Des del mateix moment de l’inici de la Guerra de Gaza, i coincidint amb les primeres respostes militars d’Israel, a la comunitat internacional està fent forat la idea que Israel està cometent un genocidi a Gaza. Per denunciar-ho, s’han ocupat universitats, s’han fet manifestacions, s’ha repetit fins al cansament la crida “Palestina lliure, del riu al mar” i s’ha normalitzat el discurs d’odi antisemita de caràcter antisionista. Però per molt que es repeteixi, no és cert. Israel no està cometent cap genocidi a Gaza.
L’argument del genocidi s’ha justificat per la decisió de Sud-àfrica de presentar el desembre passat -dos mesos després del 7 d’octubre- una demanda davant el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) basada en una suposada vulneració de la Convenció contra el genocidi de 1948 per part d’Israel fruit de les intervencions militars a la Franja de Gaza. Però quan es qualifica Israel d’estat genocida, s’ignoren els elements jurídics que permeten qualificar uns determinats fets com a genocidi i el contingut de les mesures provisionals adoptades pel TIJ que, cal recordar, no ha dit que Israel estigui cometent un genocidi a Gaza.
Tant l’art. 2 de la Convenció de 1948 com l’art. 6 de l’Estatut del TIJ recullen el mateix concepte jurídic de genocidi: la comissió de determinats actes realitzats amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal. Aquests actes poden consistir en matances de membres del grup; lesions greus a la integritat física o mental dels membres; sotmetiment intencional del grup a condicions d’existència que hagin d’implicar la seva destrucció física, total o parcial; mesures destinades a impedir els naixements al si del grup; o trasllat per força de nens del grup a un altre grup. En aquest sentit, l’actuació d’Israel s’ha centrat en la Franja de Gaza i en la persecució de membres de Hamas, que és un grup polític i no un grup nacional, ètnic, racial o religiós. D’aquesta manera, l’actuació d’Israel no podria subsumir-se en la tipificació delictiva de l’art. 2 de la Convenció de 1948, ja que no es dirigeix contra tota la població palestina ni es realitza en els territoris governats per l’Autoritat Palestina (fora d’algunes incursions concretes en aquests territoris vinculades amb la persecució de membres de Hamas).
En segon lloc, i d’acord amb els articles citats, és necessària una intencionalitat genocida en la conducta de l’Estat part de la Convenció i aquesta intencionalitat, segons la jurisprudència del TIJ, implica el que jurídicament s’anomena un dolus specialis. Però, a més, com tot en l’àmbit del dret, les afirmacions s’han de demostrar. I, seguint la doctrina del TIJ en la seva sentència de 3 de febrer de 2015 (Croàcia c. Sèrbia), una manera de provar la comissió del genocidi és prendre en consideració un “patró de conducta” i que es pugui inferir d’aquest patró una intenció de destruir en tot o en part, al grup nacional, ètnic, racial o religiós. I no està acreditat que existeixi aquest dolus specialis, aquest patró de conducta, al qual fa referència el TIJ; és a dir, que Israel tingui intenció de destruir en tot o en part el grup palestí com a tal, que seria el grup nacional, ètnic, racial o religiós al qual es refereix l’art. 2 de la Convenció de 1948.
Cal tenir present també que el TIJ ha imposat unes mesures a Israel no perquè el tribunal consideri que s’està cometent un delicte de genocidi a Gaza, sinó perquè privilegia el dret dels palestins a Gaza a ser protegits davant possibles actes de genocidi (paràgraf 29 de la resolució). És a dir, és una forma de prevenció. A més, el mateix TIJ afirma que no és el moment processal oportú per decidir si Israel ha comès un delicte de genocidi a Gaza perquè això només es podrà fer quan es realitzi un examen de fons de l’assumpte (paràgraf 30). Per això, obliga a Israel, d’acord amb l’art. 41 de l’Estatut del TIJ, a prendre totes les mesures al seu abast per impedir que efectivament es pugui cometre un genocidi a Gaza i a presentar un informe al TIJ sobre totes les mesures adoptades en aquest sentit.
Per tant, mentre el TIJ no ho afirmi, l’única veritat és que Israel no està cometent cap genocidi a Gaza. Per això, la qualificació de genocida a l’Estat d’Israel i al col·lectiu jueu per la seva identificació amb aquest Estat és una mostra d’odi antisemita de naturalesa antisionista i una banalització del mateix concepte de genocidi.
__________________________
Carles Grima i Camps és advocat i professor de dret constitucional a la UAB, la UB i la UOC i membre de l’Associació Catalana contra l’Antisemitisme
