Catalunya és un dels territoris més fèrtils per a l’aplicació dels ajuts públics destinats a la renovació d’edificis a través dels fons europeus Next Generation. Combina la necessitat de reduir el consum d’energia a les llars amb un patrimoni arquitectònic digne de protecció, que constitueix un dels majors atractius turístics del país. Aquesta doble realitat, sostenibilitat i memòria històrica, converteix el territori en un escenari privilegiat per a la innovació en matèria de política energètica i rehabilitació urbana. Aquests ajuts estan renovant el paisatge de ciutats com ara Barcelona, Tarragona i Girona.
Com funcionen aquests fons a Catalunya
La gestió a Catalunya dels fons regulats pel Reial decret 853/2021 es distribueix per àmbits. Per exemple, a Barcelona ciutat es tramiten a través del Consorci de l’Habitatge; a l’àrea metropolitana, mitjançant el Consorci Metropolità de l’Habitatge i a la resta del territori, per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. El pressupost assignat és de 480 milions d’euros, aplicables entre 2022 i 2026.
Els beneficiaris són propietaris d’habitatges, comunitats de veïns, societats i fins i tot organismes públics, sempre que les actuacions compleixin amb el principi europeu de no causar un perjudici significatiu al medi ambient (DNSH, per les seves sigles en anglès).
Exemples d’actuacions subvencionables en aquest marc serien la substitució de portes, finestres i balconeres antigues per tancaments eficients com ara les portes d’entrada de PVC, la rehabilitació de façanes amb sistemes d’aïllament tèrmic i la renovació de calderes comunitàries per bombes de calor o biomassa, combinades fins i tot amb instal·lacions solars a la coberta.
Diferents línies d’actuació segons el cas
Existeixen diversos escenaris on aquests ajuts públics poden aplicar-se. Algunes línies estan pensades per a la rehabilitació a escala de barri, altres són per a edificis complets i també n’hi ha per a habitatges individuals.
Les més rellevants per a propietaris particulars són les ajudes a nivell d’edifici i les destinades a la millora de l’eficiència energètica en habitatges. En tots dos casos, es contemplen intervencions sobre l’entorn tèrmic, és a dir, façanes, balconeres, finestres i portes d’entrada, sempre que s’aconsegueixi un estalvi energètic certificat.
Quanties dels ajuts depenent de cada cas
El programa de rehabilitació a nivell d’edifici estableix que les actuacions han d’aconseguir almenys una reducció del 30% en el consum d’energia primària no renovable. Alhora, la demanda anual de calefacció i refrigeració s’ha de reduir un 35% a les zones climàtiques D i E, i un 25% a la zona climàtica C.
En termes generals, les ajudes es calculen en funció del nivell d’estalvi aconseguit. Si l’estalvi se situa entre el 30% i el 45%, la subvenció arriba al 40% del cost, amb un topall de 6.300 euros per habitatge.
Quan l’estalvi suposa entre el 45% i el 60%, la subvenció és del 65%, amb un màxim d’11.600 euros per habitatge. En el cas que l’estalvi sigui superior al 60%, la subvenció pot assolir el 80% de la reforma, amb un màxim de 18.800 euros per habitatge.
Cal remarcar que les obres s’han d’executar en un termini màxim de 12 mesos en el cas d’habitatges individuals i de 26 mesos en el cas d’edificis complets (ampliables a 28 mesos si afecten 40 o més habitatges).
Un portal d’ajuda per obtenir la subvenció
Tot i que aquesta informació és oficial, extreta directament de la pàgina web de la Generalitat, es recomana fer una consulta directa a través d’aquest portal per conèixer les possibilitats reals d’obtenir l’ajuda.
Les condicions de cada modalitat de distribució dels fons europeus fan que sigui impossible donar una solució de talla única, i cal que cada cas sigui estudiat per especialistes en la matèria. A més, existeixen localment oficines de rehabilitació amb model de finestreta única, destinades a assessorar i acompanyar la ciutadania en tot el procés.
Renovar per protegir
L’aplicació d’aquests ajuts a Catalunya té una particularitat. Una gran part del seu parc d’habitatges es troba en zones urbanes amb una forta càrrega històrica. La coexistència d’estils com el romànic, el gòtic, el barroc i, sobretot, el modernisme català planteja reptes únics en aquesta zona a l’hora de realitzar intervencions sense alterar-ne l’essència arquitectònica.
També cal recordar que Barcelona va ser pionera a l’estat espanyol en l’elaboració de catàlegs de protecció arquitectònica, encara que als anys setanta la manca de rigor normatiu va permetre la pèrdua d’immobles emblemàtics com Can Serra.
Des de 1993, amb la Llei del Patrimoni Cultural Català, i amb els Plans Especials de Protecció aprovats l’any 2000, els criteris de conservació i urbanisme van quedar coordinats. Avui, els edificis de la capital catalana es classifiquen en nivells A, B, C i D, amb diferents graus de protecció que condicionen les obres possibles.
La substitució de balconeres i portes d’entrada és, per tant, un camp on tradició i modernitat han de trobar un punt d’equilibri. Els fabricants ja ofereixen solucions que permeten mantenir dissenys similars als d’abans, però amb materials actuals com el PVC reciclat o l’alumini amb trencament de pont tèrmic, que garanteixen un millor aïllament davant les baixes temperatures hivernals i, sobretot, en períodes d’onades de calor, contribuint així a l’eficiència energètica global.
