La nova proposta de finançament pactada entre Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Socialista no ha estat rebuda amb entusiasme entre els economistes catalans. Segons l’enquesta d’actualitat econòmica del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que recull el sentiment dels experts del país pel que fa a l’actualitat política i productiva, més d’un terç dels col·legiats consideren que la reforma que han posat sobre la taula socialistes i republicans és negativa. Una mica menys, si fa no fa un 30% dels enquestats, valoren el projecte; mentre que un 28% s’hi mostren neutrals. Al document no consten detalls sobre quins aspectes són millorables -de fet, pregunten només pels avenços més significatius respecte del sistema actual-, si bé el degà del Col·legi, Carlos Puig de Travy, té clar que la distinció procedeix de l’ambició d’autogovern. “Molts economistes pensen que seria molt més adient un cupo, el model basc. I és molt clar que això no ho és“, ha reflexionat en la roda de premsa de presentació de l’estudi.
Així, per a Puig de Travy, la diferència principal de les valoracions és la percepció, per part de la majoria d’enquestats, que “caldria més economia”; una demanda que detecten entre aquells que veuen negativa la reforma (33,7%), i també entre els que es mantenen neutrals (28,5%). A ulls del director tècnic, Xavier Segura, hi ha una justificació tècnica per a aquestes reserves: “Com més potència de gestió fiscal tingui un país, més eines té i més possibilitats de millora”. Considera, però que el consens entre els col·legiats té components favorables a la proposta: el nou model no avança tant com caldria, però és un pas endavant respecte del repartiment de recursos caduc que regeix encara ara les administracions territorials de l’Estat espanyol. “Si haguéssim inclòs una opció de bé, però insuficient, tothom l’hauria marcat”, ha ironitzat.
Puig de Travy, però, ha insistit que, tot i els límits, els canvis que s’hauran de debatre al Congrés dels Diputats milloren la situació anerior. De fet, els economistes consultats han posat en valor diversos punts de l’entesa, com l’esforç per fer complir el principi d’ordinalitat –molt qüestionat per diversos experts, com va avançar Món Economia-, o el “reconeixement del principi de singularitat territorial” d’aquelles administracions que concentren més competències que les que atorga l’Estat a les autonomies. En opinió del degà, hi ha un altre factor rellevant -que també ha subratllat en diverses ocasions la consellera d’Economia de la Generalitat, Alícia Romero-: l’eliminació de les bestretes. “És un tema importantíssim”, ha analitzat Puig de Travy; per garantir que els recursos que corresponen als catalans hi arriben sense un decalatge que arriba als dos anys, i que sovint força les administracions catalanes a entomar nou endeutament per cobrir els forats més immediats.
Els problemes de Catalunya
L’estudi també ha consultat als economistes catalans el seu parer sobre els principals problemes que pateix el teixit productiu català. Encara patint les rèpliques del col·lapse ferroviari que va congelar Catalunya a principis d’any, la crisi d’infraestructures s’ha disparat a la primera posició entre els greuges assenyalats, amb un 45,1% de les respostes. Ara fa tres mesos, quan es va publicar l’enquesta corresponent al darrer trimestre del 2025, el mal estat de vies i carreteres preocupava al 32% dels experts. En segona posició es manté el dèficit fiscal, amb un 44,6% de les respostes. Cal recordar que, segons les darreres dades del Govern, publicades just després de l’aprovació en Consell Executiu dels pressupostos, el forat que deixa Espanya en els comptes catalans és de 21.000 milions anuals, pràcticament el mateix que s’ha denunciat les darreres dècades, malgrat les bones paraules de l’executiu de Pedro Sánchez cap al Principat.
Es tracta de dues problemàtiques profundament enllaçades, segons els associats al Col·legi. Per a la pràctica totalitat dels enquestats, el mal estat de la infraestructura i l’absència d’inversions de millora i cura del traçat viari i ferroviari són els causants de la crisi de mobilitat. En aquest sentit, els professionals de l’economia assenyalen el ministeri de Transports com el principal responsable de la catàstrofe; seguit, en menor mesura, de Renfe i Adif, com a operadora del servei i gestora de la infraestructura. Vist aquest forat, Puig de Travy ha cridat a no oblidar les necessitats del Principat ara que aquest travessa un desert energètic a causa de la guerra a l’Orient Mitjà. “Sense energiea, el país no funciona. Però tampoc funciona sense habitatge o sense infraestructures”, ha reflexionat.
