Durant dècades, els periodistes van tenir gairebé prohibit utilitzar les sigles TSJC. Era una combinació de consonants que al comú de la gent li semblava impronunciable i que molt pocs –tret d’advocats i reporters de tribunals– sabien què volien dir. Un títol amb aquests quatre caràcters era antipàtic, difícil de llegir. Era una època en què només els periodistes del sector podien necessitar referir-se a aquest òrgan judicial, i quan aquesta circumstància s’esdevenia havien de fer malabarismes, perquè “Tribunal Superior de Justícia de Catalunya” era impossible d’encabir en un titular. Aquella època daurada fa anys que es va acabar. Els tribunals van fer una entrada tan brutal en la política catalana que ara gairebé tothom sap què volen dir aquestes sigles aspres sense cap vocal i, sobretot, gairebé tothom entén el que representen, el que hi ha al darrere.
En aquest trànsit, hem guanyat unes sigles conegudes i hem perdut –o estem perdent– separació de poders. El TSJC se’ns ha ficat fins a la cuina i ha nascut una estrella, un gran guardià de la unitat d’Espanya. I aquest dijous s’ha tornat a demostrar. Mentre tota la classe política independentista s’esbatussava de manera descarnada al Parlament, a només un quilòmetre de distància el TSJC, una vegada més, complia amb la seva missió.
Fa tres setmanes i mitja, el tribunal va anunciar que amb la llei i el decret aprovats pel Parlament –amb el PSC– i pel Govern per esquivar el 25% de castellà no es podia executar la sentència. La notícia va arrossegar la conselleria d’Educació a una eufòria infantil i precipitada. En la mateixa resolució, aquest òrgan judicial de nom enrevessat advertia que es plantejava portar la normativa improvisada al TC, unes altres sigles que també ens hem acostumat a trobar familiars. Ara el TSJC ha complert la seva promesa, i ho ha comunicat just l’endemà que el govern català i l’espanyol –ERC i PSOE– fessin públic un acord per millorar la situació del català. Un pacte signat sota el signe de la taula de diàleg mentre l’Advocacia de l’Estat del PSOE es pronunciava a favor d’obrir un nou front contra el català al TC. Mentre l’independentisme es divideix fins a l’infinit, el TSJC es mantindrà fidel per sempre a una idea d’Espanya. I no falla mai.
10 
1 
