, però deixa clar que “això no és una pel·lícula nord-americana perquè està molt taxat” els diners que es poden reclamar. “No només és cap xifra de l’altre món, estem parlant d’una xifra modesta”, diu sense detallar la quantitat, però deixa clar que “no em compensarà el mig any de la meva vida que se’n va anar a la brossa”. “Renfe funciona amb autèntica ferralla amb rodes”, denuncia.
“Vaig estar molts mesos en fora de circulació, cadira de rodes i operacions”, recorda, i exposa que els Bombers l’havien de treure amb grua des del balcó d’un tercer pis quan havia d’anar a l’hospital. D’altra banda, lamenta el mal estat de l’equip rodat de Renfe, la manca de seguretat dels vagons i la “mala praxi” de la companyia. A més, critica que a posteriori la megafonia de l’estació va incorporar un missatge, que per a Condeminas és d'”autodefensa o d’autojustificació”, per avisar els usuaris que “la gent vagi amb compte amb la distància de l’andana”. “Això és mentida perquè és impossible caure contra la via si el graó retràctil estigués desplegat”.
A més, detalla que no entén l’actitud de la companyia Renfe, que no ha volgut arribar a cap acord previ, malgrat que li va enviar una carta demanant “disculpes” per l’accident. “Això encara fa més sorprenent la seva actitud”, lamenta. “No vaig ser ben tractat in situ, en l’accident, i després tot han estat problemes i, malgrat que l’interès per part nostra d’arribar a un acord, hem hagut d’acabar a judici”, ha dit, i ha retret a la companya una “actitud lletja i desconsiderada”. Per a ell, el judici és la forma que té de defensar els seus “mínims drets” en tot aquest tema, tot i que “el mal tràngol que vaig passar no me’l traurà ningú”.
Tres testimonis a favor en el judici
Albert Garreta, advocat del despatx Mallart & García Roqueta Advocats que assumeix la defensa de Condeminas, explica que la seva defensa compta amb el testimoni de tres persones, però deixa clar que “les lesions que va patir no són a causa d’una ensopegada”, que és el que pot al·legar Renfe, i subratlla que la relació de les lesions “són compatibles amb el fet que l’esgraó retràctil no va funcionar”. A més, destaca que la separació entre l’andana i el comboi de l’estació de Gavà és molt més ampla que, per exemple, la de Passeig de Gràcia. L’advocat lamenta que Renfe no ha donat cap resposta ni ha intentat posar-se en contacte amb la defensa de l’accidentat, i no ha volgut “trobar una solució”.
Finalment, assenyala que la “mala fe” de Renfe es demostra en les diligències preliminars quan van sol·licitar a la companyia la cobertura de l’asseguradora de responsabilitat civil. “La mala fe rau en el fet que l’assegurança és aportada voluntàriament per la part contrària en seu judicial, mentre que, un cop exhaurida la via extrajudicial després de molt de temps, i interposada la demanda, pretenen defensar que no és possible reclamar contra aquesta assegurança”, exposa, i, en aquest sentit, denuncia que “la seva presentació només perseguia generar una situació d’indefensió per al seu client”. A més, afegeix que “és una qüestió que podria generar indefensió a qualsevol passatger en un sinistre similar”. “Cal recordar que l’obligació de Renfe era aportar, des del principi, totes les cobertures que considerés oportunes segons la reclamació inicial pel sinistre”, insisteix. .
