Les causes nobles tenen un problema quan les colonitza la política professional. I aquesta és la diferència entre la mobilització contra la Vuelta, totalment popular i sense additius partidistes, i la Flotilla que ha estat interceptada per Israel, amb un protagonisme diari i continuat per part de líders destacats de la CUP, ERC i els comuns, molt especialment l’exalcaldessa Ada Colau. La carnisseria humana que destrossa Gaza des de fa dos anys i la desproporció de la força aplicada per l’exèrcit israelià ha generat una legítima indignació social a molts països europeus, en especial a Catalunya i la partidització resta -sempre- molt més que suma. Tant de protagonisme per part de personatges que poden tenir interessos electorals no ajuda gaire a les aspiracions nacionals del poble palestí.
Ara bé, això no justifica en absolut l’abordatge de les embarcacions per part de l’exèrcit israelià en aigües que no els corresponen, ni molt menys encara el maltractament dels voluntaris internacionals, que han estat empresonats i humiliats per tot un ministre que, més enllà de qualsevol forma democràtica, ha arribat a insultar-nos personalment davant de les càmeres. Si Israel vol ser considerat un estat homologable dins les democràcies occidentals ha de tenir límits, encara que tingui la força per saltar-se’ls. Els catalans tenim massa experiència històrica del que significa jerarquitzar la preservació de l’estat per sobre dels drets de les persones i els pobles.
Tots esperem la pau i una solució justa i acceptada per les parts d’un conflicte del qual les generacions actuals ni tan sols en recordem el principi. L’objectiu és aquest i només aquest.
