La possibilitat que Catalunya recuperi algun sistema de pagament per ús de les autopistes ha tornat a posar els peatges al centre del debat. Però la realitat és que, malgrat la desaparició de la majoria de barreres l’any 2021, encara hi ha diverses vies ràpides on els conductors continuen pagant per circular. L’1 de setembre del 2021 van acabar les concessions de les autopistes AP-7, AP-2, C-33 i del tram nord de la C-32. Aquella decisió va posar fi a un model molt criticat durant dècades, en què Catalunya concentrava bona part dels peatges de l’Estat. Des d’aleshores, milions de conductors poden circular gratuïtament per aquests corredors estratègics.
Tot i això, encara hi ha quatre infraestructures que mantenen el pagament perquè continuen sota règim de concessió.
La principal és la C-32 entre Castelldefels, Sitges i el Vendrell, l’única gran autopista de la costa catalana que encara és de pagament. El preu varia segons el recorregut i el tipus de vehicle, però un turisme que travessa el tram principal paga 8,42 euros oer trajecte.
També continua sent de pagament la C-16 entre Sant Cugat del Vallès i Manresa, una de les principals vies d’accés al Bages. El cost per a un turisme en el recorregut complet és d’uns 9 euros, amb diferents tarifes segons els accessos utilitzats. Per tant, el preu varia molt segons el recorregut.
A aquestes dues autopistes cal afegir-hi els Túnels de Vallvidrera, que connecten Barcelona amb el Vallès. En aquest cas, el peatge és dinàmic i varia segons l’hora del dia, amb imports que habitualment oscil·len entre els 4,70 i els 5,28 euros. Els usuaris habituals disposen de bonificacions.
Finalment, el Túnel del Cadí continua sent una de les infraestructures més cares de la xarxa catalana. El peatge per a un turisme s’acosta als 15 euros per trajecte, tot i que els residents de la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès, així com altres col·lectius, disposen de descomptes i, en alguns casos, de gratuïtat.
Aquest mapa de peatges podria tornar a canviar en els pròxims anys. El Govern català estudia un model de pagament per ús vinculat als quilòmetres recorreguts, el tipus de vehicle i les emissions contaminants, una fórmula inspirada en diversos països europeus. Si prospera, el sistema seria molt diferent dels peatges tradicionals, però reobriria un debat que molts conductors donaven per tancat.
