Enèsima crisi a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Tot arran d’un comunicat emès per la influent Secció de Dret Constitucional de la corporació sobre el cas de la immersió lingüística a l’escola de Canet de Mar, que defensa la imposició del 25% del castellà. El comunicat ha fet esperonar un contramanifest que ha guanyat firmes a mida que han avançat les hores. Indignació, revolta i, sobretot, ganes de “desemmascar” una comissió que “hauria de ser tècnica i, en canvi, respon a objectius polítics concrets”. “Només cal veure qui la integra i què fan”, comenten fonts dels instigadors del manifest que retreu el document d’opinió dels constitucionalistes.
Així ho diuen els impulsors del contramanifest signat per exdegans, com ara Jaume Alonso-Cuevillas, juristes de la prestigiosa Comissió de Defensa dels Drets de la Persona, com ara Àlex Solà i Olga Arderiu, exconsellers de Justícia com ara Núria de Gispert i Carles Mundó i fins i tot exmembres de la primera junta de Maria Eugènia Gay, com Jordi Pina, així com el cap de files de la candidatura que va disputar la junta a l’actual decana, Gonçal Oliveros. Els ànims s’han crispat en les darreres fins al punt que, com a reacció a la reacció, alguns col·legiats han impulsat un petició a internet per fer costat al comunicat dels constitucionalistes. La tensió dins l’ICAB creix mentre que la degana i la seva Junta guarda un clamorós silenci.
La tesi dels advocats rebels, que s’han aixecat contra aquest comunicat, és que hi ha “complicitat” de l’actual direcció del Col·legi amb una secció que sempre ha tingut actuacions polèmiques contra el sobiranisme. De fet, els impulsors del manifest en defensa de la immersió i de queixa contra el document constitucionalista recorden que els documents que publiciten les seccions han de passar pel sedàs de la Junta, llevat de la Comissió de Defensa. Per tant, entenen que a la Junta ja li està bé el que digui, escrigui i organitzi aquesta secció constitucional. La queixa més estesa és que és una comissió que “lluny de tenir criteris tècnics es regeix per criteris polítics”.
Dins aquesta comissió hi ha advocats que van inspirar el moviment, a través de Abogados Catalanes por la Constitución, per tal de fer sortir el Col·legi de la taula del Pacte Nacional pel dret a decidir que coordinava l’expresident del Parlament, Joan Rigol. En aquella ocasió, es va arribar a interposar un recurs contenciós administratiu per tal que declarés nul·la la seva adhesió. L’argument era que, a diferència d’altres col·legis professionals, per exercir l’advocacia era obligat estar-hi col·legiat i, per tant, com a institució no es podia afegir a un moviment polític concret. Finalment, la sala II del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar el seu recurs l’u de desembre del 2016.
Un autèntic lobby de l’unionisme
La Secció Constitucional de l’IACB és un veritable lobby de l’unionisme espanyol. Al capdavall, no se n’amaga malgrat que moltes de les seves iniciatives han sollevat sectors del Col·legi. Com exemple, una conferència l’any 2018 per celebrar els 40 anys de la Constitució, amb l’exvicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra. Per cert, una xerrada que va comptar com a moderadora amb Eugènia Gay. També hi ha hagut conferències han esverat l’habitual dolce far niente de l’ICAB. En aquest cas, va ser prou sorollosa perquè va enervar diverses entitats de juristes. El motiu, convidar el juliol del 2020 el fiscal de sala del Tribunal Suprem i cap de l’estratègia d’acusació al judici del Procés, Javier Zaragoza, per enraonar sobre la “rellevància constitucional del ministeri fiscal”.
El president de la Secció Constitucional, Francisco Chamorro era l’home fort d’Eugeni Gay quan aquest era degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1989-1997). En certa manera va ser el seu home de confiança quan Gay va ser escollit president del Consell General de l’Advocacia Espanyola. Fins i tot, aleshores algunes veus assenyalaven que l’apuntaven com el seu successor, el seu delfí. Però finalment no va reeixir i, en una maniobra estratègica, va ser Jaume Alonso-Cuevillas qui va acabar amb l’imperi de 12 anys de govern de Gay. D’aquí que molts hi vegin la connivència entre l’actual degana, la filla d’Eugeni Gay, amb la comissió que presideix Chamorro. A més, Gay pare era vicepresident del Tribunal Constitucional que va retallar l’Estatut de Catalunya impulsat pel president Pasqual Maragall.

Francisco Chamorro, el personatge clau
Chamorro és un veterà advocat que utilitza els seus coneixements contra tot allò que faci olor de Procés. Fins i tot, va signar un document de la mateixa secció contra les manifestacions i les protestes convocades per Tsunami Democràtic a finals del 2019 que va ser àmpliament difós per diversos mitjans de comunicació. En aquest document, raonava que els talls de carretera no es podien emparar en el dret de manifestació.
Però la seva animadversió a l’independentisme ve de lluny. Així, té en el seu currículum haver impulsat el manifest El Derecho, al servicio de las libertades, el febrer del 2017, que posava el crit al cel contra el Procés i les manifestacions pel dret a decidir, contra la legalitat del referèndum i contra el respecte a l’estat de dret per la reivindicació política. Un manifest que també va incorporar signatures d’integrants de la comissió com el seu secretari, Javier Béjar, expresident de l’Audiència de Barcelona (1996-2000) i reconegut com un “dur”.
Eloy Moreno, vocal de junta de la secció, també afegia la seva signatura com a impulsor del manifest a l’igual que, curiosament, la d’Eugeni Gay. El manifest l’impulsava l’entitat Llibertats, que esperonava a la participació a les manifestacions unionistes del 12 d’Octubre o difonia missatges clarament espanyolistes. També entre els vocals d’aquesta secció hi ha perfils políticament molt definits, com ara Sonia Reina Sanchez, consellera del districte per Ciutadans a les Corts de Barcelona, i Carles Soliva, que defensava que els membres de les meses electorals no podien portar un llaç groc perquè “eren proves de propaganda electoral”.