Els Estats Units estan sense govern. L’administració del president Donald Trump ha tornat a superar l’horitzó de possibilitat dels acords amb l’oposició, com ja va fer entre el 2018 i el 2019, en la seva primera estada en la Casa Blanca, i ha provocat un shutdown de la branca executiva que podria constar entre els més virulents de la història. Al centre de tot plegat, com sempre, hi ha el pressupost: malgrat que el Partit Republicà controla el Congrés i el Senat, el president necessita una majoria qualificada de 60 vots per passar els comptes a la cambra alta. Una majoria que, ara per ara, no té: els conservadors ostenten 54 dels 100 seients senatorials, per 46 dels liberals, que bloquegen la principal llei econòmica del govern sota les ordres del bescantat lideratge del vetust Chuck Schumer. Així, tret d’alguns serveis essencials, tot el sector públic estatunidenc roman inactiu; i s’albiren abundants pèrdues per al sector públic i el conjunt de l’economia del país. Malgrat que el mercat, històricament, ha sobreviscut sense gaires problemes als bloquejos partidistes, experts consultats per Món Economia sostenen que l’hora, l’any 2025, podria ser més greu que en altres ocasions. “Tot allò que va associat a Donald Trump és una amenaça; i l’escenari està preparat perquè ho sigui“, reflexiona el professor d’Economia i Empresa de la Universitat de Girona, Joaquim Clarà.
La diana pressupostària de Trump s’ha anat movent amb els anys; i, amb ella, les causes per als bloquejos governamentals. Entre el 2018 i el 2019, el cabdill ultraconservador va provocar el shutdown més llarg de la història dels Estats Units quan va exigir al legislatiu que alliberés prop de 6.000 milions per construir un mur a la frontera de Mèxic -una de les seves grans promeses de campanya, que mai va arribar a executar-. Llavors, l’aturada administrativa va durar 35 dies, i va causar una batzegada als comptes públics de més de 5.000 milions de dòlars. En aquesta ocasió, el casus belli és el sistema sanitari: els demòcrates exigeixen augmentar els fons públics dedicats al finançament dels programes socials per a l’accés a la salut, una de les grans víctimes del president en aquest segon mandat. Encara no es coneixen les xifres d’afectació econòmica, però sí les laborals: més de 800.000 treballadors públics estaran sense feina fins que es reactivi l’activitat administrativa, la xifra més elevada de la història. En aquest marc, alerta el mateix Clarà, “el cost en termes de PIB pot ser de 15.000 milions cada setmana; serien uns 60.000 milions” si s’allarga com l’anterior conflicte. També ho ha alertat el secretari del tresor, Scott Bessent, en un intent de tòrcer el braç de l’oposició: “hi haurà un impacte en el govern, en l’economia i en els treballadors nord-americans“, ha subratllat.
El shutdown públic no només afecta les finances de l’Estat. Com alerta l’analista de mercats Manuel Pinto, “hi haurà sectors empresarials que patiran molt”; especialment aquells que tenen una gran quantitat dels seus contractes concentrats a l’administració pública, com ara la defensa. També aquelles que depenen de la fiscalització d’agències federals. “Les farmacèutiques endarreriran els seus llançaments durant setmanes, perquè l’FDA estarà tancada. També queda paralitzat el sector financer, perquè no hi ha SEC. És una factura productiva de milers de milions de dòlars”, sosté Pinto.
Aquest pes econòmic sol ser massa per a la part de les cambres que acaba emportant-se la culpa pública del desacord. El mateix Trump, que va caure sota l’escrutini de l’electorat el 2019, va perdre les eleccions un any i escaig després del tancament, sota la càrrega del seu propi mur. Això explica les intenses acusacions encreuades entre els líders demòcrates i republicans: els conservadors han publicat imatges modificades del cap dels liberals a la Cambra de Representants, Hakeem Jeffries, amb un barret mexicà i un bigoti fals, acusant-lo de “voler donar cobertura sanitària als immigrants il·legals“. Els demòcrates, per la seva banda, han mobilitzat els seus assessors de la generació Z amb un vídeo de gatets que situa Trump com un enemic de la sanitat. Malgrat la batalla de cara als votants, però, el mercat no té clar si el president està especialment interessat a recuperar l’activitat pública. “Podria ser que els greuges econòmics vagin a favor de la seva agenda“, argumenta Clarà.
