Els estralls de la crisi econòmica de finals de la dècada dels 2000, coneguda com la gran recessió, encara s’arrosseguen dins el sector educatiu català. Ara, amb l’objectiu d’incrementar un 25% el sou dels docents. L’any 2010, la llavors consellera d’ensenyament, Irene Rigau, va prendre un conjunt de mesures dràstiques amb l’objectiu de retallar les despeses del departament respecte al producte interior brut (PIB) català i ajustar-se el cinturó en plena crisi. La reducció de les despeses, la qual es va anar desplegant durant els primers anys de la dècada del 2010, va comportar, entre d’altres, la supressió dels estadis -és a dir, les retribucions que l’administració dona als docents en funció dels anys treballats. A banda, aquesta reducció també va comportar una reducció dràstica dels diners que Catalunya va invertir per cada estudiant escolaritzat en el sistema públic no universitari. Una retallada que s’ha accentuat encara més perquè el nombre d’alumnes matriculats a l’escola, tant pública com concertada ha crescut més d’un 30% en la darrera dècada. Des de la implementació de les retallades, però, i a mesura que ha anat millorant la situació econòmica de Catalunya, les organitzacions sindicals del sector han mantingut un pols aferrissat amb el Departament d’Educació per revertir les retallades i “recuperar” el poder adquisitiu perdut.
El mes de maig de 2022, els sindicats de docents van unir forces per exigir al llavors conseller Josep González Cambray que posés fi a les retallades que ja feia més de deu anys que s’arrossegaven. Un conjunt de mobilitzacions sense precedents que van elevar un pas més la lluita de la comunitat educativa contra l’administració. En aquell moment, però, les converses amb l’exconseller no van prosperar i la negociació per la reversió de les retallades va quedar estancada. Davant les pressions de la comunitat educativa per fulminar Cambray del càrrec, el govern de Pere Aragonès va encarregar a l’exconsellera Anna Simó rebre el testimoni i intentar pal·liar la problemàtica amb els docents. Una tasca amb la qual Simó va topar des del primer dia, ja que els principals sindicats del sector van amenaçar de posar-se en vaga indefinida si no s’arribava a un acord per revertir les retallades -tal com ja havien fet contra el seu predecessor.
L’acord per revertir les retallades
Després de mesos de negociacions, el passat 25 de gener de 2024, ara fa gairebé un any, la conselleria va assolir un acord sense precedents per revertir les retallades, el qual només el van signar dues de les organitzacions sindicals que formen part de la Mesa Sectorial, CCOO i UGT. És a dir, un pacte que no va comptar amb el suport del sindicat majoritari del sector, USTEC, tot i que aquesta organització havia liderat durant anys la lluita als carrers. Aquest acord, supeditat a l’aprovació dels pressupostos catalans de l’any passat -tot i que es va acabar tirant endavant sense els comptes desencallats-, incloïa reduir hores lectives als docents majors de 55 anys, recuperar el complement salarial anomenat estadi al cap de sis anys -anteriorment es cobrava cada nou anys-, és a dir, començar a obtenir el complement salarial a partir dels sis anys i no dels nou, i equiparar els sous de tot el professorat de Formació Professional (FP). L’acord, doncs, va començar a posar punt final a dècades de greuges econòmics per al sector.
Tot i que el pacte amb la conselleria estava segellat, el passat mes de juliol prop de 400 docents -constituïts en plataforma- van denunciar a la Generalitat als jutjats, amb el suport del Col·lectiu Ronda, per reclamar el “deute” que consideren que l’administració catalana té amb ells pel complement de sou dels estadis. Segons argumenten els docents denunciants, la supressió dels sexennis implementada l’any 2012 va decaure a la resta de comunitats autònomes tres anys més tard, cosa que suposa un greuge comparatiu per als professionals de Catalunya. Una situació que, segons els càlculs dels docents, afecta més de 30.000 mestres i professors del país. De moment, aquesta via continua oberta en mans de la justícia. En aquesta línia, la plataforma també denuncia que el professorat català acumula pèrdues “per sobre del 20%” pel que fa al poder adquisitiu, així com que està “a la cua en matèria salarial de tot l’estat espanyol”.
La pressió sindical arriba a la consellera Niubó
Amb l’acord per revertir les retallades ja en marxa, la nova titular de la cartera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha heretat l’objectiu de pacificar la comunitat educativa, que s’ha mostrat molt combativa des que la consellera va ocupar el càrrec el passat mes d’agost. Aquesta setmana, el sindicat majoritari del sector ha posat sobre la taula en la segona trobada que ha mantingut amb la conselleria apujar el sou dels docents un 25% per tal de “recuperar” el poder adquisitiu perdut des de les retallades. De fet, des de l’organització sindical recorden que el col·lectiu de professors i mestres ha perdut entre un 20% i un 25% del seu poder adquisitiu des del 2009, mentre que només s’ha obtingut un “irrisori” increment salarial del 7%. Una realitat que, segons asseguren des del sindicat, no viuen altres grups de treballadors públics, com ara el cos de Mossos d’Esquadra.
És per aquest motiu, doncs, que des del sindicat consideren fonamental augmentar el sou dels professionals del sector. De fet, tal com ja han fet en diverses ocasions en el passat, des d’USTEC han tornat a amenaçar a la conselleria d’Educació amb noves mobilitzacions -tot i que de moment encara no han parlat de vaga indefinida, com sí que han fet en un passat- si no es compleixen les seves reclamacions. “El nostre objectiu principal ara és abordar aquesta qüestió perquè és de justícia”, defensa la portaveu nacional del sindicat majoritari, Iolanda Segura. La lluita per les millores salarials i les condicions laborals dels docents, doncs, ara està a la teulada de la consellera Niubó.
