Arrenca una legislatura que posarà a prova les costures de l’independentisme

Amb el precedent d’un mandat accidentat entre ERC i JxCAT, es constitueix l’hemicicle més independentista de la història i amb més pressió per avançar

Si no hi ha sotracs de darrera hora, la legislatura arrencarà aquest divendres amb la sessió constitutiva d’un Parlament amb una sacsejada potent en el bloc unionista i una lleu distribució de forces en la bancada independentista, encara més forta que la legislatura anterior. Laura Borràs, de JxCAT, presidirà un hemicicle on per primera vegada l’extrema dreta tindrà representació i amb grup parlamentari propi, i on la força que va guanyar les eleccions el 2017 serà ara del tot irrellevant, com també ho serà el PP. Amb un partit taronja en descomposició, la crispació quedarà probablement més en mans de Vox i del PP –amb Lorena Roldán ara a les seves files-, però es veurà una lluita acarnissada entre els tres partits per ocupar l’espai de la dreta extrema a la cambra catalana. Per contra, tornarà a emergir un PSC fort, emparat amb escons amb el partit que presidirà la Generalitat. Entre dues aigües, els Comuns, que han vist com la CUP els feia el sorpasso, no seran decisius aritmèticament però podran reforçar majories en qüestions en què poden coincidir amb l’independentisme, i especialment, en l’eix de l’esquerra amb ERC i la CUP. I en el bloc independentista, la CUP farà per primera vegada el salt amb responsabilitats institucionals, com a mínim, a la Mesa del Parlament ocupant una secretaria, sense que estigui descartada del tot la seva participació al Govern. Un Govern que pren la forma de bipartit ERC-JxCAT –ambdues formacions anunciaven aquest dijous al vespre la seva voluntat de materialitzar “la legislatura el 52% del vot independentista”. 

Constituït el Parlament, l’independentisme tindrà dues setmanes per endavant per tancar un nou full de ruta i un repartiment de carteres que satisfaci totes les parts –també la CUP, sense la qual no hi ha majoria possible- i que permeti arrencar una nova legislatura que continuarà marcada, de moment, per la repressió de l’Estat tant judicial com política. En tot cas, seran dues setmanes on caldrà posar noms sobre la taula, repartiments de carteres, pesos i contrapesos en un dificilíssim equilibri entre dues forces que  són, de facto, rivals en la lluita per l’hegemonia de l’espai polític independentista, una pugna que el 14F no ha acabat de resoldre amb contundència. En qualsevol cas, si es repeteix l’acord de la legislatura anterior segons el qual cada partit proposarà els seus noms per als càrrecs que li corresponguin sense que l’altre els pugui vetar, l’acord hauria de ser relativament fàcil, un cop, això sí, hagi quedat blindat i concretat per escrit el pla de legislatura.

L'hemicicle del Parlament buit (ACN)
L’hemicicle del Parlament, a punt per rebre els nous diputats(ACN)

Tot plegat, enmig del que comença a prendre forma de crisi política que pot provocar la ingovernabilitat d’Espanya, amb focs oberts en diverses comunitats autònomes en una guerra entre PP, Cs i PSOE –amb el factor Vox en alguns territoris- que pot acabar provocant una crisi al govern de l’Estat si els socialistes tanquen aliances amb Cs per desbancar el PP i Podemos acaba essent arraconat.

Sigui com sigui, el nou Parlament afrontarà els debats i l’acció legislativa amb els antecedents de la pressió judicial espanyola per laminar la sobirania de la cambra, i el Govern tindrà sobre la taula la patata calenta de la taula de diàleg amb Madrid, amb el rerefons de la persecució dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí, els presos polítics novament en segon grau arran d’una nova ofensiva de la Fiscalia, i amb la necessària gestió de la crisi sanitària i econòmica provocada per la pandèmia amb recursos molt limitats i sempre sota l’amenaça d’un nou 155 competencial de l’Estat.

Quin paper jugaran els Comuns al Parlament?

En la constitució de la Mesa d’aquest divendres també caldrà analitzar la presència, o absència, dels Comuns. Al PSC li corresponen dos llocs –una vicepresidència i una secretaria-, JxCAT tindrà Borràs i Cuevillas, ERC, Anna Caula en una vicepresidència, i la CUP, Pau Juvillà en una secretaria. I quedaria vacant una secretaria, que podria acabar essent per als Comuns, en un gest que donaria aire als republicans, que ja donen per perduda l’aposta d’un govern que reculli l’esperit del 3 d’octubre amb independentistes i sobiranistes. Amb els Comuns a la Mesa, ERC tindria més de cara una possible negociació dels pressupostos, que el govern pilotat per Quim Torra, amb Aragonès a Economia, ja va aconseguir tancar amb el partit de Jéssica Albiach el 2020. Una idea que lliga amb la voluntat expressada per ERC de “buscar ampliar els suports per tenir un Govern i un Parlament estables: “El país necessita unes institucions fortes per no deixar ningú enrere i estar al costat de la gent en aquest context socioeconòmic tan complex”.

En definitiva, arrenca una legislatura amb un independentisme històricament fort, una dreta en descomposició, però amb el factor Vox que posarà en escac les regles del joc democràtiques, i un PSC que prepararà l’assalt a la Generalitat a les properes eleccions en un difícil equilibri que suposarà fer oposició dura a un executiu presidit per un partit que és peça clau per a la governabilitat a Espanya.

Comentaris

    Censura a elMón.corruptgent? 12/03/2021 3:53 pm
    Un comentari publicat (molts no s'han publicat) a part del Doctor i ja ha desaparegut? Que no os van ensenyar ètica periodistica a la universitat? Ahhhh, devieu estudiar a la universitat d'Ankara, com el master de Cot...
    Doctor Strangelove 12/03/2021 9:50 am
    Veient la foto, em nego a creure que Déu Nostre Senyor ens hagi fet a tots a imatge i semblança seva, m'hi nego! Doc.

Nou comentari