Sant Boi del Llobregat mai no ha estat un feu catalanista, ni molt menys, sobiranista. I tampoc no ho és ara, si ens fixem en els resultats de les eleccions municipals, on només 6 dels 25 regidors pertanyem a formacions independentistes. Però aquesta vila, flanquejada per Cornellà i Viladecans, és un símbol de la resistència nacional. A l’església de Sant Baldiri hi ha enterrat Rafael Casanova, i el 1976, després que el governador civil de Barcelona prohibís una manifestació en motiu de la Diada, va acollir-la als seus carrers.
A partir d’aleshores, les ofrenes florals a la tomba de Rafael Casanova i els parlaments polítics no han faltat cap Diada Nacional. Però la reivindicació, tant política com de la societat civil, no havia traspassat la frontera de l’autonomisme i el catalanisme moderat. Avui, però, gairebé quaranta anys després, quan s’ha acabar d’hissar la senyera i el director de l’orquestra ha entonat el “Visca Catalunya” de cada any, el públic ha respost “Lliure!”.
L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ha convidat representants de les principals institucions i forces polítiques del país i de la societat civil catalana, que han anat desfilant un a l’ofrena floral. Entre els assistents, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i Gerardo Pisarello, en representació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà, i el diputat adjunt d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Josep Ramon Mut, a més d’una trentena d’alcaldes de la comarca.
