Durant dècades, el PIB havia funcionat com el gran marcador de l’economia: si puja, l’economia va bé; si baixa, va malament. Però aquesta equivalència està sota revisió. En un context global marcat per la crisi ambiental, la desestabilització social i la incertesa geopolítica, un nou informe elaborat per l’ICTA-UAB, Pla B. Per una Catalunya resilient en un escenari postcreixement, proposa un pla detallat de polítiques públiques per satisfer les necessitats de la població de manera resilient i respectant els límits del planeta, desvinculant el benestar del creixement econòmic tradicional: menys consum de recursos, més redistribució i una transformació profunda de l’energia, el treball, la fiscalitat i l’habitatge. L’informe no planteja una recessió programada, sinó una transformació de les prioritats econòmiques. La seva tesi és que una societat pot millorar les condicions de vida sense dependre de l’increment permanent de la producció i del consum. Però el plantejament topa amb una realitat: l’economia catalana actual continua funcionant sobre la lògica del creixement.
Un país encara lluny del postcreixement
Ocupació, salaris, recaptació fiscal i inversió estan estretament relacionats amb el nivell d’activitat. Passar d’una economia orientada al creixement a una economia que no necessiti créixer exigiria molt més que reduir el consum o limitar determinats sectors. En aquest sentit, els acadèmics de la UAB proposen una transformació profunda de les polítiques econòmiques, fiscals, laborals i socials, amb una redistribució més gran de la renda i una reducció de la dependència del consum material. Entre les mesures que planteja hi ha una reducció de la jornada laboral, ‘una renda coixí’ per protegir les rendes baixes i mitjanes-baixes i una garantia de treball per a les persones amb més dificultats per trobar feina. Aquesta última tindria, segons els càlculs de l’estudi, un cost equivalent al 2,4% del pressupost de la Generalitat.
Ara bé, la societat catalana encara té necessitats importants per cobrir. El 2025, el 24,8% de la població catalana estava en risc de pobresa o exclusió social segons l’indicador AROPE, mentre que la taxa de risc de pobresa era del 18,9% i l’índex de Gini se situava en el 29,1%. Catalunya pot tenir una economia que creix i, al mateix temps, mantenir una part significativa de la població en situació de vulnerabilitat. És precisament aquesta distància entre activitat econòmica i benestar distribuït la que la tesi del postcreixement que fa de fil conductor de l’informe de la UAB vol posar al centre del debat.
El repte de pagar el benestar
Si el creixement deixa de ser el principal motor del sistema, cal trobar altres mecanismes per sostenir els ingressos de les famílies i les finances públiques. Sanitat, educació, pensions, dependència i serveis socials requereixen recursos, i l’envelliment demogràfic pot incrementar aquesta pressió. En aquest sentit, l’ICTA-UAB situa la redistribució al centre de la seva proposta. Entre les seves mesures hi ha un nou esquema fiscal, els anomenats ecovals adaptatius (EVA): un impost ambiental sobre el consum combinat amb una moneda complementària distribuïda entre la ciutadania, de manera que els qui tenen un impacte ambiental més elevat paguin més i els qui en tenen menys rebin una compensació.
L’informe també proposa un impost progressiu sobre la renda de la terra, amb l’objectiu de frenar l’especulació i reduir el preu de l’habitatge. Els ingressos obtinguts servirien per ampliar el parc públic de lloguer, donar suport a cooperatives d’habitatge i finançar despesa social. És aquí on la proposta deixa de ser simplement ambiental i entra de ple en el terreny de la política econòmica: si el PIB deixa de ser el principal objectiu, la fiscalitat i la redistribució passen a tenir un paper molt més important.
L’energia posa límits al creixement
Per altra banda, els experts que han elaborat l’informe defensen que la transició energètica no es pot limitar a substituir combustibles fòssils per renovables mantenint intacte el nivell actual de consum. Segons els seus càlculs, abastir amb renovables tots els usos energètics actuals requeriria ocupar l’equivalent al 4,9% del territori català. La proposta passa per combinar el desplegament renovable amb una reducció significativa de la demanda.
