La política econòmica del president dels Estats Units, Donald Trump, ha rebut un batzac que la sacseja fins als fonaments. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha tombat els seus aranzels globals en una decisió esperada durant mesos. Sis dels nou membres de l’alta cort s’han posicionat contra el Despatx Oval, al·legant un ús excessiu d’una llei de poders executius especials reservada per enfrontar emergències nacionals. La norma, coneguda com a Llei de Poders per a Emergències Econòmiques Internacionals (IEEPA, per les seves sigles en anglès), no atorgaria a l’administració les capacitats que Trump s’ha adjudicat per establir les tarifes universals actives des del passat mes d’abril. La mesura afecta només a les taxes “recíproques” generalitzats imposats el ja bescantat Dia de l’Alliberament, el passat 2 d’abril del 2025. La demanda no pesava sobre els aranzels específics a productes o sectors, com l’automòbil, el metall o l’alimentació; que suposen si fa no fa la meitat dels ingressos en frontera del país.
El president del Tribunal, John Roberts, ha estat taxatiu contra la lectura que Trump va fer de la normativa. Roberts, jurista conservador i protagonista del gir a la dreta del poder judicial nord-americà en la darrera dècada, ha assegurat que “la tasca dels jutges en aquesta decisió és determinat únicament si la llei atorga al president poders per regular les importacions; i no ho fa”. De fet, part de l’alt tribunal ha deixat entreveure que voldrien aplicar la coneguda coma major questions doctrine, o doctrina de grans decisions; un principi conservador que obliga el poder executiu a consultar amb el Congrés qualsevol decisió que generi “grans conseqüències sobre l’economia o el país”, encara que aquesta estigui dins de les seves competències.
En aquest sentit, el líder del Tribunal ha deixat clar que “si el legislatiu hagués volgut autoritzar el president a imposar aranzels, ho hauria fet expressament”; i no ho ha fet en cap moment. Sobre aquesta decisió, Roberts ha votat contra les tarifes amb els també conservadors Neil Gorsuch i Amy Coney Barrett, tots dos nomenats per Trump; així com amb les progressistes Sonia Sotomayor, Elena Kagan i Ketanji Brown Jackson. Només han acceptat la proposta econòmica de Washingont els dretans Clarence Thomas, Samuel Alito i el polèmic Brett Kavanaugh, que ha emès un vot particular a favor de les fronteres comercials.
La demanda que ha portat a aquesta decisió del Tribunal Suprem va ser interposada per una munió d’empreses afectades pels aranzels. Cal recordar que, segons un recent informe de la Reserva Federal de Nova York, el 90% dels greuges econòmics causats per la guerra comercial s’han quedat als comptes de negocis estatunidencs. De fet, les retallades sobre els exportadors, particularment els europeus, han estat més que minses: en el cas català, sense anar més lluny, només el 2,9% de les vendes internacionals han estat alentides per la política trumpista. La majoria d’empreses, val a dir, operen des d’estats governats pels demòcrates.
Retornar la recaptació
Amb aquesta resolució, quedda per saber si els juristes obligaran Trump a retornar els diners recaptats amb els aranzels -al seu parer, il·legalment-. L’administració no ha publicat cap dada al respecte, si bé un recent càlcul de la iniciativa econòmica Penn-Wharton Budget Model ha xifrat els ingressos públics de la guerra comercial en uns 175.000 milions de dòlars. La projecció és encara més elevada per a un curs sencer, segons el comitè pressupostari del Congrés nord-americà, que ha arribat a projectar uns ingressos de 300.000 milions de dòlars cada any.
Aquest ha estat, de fet, un dels grans arguments de l’administració contra una decisió negativa per part del Tribunal Suprem; tot alertant que s’haurien de buidar les arques públiques per retornar els diners recaptats. La decisió, a més, coincideix amb una jornada negra per a l’economia nord-americana, després d’haver comunicat una caiguda substancial del creixement del PIB en el quart trimestre, deixant-lo en l’1,4%, una patacada de més de dos punts percentuals que es podria veure accentuada si l’erari públic ha d’enfrontar un pagament com aquest. A més, l’any entrant serà especialment difícil per a les arques públiques, amb un endeutament projectat pròxim al 130% del PIB.
