Si les enquestes no l’erren, el proper 4 de maig la dreta extrema i l’extrema dreta reconqueriran el govern de la capital d’Espanya. Serà aleshores quan des de la progressia espanyola es formularan la teoria de la involució democràtica amb la mirada posada en les eleccions espanyoles. Si efectivament el PP i Vox acaben arribant a la Moncloa, certament es produirà una involució en drets socials i la recepta per sortir de la crisi pensarà més per salvar l’Ibex-35 que no pas els ciutadans. Però qui mani a Madrid, tant a la capital com a l’Estat, Espanya està abocada a una democratització irreversible. Amb la dreta o l’esquerra al capdavant.
Democratització irreversible amb presos polítics, exiliats i repressió constant tant si mana la dreta com si ho fa l’esquerra? Sí, és una qüestió de cicle històric. Tots els règims autoritaris acaben caient, mentre que els representatius i democràtics són els més sòlids. Certament, Espanya és, fins ara, un contraexemple amb tres segles de repressió i adhesió forçada a la seva nació. Però és justament aquesta repressió sense control en l’Europa del segle XXI és la que l’aboca indefectiblement a la democràcia. L’ha feta tan grossa que la pretensió de continuar sotmetent Catalunya per la força esdevé inviable a mig termini. Ni Espanya ho podrà aguantar ni, encara menys, la UE.
Aquest Estat fa tres segles que és autoritari i repressiu. Però ja no té una base social sòlida que accepti el vassallatge sense més. Una corona feble i corrupta, un Ibex-35 debilitat per les crisis, un poder judicial empeltat de franquisme i que corromp la justícia i un sistema de partits que fa impossible l’estabilitat. Espanya està en un carreró on l’única sortida és la democràcia.
Si la independència de Catalunya és un procés irreversible, també ho és la transformació d’Espanya. Només cal una mica de temps perquè caiguin les torres. Si Espanya esdevé una democràcia plena serà en bona mesura perquè uns quants centenars de milers de catalans van assumir la repressió policial, judicial, econòmica i política durant molts anys com el preu a pagar per decidir lliurement el seu futur.