Aquest diumenge, per no variar, tenia decidit seguir denunciant des d’aquesta columna les falsedats i indecències de la mediocre política catalana i en especial de la seva classe dirigent independentista que per no tenir, ni té classe, ni dirigeix i menys encara se la pot reconèixer com a independentista. De forma efectiva, les “forces processistes” han convertit la política catalana en un oceà de lamentacions, rancúnies, divisions i despropòsits que ens porta a creure que si aquest era “el país nou” que volien construir més ens val seguir protestant i romandre on som. El drama té molt a veure amb el fet que la victòria unionista no és només allò del “divideix i venceràs. També l’és, i de forma especial, la derrota moral que “els nostres líders” ens han auto-infligit com a poble i societat -ethos i demos-. Per ells, algun dia potser el perdó, però mai l’oblit.  

Avui, emperò, vull parlar d’un dels nostres -one of us que ens deia la meva admirada “Missis” Thatcher- un personatge, val a dir, molt diferent als sospitosos habituals del triangle del nord-est peninsular. Em refereixo a un heroi que la mort, inesperadament i injusta, l’ha sobrevingut aquest divendres en un barri del popular i heterogeni sud-est londinenc. David Amess, diputat conservador per aquesta circumscripció ha estat apunyalat en reiterades ocasions fins a perdre allò més preuat que és la vida. L’objecte d’aquest assassinat sembla polític i vinculat al terrorisme islamista. Quina sorpresa…! Després, a tall explicatiu/justificatiu des del fals progressisme ens vindran amb la història que totes les religions són iguals però com amb el comunisme, els haurem de respondre que algunes més iguals i perverses que les altres. Tornant a l’heroi, es tractava d’un polític de 69 anys, diuen que bona persona, cordial, franc i compromès amb els valors “tories” de sempre. La qual cosa aquesta darrera, vol dir molt i poc alhora ja que els tories “de sempre” poden ser europeistes com Ken Clark o defensors del brexit com Duncan-Smith; econòmicament liberals com era Thatcher o més proteccionistes com Heath i falcons com Churchill o coloms com Chamberlain. Tots ells són tories i, de sempre, però amb els matisos i classificacions que tot gran partit té. Disraeli, jueu sefardita i anglicà victorià, podia ésser tot això i més i per què oblidar el gran William Pitt -el jove- que derrotà a Napoleó o un filòsof “old-whig” com Burke que d’un anarquisme primerenc esdevingué fonament ideològic liberal-conservador per més d’un segle.  

Però si hom pot qualificar a Amess per ser un “tory de sempre” és pel fet que ell millor que els darrers líders de la seva formació representa la brillant, encertada i avui passada de moda noció del One nation party. Un partit que vol arribar a tot arreu recollint les demandes, aspiracions i sentiments dels diferents segments que conformen i configuren una societat, en aquest cas la britànica. No pas per dividir-los i confrontar-los com avui es fa, altrament per reivindicar-ho amb l’orgull dels qui pensen en gran i no pas en petit com tota la classe política catalana començant per Pujol i en endavant. Per això Amess era favorable al brexit, catòlic contrari a l’avortament i no s’estava de criticar als seus quan considerava que calia fer-ho. No debades, ja de bon començament trencava alguns motlles, a l’element diferencial de la seva fe en un país anglo-saxó caldria afegir-hi que era d’origen treballador, ben lluny de les grans nissagues que tradicionalment -amb certes i sonades excepcions- han ostentat el poder en aquest partit. També era animalista i contrari a la caça de la guineu. Heterogeni, feiner i de principis just el que no tenim al Palau de la Generalitat.   

Per Anglaterra hom diu solemnement que el One nation morí el dia de l’enterrament de Winston Churchill. I succeí en el mateix moment que el fèretre de l’heroi de “l’hora decisiva i més audaç” va rebre per darrer cop l’homenatge i el tribut de les classes treballadores i populars londinenques tot enfilant el riu Tàmesis. David Amess, em jugo la pell, que hi fou present probablement amb els seus pares i de ben segur que semblant i vibrant espectacle no només el marcà vitalment sinó que començà a prefigurar la seva visió i noció polítiques. D’ell no direm el “de mortuis nihil nisi bonum”. No li cal, perquè ha complert l’expedient amb escreix i dignitat i no ha fugit ni lliurat la seva ànima al dimoni o al botxí. Cau amb honor i deixa un llegat; la política hauria de ser això i no pas el càrrec pel càrrec i al preu que costi. A Boris Johnson li podrem dir murri, graciós i alguna volta eloqüent; però de principis en tenia més l’escurçó negre i el mític Baldric que no pas l’actual resident del 9 de Downing Street. I el drama és que no és cap exageració.   

Never surrender podria ben bé dir-nos com a savi darrer consell des de l’altre barri. Aquest nou barri qui sap si similar a la vella Elephant and Castle plena d’irlandesos i jamaicans, al bulliciós East-End market o als desendreçats carrerons que recordem de la sèrie Gent del barri -Eastenders-. Encara que era del comtat d’ Essex, Amess passà molt temps al popular, “working-class” i, a voltes conflictiu, est de Londres, un fet que en paraules seves li conferí caràcter. Molt poc a veure en els vells temps amb el “trendy, posh” i vibrant oest de Londres. 

Requiescat in Pace dear Davis Amess! 

