L’afer del Catalangate està deixant en segon terme les negociacions que els partits majoritaris estan fent per tal de —diuen— trobar consens per modificar la Llei de Política Lingüística. Mentre els partits reclamen una transparència del tot necessària en el cas de ciberespionatge, mantenen una negociació sobre el català de forma “discreta”, per no dir que totalment obscura. Un col·lectiu de juristes crítics ha denunciat que el procediment per fer la modificació de la Llei de Política Lingüística presenta greus mancances pel que fa a la necessària transparència democràtica. S’evita que la modificació legislativa, que cap sentència ha demanat que es faci, passi pel Consell de Garanties Estatutàries. JxCat, ERC, PSC i Comuns estan fent un pacte de despatxos exemplar perquè saben que hi ha un gruix de persones que els voten que no presten atenció al que fan. Aquí se’ls ha oblidat la nova política i la radicalitat democràtica que només defensen quan els cau bé.
Ara per ara, però, el consens que els partits diuen voler trobar sembla difícil d’aconseguir, tenint en compte que JxCat s’ha mig despenjat de pacte al qual s’hi va afegir inicialment. Però la posició de JxCat, partit que no para de fer contorsions, no està clara. De fet, els juntaires continuen dins del pacte, malgrat que aquest dilluns la presidenta del Parlament, Laura Borràs, s’ha deixat veure a primera fila d’un acte de suport al manifest Defensem l’escola en català. En l’acte s’ha demanat que es retiri la proposta de modificació. Resulta evident que els partits han de revisar el text que van presentar inicialment i aportar una nova proposta que sigui satisfactòria per a totes les parts, des de JxCat a Comuns, passant per ERC i el PSC.
És greu que un país que es vanta de tenir especial cura de la llengua estigui ara sota pressió d’un procés exprés per canviar una llei de l’àmbit lingüístic crucial per a la protecció del català. Recordem que la primera versió del text es volia fer passar de pressa i corrents sense ni tan sols explicar-la. Resulta complicat imaginar que arribats al final d’aquest trajecte ens trobem amb res de bo. Probablement ni tan sols serveixi per fer front a la temuda sentència del 25% de castellà.
