El 9-N va suposar un èxit col·lectiu. Va ser una resposta massiva de la societat catalana malgrat l’amenaça de la repressió. Més enllà del dia de la consulta sobre la independència, el partit majoritari del Parlament i que ostentava el Govern de la Generalitat, CDC -en coalició amb Unió Democràtica de Catalunya- i amb el lideratge d’Artur Mas havia preparat l’endemà. En resum, tenia dues propostes concretes per “encarar la recta final del procés de transició nacional després del 9-N”, a la qual s’afegia una tercera idea que defensaven ERC, l’ANC Òmnium Cultural i l’AMI, així com la mateixa CDC.
Els documents, als quals ha tingut accés El Món, van quedar en mans de les direccions de les formacions i de les entitats. La “síntesi” del document eren tres propostes concretes, però la més destacable era l’elaboració d’una “constitució catalana” al Parlament. Una aposta del president de la Generalitat. La proposta conjunta es va acordar en una reunió celebrada el 27 de desembre de 2014, amb les llavors presidentes d’Òmnium Cultural i de l’ANC, Muriel Casals i Carme Forcadell, el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, i el president d’ERC, Oriol Junqueras.
Una proposta de constitució per “avançar en l’exercici del dret a decidir”
La proposta de Mas plantejava que aprofitar la “majoria existent al Parlament per avançar en l’exercici del dret a decidir i en la construcció de les estructures d’estat necessàries per al bon fi del procés de transició nacional”. El pla suposava que els “grups parlamentaris que hi estiguessin d’acord farien l’encàrrec d’elaborar una proposta de constitució catalana”. Unes conclusions que, un cop aprovades, “s’incorporarien com a base conjunta dels programes electorals de les formacions polítiques que l’aprovessin” per a unes noves eleccions al Parlament, que teòricament, haurien de ser plebiscitàries.
De fet, aquests comicis es convocarien un cop hagués finalitzat el procés de redacció i elaboració. Així mateix, preveia que durant el temps de redacció i abans de la conclusió del procés legislatiu, s’aprofitaria per enllestir les estructures d’estat pendents o en procés de construcció. La previsió també incloïa incorporar altres formacions que estiguessin d’acord amb el dret a decidir i “ampliar la base de la defensa del futur polític de Catalunya”.
Dues propostes electorals més
L’altra proposta, exposada pel mateix Mas en la seva conferència posterior al 9-N, el 25 de novembre al Fòrum de Barcelona, era la famosa llista conjunta, amb especialistes i tècnics amb un programa comú. Tot plegat per fer entendre a tothom que “el referèndum en forma d’eleccions” s’havia “guanyat”. La tercera proposta, acordada conjuntament, es definia en el document com “una síntesi entre la proposta del president de la Generalitat i la del president d’ERC”.
En concret, es tractava d’una “llista transversal”. Així, en el document es definia com una proposta que implicaria “acceptar el concepte de llistes separades però possibilitant que hi hagués una llista transversal encapçalada pel president de la Generalitat”. “Els partits que no donessin suport o no s’integressin en aquesta llista es presentarien en persones del mateix partit”, aclaria. La llista transversal acolliria “persones dels partits que hi donessin suport, o d’altres formacions, així com membres de la societat civil i el món professional independent”.