Comentaris

    Doctor Strangelove Octubre 17, 2021 | 19:54
    Brillant com sempre. Paga la pena llegir la columna del Marc. Quina diferència amb la colla d'amargats que també tenen una columna aquí, començant el comunistot del Cotarelo i acabant pel pomes agres del qual ni recordo el nom. Només mirant la cara del Marc i la dels altres, és veu qui és feliç i que morirà del seu propi verí. Doc.
      Un amic Octubre 19, 2021 | 10:21
      1) No cal ser cap il·luminat per descobrir que el procés i els seus capsigrans van ser (i són) l'engany al poble de la història moderna del país. I que Puigdemont i els seus són una màquina de timar els homes de bona fe, sobretot aixecant-los la calderilla i alguna cosa més que no és precisament la líbido. Però, sí, ho fa bé el descendent del Paixot. A voltes és una mica radical, però escriu bé. Els frarots opusdeistes de la Universitat de Navarra el van ensenyar a redactar matant, i per això ha esdevingut el bon jesuïta que és. Perquè els enemics acèrrims també ho són íntims. I això els passa als d'aquestes dues sectes catòliques. ---> 2
      Un amic Octubre 19, 2021 | 10:22
      2) En fi, que Gafarot en va ser un bon alumne de la secta de San Josemaría Julián Mariano​ Escrivá i Corzan - Albás i Blanc. El noi de Guíxols, ara un advingut nou frontista nacional de Catalunya, ja era hiperbòlic quan treballava pel Terradellas, a Convergència, i era pujolista. Tot va del mateix, però. Són papers que s'interpreten i després ja s'adopten a la vida quotidiana i, fins i tot, a familiar. ---> 3
        Amic 4 Octubre 19, 2021 | 17:17
        Molt bé tot el quecsius però en Gafarot pel que sabem no és de Sant Feliu de Guíxols.
      Un amic Octubre 19, 2021 | 10:23
      3) De tota manera, crec que abans, que no abusava tant de les gambades i els suquets (i això se li nota en les galtes molsudes, en la panxolina i el els saxons), tenia més vitalitat escriptora i no elaboraba aquests totxos que semblen els missals de Torreciudad més que les Homilies d'Organyà. Hauria de dormir més i segurament ho veuria tot més clar. I segurament tampoc no s'adormiria als vàters quan va a reunions. Per la resta, i descomptant allò del CIDOB, un crac.
    Narcís Octubre 18, 2021 | 09:26
    Ras i curt : Què és això de matar i . . a ganivetades ? Qui pot fer quelcom així ? D'on surt aquesta mena de gent ? Per què no ho fan al seu país d' origen o ascendència ? És clar que majoria serà bona gent que no pas assassins/ animals així innocents, però innocents per innocents, no cal garantir la vida de qui són a ca seva .. i no vessen sang ni la fan vessar ? Comptat i debatut, ja n'hi ha prou d' immigració ( ?! ) no demanada, d' immigració desagraïda, d' immigració no tota justament bona ! PD : malauradament, Catalunya sap força allò que significa des del moment que no n' és sobirana que sí dessota estat aliè, damunt, anticatalà per antonomàsia ! PD : només demanar a l' autor no " coadjuvi al divideix i impera " que cerca nostre botxí ( malgrat polítiques de paperot humanitari que fum govern de torn ) ! Nota : doni idees àdhuc la cara a l' hora de fer tanta crítica als nostres representants .. això és donar suport a qui no el necessita gens ni mica .. a l' estat ! Anotació al marge : i deixem-nos-en d" un dels nostres ' .. els nostres són nostres compatriotes catalans que no desfà ho pugui haver estat aquest bon home ( al cel sigui ! ) !
      Jeremies Octubre 18, 2021 | 10:30
      Sa pastilleta Narcís.
      Francisco de Asís Octubre 18, 2021 | 10:46
      Sa pastilleta Narcís
      Bepo Octubre 18, 2021 | 17:12
      Quina diferència de percepcions entre vostè i el ínclit Doctor no sé què, és cert que no tots som iguals, com queda escrit a Rebelión en la granja, però resulta que hi ha personatges que escriuen, el Doctor és un d'ells, i al fer-ho ho no poden evitar que la bilis els surti per la boca, critiquen tothom que no pensa com ells. Aquest Doctor, que probablement no arribi ni a ajudant d'infermeria, treu foc per la boca quan sent o llegeix el nom de Cotarelo, no és de ben nascuts emetre els improperis que aquest "senyor", sinistre, escup dia si, dia també i aquest diari li publica tot, per altra banda som molts els que ens segresten els nostres comentaris sense donar explicacions. Lamentablement no hi ha un pam de net. Gràcies.
      #JeSuisKarl Octubre 19, 2021 | 10:37
      Narcís, a més de la 'pastilleta', com et diu l'amic franciscà, també et recomano que inverteixis una estona en veure la pel·lícula #JeSuisKarl, en què es destapen les vergonyes del racisme i la xenofòbia dels supremacistes blancs europeus, feixistes amb totes les lletres i amb crit ben alt al cel, en definitiva. No crec en obrir portes de bat a bat, però menys en posar tothom al mateix sac ni criminalitzar ningú pels seus origens. I això ho feu molts. També a Catalunya, dissortadament, en què tots (inclosos els que som catalans de soca-rel) portem sang de segles de molts distints pobles que han passat per aquí perquè anaven d'un lloc a l'altre, o ens han envaït, o dominat o, simplement, s'han assentat en aquesta terra. Perquè això de les migracions no només és cosa d'avui. https://www.netflix.com/title/81441697
    A vegades, veig comunistes.. Octubre 18, 2021 | 09:45
    No has anat de cap de setmana? Has estat prou prolífic últimament, vomitant merda per aquí, creient que ets algú per comparar uns amb els altres. Qualsevol d’aquests professionals, als que tens tanta enveja, son millors persones i mes bons professionals que genteta com tu. I tot això sense encomanar-se a cap Dèú inexistent.. En fi, estem rodejats d’imperfectes amb les seves imperfeccions. Lic.

Nou comentari