A tres dies del judici a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, la Fiscalia està enllestint acords de conformitat amb els altres dos acusats del cas per tancar amb ells un pacte a canvi que admetin la fragmentació de contractes. Una maniobra que deixa en una situació complexa la defensa de Borràs, que basa la seva argumentació en la manca de prova i en la inexistència de l’ànim que requereix el delicte de prevaricació de què l’acusen. En concret, l’acord principal del ministeri públic amb la defensa d’Isaías Herrero, l’informàtic que s’hauria beneficiat de la fragmentació dels contractes, seria admetre els fets a canvi d’una condemna que no impliqui la pena de presó. L’equip de lletrats de Borràs s’ha pres la decisió amb esportivitat, però avisa que el judici es farà igual, i “amb sorpreses”.
L’acord, avançat per La Vanguardia, encara no s’enllestirà de manera definitiva fins abans de la vista oral d’aquest divendres, on el primer dia s’han de debatre les qüestions prèvies que presenten les parts. No és el primer acord al qual d’una manera o altra arriba la fiscalia en aquest procés: Roger Espar va començar en la causa com a imputat i la Fiscalia va demanar la seva transformació en testimoni. De fet, és un dels testimonis de càrrec del ministeri públic per sostenir la imputació contra Borràs de prevaricació i falsedat documental. El judici anirà a càrrec de la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
No dependre d’uns mails sospitosos
L’acord que ofereix la fiscalia passa pel fet que Herrero s’estalviï la presó a canvi del reconeixement dels fets. És a dir, que confessi en el judici que fragmentava les adjudicacions d’acord amb Borràs. El fet que el fiscal busqui aquest acord rau en els termes de la defensa de la presidenta de Junts plantejada per Gonzalo Boye, que vol impugnar la prova recollida, bàsicament els emails i missatges de Whatsapp, per manca de garanties en la cadena de custòdia i per manca de diligència en el traspàs de la informació entre els agents encarregats de la investigació. Al capdavall, una de les proves primordials aportades per la defensa de Borràs és precisament una pericial que ha analitzat en profunditat la manera amb què es va dur a terme l’extracció i la custòdia de la prova incriminatòria recollida.
A Isaías Herrero, la Fiscalia li reclama, en principi, exactament la mateixa pena que a Laura Borràs: 6 anys de presó, 21 anys d’inhabilitació, però li rebaixa la multa a la meitat del que demana per a la presidenta suspesa de la cambra catalana, 72.000 euros. L’acord de conformitat li rebaixaria la condemna a menys de dos anys per tal d’evitar l’entrada a la presó. I la seva confessió afebliria el posicionament de Borràs. De fet, fonts judicials creuen que Herrero estaria disposat a col·laborar amb el ministeri fiscal per tal d’estrènyer el cercle a Borràs a canvi d’evitar la garjola. Herrero ja va arribar a un acord amb la Fiscalia en un delicte de tràfic de drogues que, precisament, va destapar el cas Borràs a través de les escoltes telefòniques que se li feien.
La defensa de Borràs, amb ganes de fer el judici
La notícia d’un acord imminent entre la defensa d’Herrero, dirigida per Marina Roig i Àlex Solà, i el ministeri fiscal no ha agafat per sorpresa l’equip de defensa de Borràs. Feia uns quinze dies que sospitaven d’una maniobra com aquesta, tot i que admeten que en desconeixen l’abast. Però, en tot cas, no miraran d’arribar a cap acord i la seva intenció és celebrar el judici per acreditar que Borràs no va cometre cap il·lícit penal. “Tampoc el va cometre Herrero, d’aquí que no entenem un acord d’aquestes característiques”, comenten fonts del cas.
Així, la imputació de prevaricació amb els delictes continuats de falsedat documental i falsedat documental en destí continuarien per a Borràs. Però no afecta la línia de defensa que té plantejada, és a dir, impugnar la prova documental amb què se sustentaria l’acusació i d’on es desprendrien els acords per tal d’elaborar contractes que no superessin els 18.000 euros. La idea de la defensa, i que ja s’esbossarà en les qüestions prèvies, és que tècnicament no es pot assegurar ni garantir que els mails siguin autèntics. Una idea a què també donarà forma un perit especialitzat en informàtica. El judici, en definitiva, guanya espectacularitat en el sentit que la principal encausada es veurà pràcticament sola defensant la seva innocència i negant els fets que la persona que teòricament es beneficava dels contractes haurà admès.
38
8
