Aquest 30 de setembre fa 20 anys de l’aprovació al Parlament del text de l’Estatut. Amb motiu d’aquesta efemèride, l’expresident de la Generalitat i llavors cap de l’oposició, Artur Mas, ha revelat el veto del PSOE a l’aleshores cap de l’executiu català, Pasqual Maragall, en les negociacions per acordar la proposta que després es votaria a la cambra catalana. En una entrevista a l’ACN, l’exlíder de CiU ha explicat que el partit espanyol no considerava Maragall com un interlocutor vàlid i que amb qui volien entendre’s era amb la seva formació, que llavors era la que tenia més diputats al Parlament.
Mas va presentar-se a la Moncloa el 23 de gener del 2006, quatre mesos després que el Parlament aprovés l’Estatut. Ho va fer per tancar un acord en una situació que ell mateix considera “anòmala”. “A mi no em corresponia liderar aquell pacte perquè jo no era el president de la Generalitat. Ho podia haver estat, perquè havíem guanyat les eleccions, però es va fer el tripartit. I, per tant, el president de la Generalitat era Pasqual Maragall”, ha apuntat. L’aleshores cap de l’oposició assegura que Maragall era plenament conscient que a Madrid no se’l considerava com un interlocutor vàlid: “Ell sabia perfectament que això era així. Jo crec que no li agradava, però va acceptar-ho perquè pretenia que l’Estatut, que era una obra també seva en bona part, tirés endavant”.
El preu a pagar per l’acord
Sobre aquest moviment, l’exlíder de CiU defensa que va assumir el “cost polític” i les “crítiques” tenint en compte les “regles del joc” que havia fixat el PSOE. “Hi va haver gent que es va enfadar, hi va haver gent que en volien més, i jo també, però fèiem una part del camí. Ens quedàvem a la meitat de camí, però fèiem la meitat del camí”, ha reivindicat, tot subratllant que la negociació de l’Estatut a Madrid va sortir “raonablement bé” tot i que “no del tot bé”.
