Com a experiència, assistir a la desfilada militar del dia de la Hispanitat té un punt d’esport d’aventura. Em va tocar cobrir-la algunes vegades quan treballava a la delegació de TV3 a Madrid i crec que no es pot transmetre del tot aquell ambient sense una immersió física. Van passant militars d’uniformes diferents, alguns d’ells amb animals -la cabra no és l’única- i tota mena de vehicles que empudeguen de gasoil el passeig de la Castellana i els milers d’assistents. Els tancs aixequen l’asfalt, fins al punt que cal tornar a enquitranar l’avinguda després del seu pas. Els avions volen baix i fan un soroll de mil dimonis que se sent a tota la ciutat i tapa, a estones, les cornetes i els crits marcials. La màxima expectació del públic és que desfili la Legió, que va com a càmera ràpida, i els Regulars, que van ralentitzats. Ràpid/lent, aquesta és la màxima complexitat que hi ha i el moment culminant que aplaudeixen a rabiar.
El públic és el de la bandereta i les consignes fatxes. Insulten molt, sobretot quan veuen un socialista. Són els hooligans de l’Estat, gent que d’una manera o altra en viu i que està convençuda que totes aquelles armes són utilitzables contra els rojos i els separatistes. El pessebre vivent és el que és, però cada any hi ha alguna anècdota viral. Aquesta vegada ha estat una de les filles Borbó, que va ser captada per les càmeres passant-s’ho bomba amb els insults contra Pedro Sánchez. A la fatxosfera ja l’han coronat, encara que no li toqui.
En definitiva, aquesta és l’Espanya de sempre, la que no ha marxat mai. I la que torna , amb Vox com a una nova Falange (no gaire) actualitzada. Són Espanya. I, a diferència del PSOE, aquests no fan veure que negocien.