Les dades actuals mostren la magnitud del repte. El 2025 les renovables van generar 9.001 GWh, el 21,3% de tota la producció elèctrica catalana, mentre que la nuclear en va aportar el 55,8%. Al mateix temps, el consum elèctric va augmentar un 3,8%, fins als 43.137 GWh. L’ICTA-UAB proposa prioritzar les instal·lacions fotovoltaiques en teulades i espais degradats, i els seus càlculs apunten que cobrir el 60% de la superfície de les teulades requeriria una inversió recuperable equivalent al 4,5% del pressupost no financer de la Generalitat durant cinc anys.
El plantejament és especialment exigent, perquè Catalunya vol captar indústria avançada, centres de dades i activitats vinculades a la intel·ligència artificial, sectors que previsiblement augmentaran la demanda d’electricitat. L’informe considera, de fet, els centres de dades un dels nous reptes de la transició.
Menys cotxes i menys avions
És en la mobilitat on la proposta de l’ICTA-UAB es distancia més clarament del model actual. L’estudi planteja reduir el trànsit motoritzat privat i reforçar el transport públic, mentre que les actuals subvencions al cotxe elèctric es reorientarien cap a fórmules com el lísing, el cotxe multiusuari i els vehicles comunitaris.
En el transport aeri, la proposta és encara més contundent: reduir fortament el trànsit mitjançant eines fiscals. Segons l’informe, això permetria estalviar energia i impactes ambientals, reduir vulnerabilitats i, al mateix temps, generar ingressos públics i moderar els preus de l’habitatge. El plantejament arriba en un moment en què l’aeroport del Prat continua batent rècords. El 2025 va tancar amb 57,5 milions de passatgers, un 4,4% més que l’any anterior, i més de 43 milions de passatgers internacionals.
Aquí el conflicte entre els dos models queda especialment exposat: mentre l’economia catalana continua beneficiant-se de l’increment dels fluxos turístics i de la connectivitat internacional, l’informe considera que part d’aquesta activitat hauria de contraure’s per alliberar recursos i reduir impactes.
Turisme: més activitat o més valor
El turisme és un dels grans camps de proves del postcreixement. Catalunya ha construït una part important de la seva activitat econòmica al voltant de l’arribada de visitants, però el volum també genera pressió sobre l’aigua, l’energia, la mobilitat, l’habitatge i determinats territoris. El debat que obre la UAB no és només si el turisme ha de créixer o disminui, sinó si es pot generar més valor econòmic amb menys volum i menor consum de recursos.
Alimentació: menys ramaderia intensiva
Un dels àmbits on l’informe concreta més la seva proposta és l’alimentació. L’ICTA-UAB defensa una transició cap a un model agroecològic basat en la petita pagesia i orientat prioritàriament a la seguretat alimentària. El canvi més profund afectaria la ramaderia. Segons l’estudi, Catalunya no té prou potencial agrícola per alimentar simultàniament la població i mantenir l’actual indústria ramadera, ni tan sols si deixés d’exportar carn. La ramaderia extensiva sostenible només podria cobrir una petita part del consum actual. Per això proposa una reducció substancial del consum d’aliments d’origen animal.
Habitatge: quan el PIB no explica el benestar
L’habitatge ofereix un altre exemple de la distància entre activitat econòmica i qualitat de vida. Una economia pot créixer mentre una part de la població dedica una proporció creixent dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca. Per a l’ICTA-UAB, l’impost sobre la renda de la terra podria actuar sobre aquesta qüestió: reduir l’especulació, abaratir l’accés al sòl i generar recursos per ampliar el parc públic de lloguer i impulsar cooperatives d’habitatge. Ara bé, construir habitatge assequible, rehabilitar edificis i ampliar el parc públic requereix inversió, materials, energia i mà d’obra.
Deixar de mirar només el PIB
El principal qüestionament de l’ICTA-UAB apunta a la manera com es defineix l’èxit econòmic. El PIB permet mesurar el valor de la producció, però no informa per si sol de com es distribueix la renda, de l’accés a l’habitatge, de la qualitat dels serveis públics, de les hores treballades o del consum de recursos naturals. Es proposa substituir la dependència del creixement per una combinació de redistribució, serveis públics, reducció del consum material i reorganització del treball. I admet alhora una dificultat decisiva: aplicar aquestes polítiques de manera unilateral és més complicat per a Catalunya perquè forma part de l’eurozona. Amb tot, veuen marge per aplicar mesures pròpies i convertir-les en un instrument per impulsar canvis més amplis a escala europea.
