Aquesta setmana he tingut el goig de presentar dos llibres. Cosa rara. De fet, jo no deixaria, si algun dia escrivís un llibre, que el presentés un personatge com un servidor. D’aquí part del meu agraïment. Per una banda, dilluns, a l’Abacus de Manresa, “Fer política” (Editorial 3i4, 2025) de Jaume Bosch i, per l’altra, a Ona Llibres, “El Soldat lleial”, (Editorial Pagès, 2025) i Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2024, de Pere Bosch. Dos títols absolutament imprescindibles per entendre la Catalunya actual. A més, els dos autors comparteixen una característica curiosa. Jaume Bosch va ser un històric diputat al Parlament d’ICV-EUiA, gran portaveu a la comissió d’Interior i un dels negociadors de l’Estatut, i Pere Bosch, també va tenir acta parlamentària d’ERC, i va saltar a la palestra gràcies a la Comissió Palau, on va fer una intensa feina de control parlamentari.
Un bagatge que els ha permès escriure dos manuals que tothom que vulgui exercir un càrrec públic hauria de tenir present. Bosch, en Jaume, ha publicat el que podríem dir, El Senyor dels Anells de la política catalana. Una mena d’història dels darrers quaranta anys cosint i entrelligant el passat, el present i el futur amb una visió “fontanista” -del seu mestre Josep Fontana- del que és la política més contemporània. Un llibre que és un mapa desllorigador de moltes escenes que ens ha donat la política catalana i espanyola dels darrers anys, tot des d’una òptica nacional dels Països Catalans.
En Pere Bosch ens ofereix un assaig precís, una peça d’orfebreria fina del que va ser un dels principals fils conductors de la Catalunya dels anys 30, el comandant Enric Pérez Farràs, el cap dels Mossos d’Esquadra durant els Fets d’Octubre i durant l’aixecament militar de juliol del 1936. Un assaig complet, treballadíssim, intens i necessari per entendre les contradiccions d’una Catalunya activa i innovadora, com va ser la Catalunya de la República.
Tant en Jaume com en Pere demostren un cop més amb llurs llibres la seva capacitat de treball, d’entesa, d’empatia i de pedagogia pública que suposa la política i les estructures de poder. “Fer Política” i “El soldat lleial” mostren que hi ha una Catalunya persistent. Per això, recomano fervorosament la seva lectura, i més en un país, on els parlamentaris han de llegir les seves preguntes, i el que és més inquietant, les seves repreguntes. Tant en Jaume com en Pere mostren que encara hi ha esperança entre qui s’estimen el país i veuen la política com un instrument preciós de civilització. Gràcies per aquests dos manuals.
