13 de novembre del 2003: Durant la primera campanya electoral autonòmica de l’era post-Pujol, el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncia a l’acte central del PSC: “Donaré suport a la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament català”.
16 de novembre del 2003: Eleccions autonòmiques. Contra pronòstic, CiU guanya en escons però no en vots però per primera vegada des de 1984, hi ha majoria d’esquerres al Parlament.
14 de desembre del 2003: PSC, ERC i ICV-EUiA rubriquen el ‘Pacte del Tinell’, l’acord postelectoral que permet per primera vegada a les esquerres governar la Generalitat després del franquisme. Entre les seves bases, la reforma de l’Estatut.
9 de febrer del 2004: Es constitueix la ponència al Parlament encarregada de redactar l’Estatut amb representants de CiU i el tripartit.
14 de març del 2004: El PSOE guanya les eleccions generals. L”Espanya plural’ serà una de les bases dels primers anys de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, amb el començament de les reformes de diversos Estatuts.
12 de novembre del 2004: Primera cimera de líders polítics catalans sobre l’Estatut a Miravet (Tarragona). El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i els grups parlamentaris pacten les bases per a la reforma.
24 de febrer del 2005: Durant el ple monogràfic sobre l’enfonsament del túnel del metro del Carmel, Maragall insinua que CiU cobrava el 3% en comissions de l’obra pública que promovia. Mas ha demanat que retirés l’acusació per no posar en perill la reforma estatutària, una cosa que Maragall ha acceptat.
4 de maig del 2005: Acaba la primera lectura de la reforma en ponència parlamentària.
11 de juny del 2005: Després de Miravet, segona cimera de líders polítics per a la reforma de l’Estatut, a la qual no acudeix el president del PP, Josep Piqué. S’acorda que l’Estatut defineixi Catalunya com a nació i que la ponència parlamentària acabi els seus treballs abans del 30 de juliol, perquè el ple del Parlament ho ratifiqui al setembre.
29 de juliol del 2005: La comissió primera del Parlament aprova un esborrany de la reforma de l’Estatut que, amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, invoca els drets històrics en matèria de finançament. El PSC hi vota en contra.
5 de setembre del 2005: El Consell Consultiu detecta 19 inconstitucionalitats a l’Estatut en finançament o la invocació als drets històrics per blindar competències.
28 de setembre del 2005: Comença l’aprovació al ple del Parlament. Els líders polítics acorden no avançar les autonòmiques fins que acabi la tramitació a les Corts.
30 de setembre del 2005: Aprovació al ple del Parlament. Les negociacions pengen d’un fil fins a l’últim moment; a l’últim moment voten a favor tripartit i CiU. El Govern espanyol ja anuncia que abonarà el text tot i que l’haurà de retocar, i el líder del PSC, José Montilla, anuncia que el grup a les Corts presentarà esmenes.
5 d’octubre del 2005: Entrada de l’Estatut al Congrés. En la seva intervenció, el president del Govern admet que “hi ha continguts” de la norma catalana que “per descomptat” seran “esmenats” pel grup socialista.
21 de gener del 2006: Reunió de sis hores entre el líder de CiU, Artur Mas, i José Luis Rodríguez Zapatero. S’inclou la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul. Temps després, Pasqual Maragall ha assegurat que Mas va acceptar l’acord a canvi d’avançar les autonòmiques i que no fos el candidat del PSC.
21 de març del 2006: La Comissió Constitucional del Congrés aprova el projecte de l’Estatut amb els vots en contra del PP, ERC i EA.
30 de març del 2006: El ple del Congrés aprova l’Estatut amb suport de PSOE, CiU, IU-ICV, PNB i CC; abstenció de Nafarroa Bai i CHA, i vots en contra del PP, ERC i EA.
21 de març del 2006: Dictamen de l’Estatut de la Comissió Constitucional.
