El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, té com a objectiu bastir d’una vegada per totes el codi normatiu de la policia de Catalunya. Així, ha aprovat el decret d’estructura dels Mossos d’Esquadra, ha enllestit el Pla de Seguretat de Catalunya que aviat s’ha d’aprovar al Govern, i per últim vol presentar l’avantprojecte de llei del Sistema de Policia de Catalunya. Una llei endarrerida i que espera veure la llum des que Montserrat Tura va ser consellera, en el primer tripartit. De fet, Elena ja té un esborrany del text legal que ha presentat a quatre grups parlamentaris, els del sobiranisme –els favorables al dret a decidir, inclosos els comuns– i a tres associacions municipalistes, entre aquestes, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), a més de les històriques Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Han quedat a la cua, de moment, els grups unionistes de l’arc parlamentari. Tota una declaració d’intencions per a una llei que ha de ser un pilar de l’autogovern.
Aquest projecte també el van intentar els consellers Ramon Espadaler, Jordi Jané, Miquel Buch i Miquel Sàmper. I ara corria el perill de veure’s interromput de nou a la vista de la crisi de Govern del passat mes d’octubre, quan Junts va sortir de l’executiu. Un equip dirigit per Amand Calderó, aleshores coordinador de Sistemes de Seguretat Pública, van enllestir un projecte de bases i un esborrany d’articulat per tal de presentar-lo als grups parlamentaris abans que acabés el mes de setembre, i explicar-lo en quatre actes, un a cada demarcació de Catalunya, durant el mes d’octubre. Calderó ha canviat de conselleria, ara és a Justícia, i torna a ser secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima. El projecte ni ha arribat a tots els grups parlamentaris ni tampoc s’ha presentat en cap demarcació.
Els primers a reunir-se amb Elena per a una llei clau
Segons una resposta parlamentària a què ha tingut accés El Món, el Departament d’Interior assegura que “vol comptar amb la participació dels actors implicats en l’àmbit de la seguretat pública per buscar un ampli consens social per a la llei”. Per això justifica que s’hagin iniciat “reunions per donar a conèixer el document de bases de l’avantprojecte de llei del Sistema de Policia, que en defineix els principis i valors, així com els elements que han d’inspirar el nou sistema policial i els continguts a regular”.
Aquestes reunions, fins ara, es concreten en vuit trobades de dos tipus: càrrecs electes i associacions. De fet, pel que fa a associacions Elena només s’han trobat amb tres, totes de caràcter municipalista. En concret, el 3 de novembre passat l’equip de la conselleria es va reunir amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Una trobada a la qual van assistir els presidents de les dues entitats, Olga Arnau i Lluís Soler, els seus secretaris generals, Jordi Seguer i Joana Ortega, a més del cap de gabinet de la FMC, Tomàs Álvaro, i el vicepresident de l’ACM, Xavier Paz.
Ara bé, d’aquestes reunions en destaca la celebrada a part el 15 de novembre, amb l’Associació de Municipis per la Independència, l’entitat municipalista contínuament denunciada o demandada per l’Estat per la seva activitat política. En aquesta trobada, hi van participar Jordi Gaseni, president, Sònia Gràcia, vicepresidenta, David Solà, vicepresident, Cristina Mundet, vocal, i Rosa Maria Sanjaume, coordinadora. És a dir, vas ser la més nombrosa de les reunions del gabinet del conseller sobre aquesta llei, clau en el sistema institucional de l’autogovern.
Només quatre grups parlamentaris
Pel que fa a les reunions amb el poder legislatiu, l’equip de la conselleria només ha celebrat fins ara quatre trobades. El passat 28 de setembre, el gabinet del conseller es va reunir amb els diputats d’ERC Chakir el Homrani, Lluïsa Llop i Pau Morales. El cinc d’octubre, amb el portaveu d’Interior dels Comuns, Marc Parés; el mateix dia es van trobar amb Junts per Catalunya, amb el seu president de grup, Albert Batet, i les diputades Mercè Esteve i Irene Negre. Fins i tot, es van reunir amb un dels grans fiscalitzadors de l’activitat del Departament d’Interior, el diputat de la CUP Xavier Pellicer. A hores d’ara, Interior no reflecteix cap trobada formal per tractar el tema de la llei del Sistema de Policia ni amb el PSC, ni Vox, ni PP, ni Ciutadans.
Les trobades han servit per plantejar l’esborrany de l’articulat i recollir opinions sobre “les noves realitats socials” i “les necessitats de seguretat actuals”. Fonts d’Interior ja asseguraven el passat setembre la voluntat d’exposar públicament l’esborrany per tal d’incorporar demandes dels actors implicats, societat civil, sindicats i organismes, així com les conclusions de la comissió d’estudi parlamentària sobre el model policial, aprovades el passat mes de desembre. El document de bases de l’avantprojecte té 16 punts i vol endreçar el garbuix jurídic del sistema de seguretat i policial de Catalunya ara configurat per la llei 16/1991, de les policies locals; la llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra; la llei 4/2003, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya; i la Llei 10/2007, de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
9 
