El programa econòmic del president dels Estats Units, Donald Trump, ha ficat la por al cos als dirigents comercials de tot el planeta. La relació de Washington amb la majoria dels seus socis penja d’un fil, erosionada pel comportament cada cop més erràtic de les seves elits i, en ple esclat energètic i borsari esperonat per una guerra a l’Orient Mitjà sense objectius clars ni calendari definit, els mandataris europeus corren a cercar noves aliances que permetin, de mica en mira, deixar enrere la dependència econòmica que els nord-americans havien imposat als 27 en les darreres dècades. Després de tancar acords comercials amb l’Índia, Xile o -encara immers en la polèmica- el Mercosur, la Comissió Europea ha anunciat aquest dimarts que ha culminat una entesa amb Austràlia, les negociacions per a la qual s’han allargat durant prop d’una dècada. Davant les batzegades trumpistes, la presidenta Ursula Von der Leyen ha valorat les “estructures a llarg termini i fonamentades en la confiança” que es construiran sobre el fonament d’aquest acord, que busca enfortir els lligams econòmics amb una regió tan llunyana com és la indopacífica, així com assegurar rutes lliures de barreres legals per a productes tan rellevants com les terres rares, absents de sòl europeu amb la poc operativa excepció d’Ucraïna. Catalunya no consta entre els grans hubs de moviment comercial cap a Austràlia, però la xifra de negoci de les empreses del Principat al país oceànic no és menyspreable: el 2024, quan es va produir l’acostament més gran entre tots dos teixits empresarials, va tancar amb unes vendes transfrontereres de més de 540 milions d’euros. El 2025, d’acord amb les dades del Ministeri d’Economia, l’escalada va patir una certa frenada, de poc menys de 100 milions; però Brussel·les espera que el pacte ajudi a revifar-la en aquells segments productius que hagin quedat danyats per la mala maror internacional, des de la maquinària fins a la farmàcia, la perfumeria o algunes baules de la cadena de valor alimentària.
El 2025, d’acord amb les xifres de l’Idescat, Catalunya va exportar a Austràlia productes i serveis per valor d’uns 452 milions d’euros, un retrocés del 16,5%, si fa no fa, respecte de l’any anterior. El creixement a què aspira Brussel·les, però, més que duplicaria la patacada: segons les autoritats comunitàries, l’eliminació de la pràctica totalitat dels aranzels entre els dos països que consta al pacte de lliure comerç hauria de permetre elevar un 33% els fluxos de venda en la pròxima dècada. D’acord amb els càlculs efectuats per l’agència France Press, l’estalvi amb la caiguda de les tarifes -del 5%, si fa no fa, a través del mercat- s’elevaria per sobre dels 1.000 milions d’euros l’any per a les empreses comunitàries.
A més, entre els sectors més prioritaris per a la CE -aquells per als quals els aranzels quedaran completament eliminats a partir del primer dia de vigència del pacte- hi ha alguns dels més actius des de Catalunya. De fet, d’acord amb les dades d’Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, coincideixen fil per randa: la maquinària industrial, els vehicles de combustió i la seva indústria auxiliar i el sector químic, tots ells tradicionals motors de l’activitat exterior de les companyies catalanes. Es tracta, segons els càlculs de l’agència -elaborats sobre les dades del 2024- dels tres primers en quota de mercat catalana, amb un 21,6%, un 12,4% i més d’un 34%, respectivament, del total del negoci del Principat amb compradors australians.
La química mana
Dins la química, la carpeta que més interessa a les empreses catalanes és la de la bellesa. D’acord amb les dades d’exportacions de l’Idescat consultades per Món Economia, la perfumeria i les aigües de tocador van ser els productes que més van aportar a la balança exportadora del país envers Austràlia el 2025, amb una facturació de 96 milions d’euros. Es tracta, a més, d’un dels únics blocs de productes que va aconseguir créixer respecte del 2024, amb més de tres milions d’euros per sobre de la xifra del curs anterior (a tocar dels 93 milions). A aquest muntant cal afegir altres productes de bellesa i higiene, que van aportar prop de 20 milions d’euros de negoci. Protagonitza aquesta tendència el gegant de la cura personal Puig, que va registrar un creixement de més de 75 milions d’euros en la regió Àsia-Pacífic -que inclou Austràlia- el 2025, d’acord amb els seus comptes anuals.