10 de maig del 2006: El Senat aprova l’Estatut, amb l’abstenció d’ERC.
12 de maig del 2006: El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, convoca el referèndum de l’Estatut per al 18 de juny, expulsa ERC del Govern per la seva negativa al text i anuncia eleccions autonòmiques anticipades per a l’1 de novembre.
18 de juny del 2006: L’Estatut s’aprova en referèndum després de dos anys d’intensos debats. El ‘sí’ aconsegueix el 73,9% dels vots tot i que la participació va ser només del 48,4%. El ‘no’ va aconseguir el 20,7% dels sufragis i hi va haver un 5,3% de vot en blanc.
31 de juliol del 2006: El PP presenta el seu recurs a l’Estatut per ser una “constitució paral·lela”, en paraules de Soraya Sáenz de Santamaría. El 28 de setembre el TC admet a tràmit el recurs. També presentaran recursos 5 autonomies i el defensor del Poble, qui troba “set motius d’inconstitucionalitat”.
9 d’agost del 2006: Entrada en vigor de l’Estatut.
25 de setembre del 2006: El govern de Múrcia recorre l’article de l’Estatut que dóna a la Generalitat plens poders per fixar el cabal ecològic del riu Ebre.
11 d’octubre del 2006: El govern de La Rioja (PP) recorre a l’Estatut, pels seus articles sobre finançament, gestió de l’aigua i denominacions d’origen.
19 d’octubre del 2006: Recorren l’Estatut Aragó i València. Aragó (PSOE-PAR) recorre a la disposició addicional 13, sobre l’Arxiu de la Corona de Aragón. València (PP) recorre també per la gestió de l’Arxiu, la de l’aigua i el finançament.
20 d’octubre del 2006: les Balears (PP-Unió Mallorquina) recorre la norma per la disposició relativa a l’Arxiu de la Corona de Aragó.
9 d’agost del 2008: Sense acord de finançament autonòmic, límit màxim. Un dels capítols estrella de l’Estatut i un dels objectius pel que es va fer l’Estatut. L’acord arribarà gairebé un any més tard.
9 d’agost del 2009: En complir-se tres anys de l’entrada en vigor de l’Estatut, Govern espanyol i Generalitat han acordat 12 traspassos previstos a la llei catalana. Entre ells, gestió de Rodalies, inspecció de treball, l’Hospital Clínic, l’homologació de títols no univeristaris i els permisos de treball per a estrangers, entre d’altres.
26 de novembre del 2009: Els 12 diaris amb seu a Catalunya publiquen un editorial conjunt pro-Estatut amb el títol “La dignitat de Catalunya”, on defensen la constitucionalitat del text i alerten davant d’un eventual retallada.
5 de gener del 2010: Montilla defensa el desplegament de l’Estatut com la “millor manera” de defensar-lo i advoca per una resposta “unitària” davant d’una retallada, en una carta a les 200 entitats que es van adherir a l’editorial.
16 d’abril del 2010: El ple del TC rebutja per sis vots a quatre el cinquè esborrany de la sentència. La presidenta del TC, María Emilia, Casas, designa un nou ponent, el conservador Guillermo Jiménez. Montilla demana a Rodríguez Zapatero i a Rajoy que es renovin els quatre membres del TC el mandat dels quals va expirar el 2007.
29 d’abril del 2010: El Parlament aprova una resolució que insta el TC a declarar-se incompetent per sentenciar, demana renovar el TC, i tripartit i CiU prometen al Senat promoure una reforma de la llei orgànica del TC. El Govern també instarà el TC a no sentenciar, i el TC rebutja les peticions de Govern i Parlament.
9 de juny del 2010: La Generalitat proposa que si la sentència es vota per blocs, es recuperi al magistrat progressista Pablo Pérez Tremps, recusat per col·laborar amb la redacció de l’Estatut. El TC ho rebutjarà.
28 de juny del 2010: Acord sobre la sentència de l’Estatut.