Les dues cares de Trump
Per contraintuïtiu que pugui semblar, atacar la salut de l’economia nord-americana podria ser el millor plan per als interessos de Trump en el primer any de mandat. Al centre de l’agenda del president hi ha dos objectius inalienables: rebaixar els tipus d’interès i abaratir el deute del país. Amb una desacceleració, afirma Pinto, podria assolir totes dues metes. Els símptomes de crisi “podrien provocar que la rendibilitat dels bons vagi a la baixa”, perquè hi hagi menys demanda de deute estatunidenc i es dispari la volatilitat del mercat de renda variable. Això “permetria al país refinançar el 30% del seu endeutament” a preus més baixos.
Pel que fa a la política monetària, les oscil·lacions del mercat de treball són el principal actiu de Trump per forçar la màquina de cara a la Reserva Federal en plena guerra amb el seu president, Jerome Powell. Si el govern comptabilitza els 800.000 treballadors públics aturats com una pujada de la desocupació, elevaria l’atur per sobre del 5%. De fet, alguns legisladors demòcrates alerten que podria intentar matar dos ocells d’un sol tret, i buscar un acomiadament per motius tècnics d’una part important del planter funcionarial de l’Estat. D’aquesta manera, retallaria la despesa desmesurada que ha provocat amb la Big Beautiful Bill i provocaria un augment dels demandants d’atur, fet que obligaria la Fed a tornar a rebaixar els tipus d’interès. “Pot aprofitar l’avinentesa per retallar empleats que el DOGE d’Elon Musk no va poder acomiadar”, alerta Pinto.
Els experts consultats qüestionen l’adiença econòmica de les mesures que exigeix Donald Trump. Per a Pinto, malgrat els interessos del Despatx Oval, els Estats Units no es troben en condicions per continuar amb les retallades de tipus d’interès. “Hi ha un 3% d’inflació, el mercat laboral té pràcticament plena ocupació i el PIB continua creixent”, diagnostica. D’aquesta manera, “sense les pressions polítiques que està exercint el president, seria un moment per apujar els tipus, no per abaixar-los”. Per tant, l’intervencionisme de Trump podria provocar un efecte invers a l’esperat, i acabar encetant una espiral inflacionista que torni a disparar els preus per un xoc de demanda de difícil solució. “En tal cas, caldria vigilar per un efecte contagi. Cal recordar que l’Estat espanyol tampoc no té pressupostos”, abunda Clarà.
Caigudes del mercat?
Els demòcrates, però, consideren que el tret trumpista podria sortir per la culata: una rebaixa massa intensa dels tipus arran d’un shutdown del sector públic seria vist com un nou atac a la independència de la Fed; un dels grans riscos que els inversors veuen ara per ara als Estats Units. Això podria obrir l’aixeta de capitals cap a altres mercats més segurs, ferint de mort l’economia financera nord-americana a curt termini.
És un escenari possible, però que dependria en grau considerable de la capacitat de la Casa Blanca de refinançar el seu endeutament. El CEO de la boutique d’inversió Gesinter, Kai Torrella, raona que “mentre el tancament del govern no impliqui un default, el mercat reaccionaria amb una volatilitat moderada”. Ara per ara, dos dies després del tancament, els principals índexs borsaris de Nova York romanen raonablement estables: el Nasdaq i l’S&P500 perden una dècima i mitja, mentre que el Dow Jones s’expandeix en tres humils punts bàsics.