També dins aquest sector, però aterrant a la potent indústria farmacèutica del Principat, destaca el negoci assolit en l’àmbit dels medicaments dosificats; menor que en els olis essencials i les colònies, però amb un creixement molt més explosiu any a any: d’acord amb l’Institut estadístic, els ingressos en aquest segment es van disparar fins a fregar els 69 milions d’euros, més del doble que el 2024 (poc més de 30 milions d’euros). Una altra pota de la farmàcia que va rendir a bon ritme el curs passat va ser la sang i els seus derivats -com ara sèrums o vacunes-, amb més de 26 milions d’euros de negoci. La bona salut del sector del plasma, però, no va impedir un retrocés pròxim als sis milions d’euros any a any. La rellevància d’aquesta partida correspon a la competència entre les dues empreses més importants del món dels hemoderivats: Grifols, catalana amb una filial a Austràlia; i CSL Behring, australiana amb una filial a Catalunya.
Recuperar la maquinària
Segons els càlculs de la Comissió, la maquinària industrial concentra la xifra exportadora més elevada de totes les partides d’ingrés generades a Austràlia: uns 13.000 milions d’euros, si fa no fa un de cada set euros comunitaris facturats al país oceànic. No és estrany, doncs, que Brussel·les hagi prioritzat la via lliure a aquesta indústria per circular entre les dues regions; un moviment que afavoreix Catalunya, si més no per capgirar el declivi registrat el 2025. La partida de màquines, en el moment de màxima efervescència de la relació comercial -l’any 2023- va fregar els 56 milions d’euros, però ha anat retrocedint des de llavors, i l’any 2025 es va quedar als volts dels 35 milions d’acord amb l’Idescat. També s’ha perdut dinamisme en l’àmbit dels productes intermedis per a les eines industrials, que van quedar a tocar dels 25 milions d’euros l’any 2023 i es van quedar en poc més de 22 milions si s’observen les dades del darrer curs. Per tant, l’empenta del tractat comercial hauria de servir per recuperar la bona dinàmica que es va generar després de la pandèmia.
Finalment, com va explicar a finals de l’any passat el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, Catalunya buscarà posicionar-se millor en el comerç alimentari amb Austràlia. La Comissió, de fet, destaca diversos productes que es beneficiaran del nou acord comercial, com ara els formatges o els vins, que gaudiran d’estalvis milionaris en saltar la frontera australiana. En total, l’alimentació catalana va facturar prop de 30 milions d’euros l’any 2025, en línia amb el negoci registrat el 2024; si bé, com en el cas de la maquinària, el sector busca recuperar el ritme d’anys anteriors: el 2022, es van superar els 51 milions d’euros; mentre que el 2023 es va aguantar per sobre dels 44 milions facturats. En aquest àmbit, destaquen les vendes d’oli d’oliva, que han voltat els 13 milions d’euros els dos darrers cursos; així com els dolços, també amb negocis d’entre tres i quatre milions d’euros. Els aliments que destaca Brussel·les, però, tenen més camp per córrer: tant els derivats làctics com la vinya van facturar el 2025 poc més d’un milió d’euros.
Tot plegat, val a dir, queda subjecte a l’aprovació definitiva de tots els països membres de la UE, atès que el tractat també inclou clàusules de defensa i seguretat que no cauen sota la competència directa de la Comissió. A diferència de l’acord del Mercosur, els volums d’importació són molt més limitats, i, per tant, els sectors tradicionalment més vulnerables de les economies locals -com ara la pagesia- tindran menys problemes per acceptar-lo. A l’espera de l’entrada en vigor de les noves aliances econòmiques, doncs, el Principat tindrà noves oportunitats per créixer fora de les seves fronteres en els pròxims anys.
