La gràfica del preu dels futurs del petroli, embogida per les constants amenaces internacionals, ha pres la forma d’una muntanya esquerpa, capaç de trencar l’ànim fins i tot de l’escalador més experimentat. L’esclat de la darrera setmana arran de la guerra a l’Iran, que havia empès el barril de Brent a màxims de 120 dòlars, inaudits des de la invasió d’Ucraïna, ha trigat només unes hores a contenir-se: el matí d’aquest dimarts, després d’un grapat de declaracions polítiques favorables, la referència del cru a la Unió Europea ha retrocedit amb força, i ja es mou als voltants dels 91 euros, una escala pròxima a la normalitat dels darrers mesos. Els detonants van ser l’ànim del G7 per obrir les seves reserves estratègiques d’hidrocarburs davant un possible pànic al mercat pel proveïment i, especialment, les perspectives bèl·liques de la Casa Blanca: en declaracions ofertes dilluns a la nit, el president dels EUA, Donald Trump, va assegurar que la guerra amb l’Iran està “pràcticament acabada”.
El mandatari estatunidnec, segons va fer evident en una entrevista amb la cadena CBS -amistosa amb la seva administració d’ençà de l’adquisició per part de Skydance, la plataforma propietat de la família del CEO d’Oracle i aliat trumpista, Larry Ellison- està disposat a tot per deixar enrere el conflicte, i sortir-ne airós. Especialment en cas que el govern de Teheran mantingui la seva pressió sobre el mercat de cru amb el bloqueig de l’estret d’Ormuz, el pas entre l’Iran i Oman que dirigeix una quarta part del trànsit comercial mundial de petroli cada dia. Pel pas floten més de 20 milions de barrils diaris, si fa no fa el forat que va detectar a tot el mercat el banc nord-americà Goldman Sachs en plena alerta global durant les primeres hores del dilluns. “Si l’Iran fa que el pas del petroli de l’estret d’Ormuz romangui bloquejat, els Estats Units colpejaran amb 20 cops més força”, amenaçava el president.
Trump va tractar aquesta oferta com un “regal” a Europa i a la Xina, els “països que més fan servir l’estret d’Ormuz” per importar el petroli necessari per cobrir les seves necessitats energètiques. Val a dir que Teheran ha aclarit que el seu conflicte no és amb els compradors habituals: els aiatol·làs van oferir a Pequín i Brussel·les permetre el pas als vaixells d’aquells països que expulsin els embaixadors dels Estats Units i d’Israel, les dues potències agressores en el present conflicte regional. Tot i això, des del govern iranià han reconegut que “és poc possible garantir la seguretat a la zona” en plena onada de bombardejos al país.
La borsa es recupera
Després de les patacades successives -amb la notable excepció de la indústria de la defensa, que va protagonitzar rallies importants dilluns- les borses europees s’han llevat amb bones notícies aquest dimarts. L’Ibex 35, que va tancar la primera sessió de la setmana amb una caiguda pròxima al 0,7%, obre les portes amb una alça de més del 3,1%. Passades les 10 del matí, tots els valors del selectiu espanyol van pintants de verd, amb increments de valor que oscil·len entre unes dècimes i el més de 5% que celebren el Banc Santander, el grup d’aerolínies IAG i la siderúrgica Arcelormittal. Només una acció continua patint la mala maror global: la de Repsol, que cau més d’un 2% per la prospectiva baixada del preu del petroli, així com per l’anunci que limitarà les inversions fins al 2028 a 10.000 milions d’euros, apostant només per “projectes selectius”.
Similar al de l’Ibex ha estat el comportament del DAX alemany, que guanya un 2% en la jornada, i del CAC francès, amb un 1,8% més. També les borses fora dels 27 guanyen ritme després de la desfeta causada per la guerra a l’Iran, amb el Nikkei japonès per sobre del 3% diari i el Hang Seng de Hong Kong repuntant més del 2%.
