Catalunya continua guanyant passatgers internacionals per via aèria, però ho fa amb un patró cada vegada més marcat pel pes de les companyies de baix cost. Els aeroports catalans gestionats per Aena han rebut prop de 16,5 milions de passatgers procedents de vols internacionals entre gener i agost, un 5,2% més que en el mateix període de l’any passat. Darrere d’aquest creixement hi ha, sobretot, l’empenta de les aerolínies de baix cost, que concentren una part molt significativa de les arribades internacionals, 11,7 milions de passatgers.
Les dades de Turespaña publicades aquest divendres permeten separar el trànsit aeri internacional del conjunt de passatgers dels aeroports. Es tracta de persones que arriben a Catalunya en vols procedents d’aeroports estrangers, siguin residents a l’Estat o a l’estranger, i inclou tant les companyies tradicionals com les de baix cost. Per tant, la xifra no equival exactament al nombre de turistes estrangers que visiten el país, però sí que ofereix una fotografia especialment útil sobre la capacitat de connexió internacional de Catalunya.
El baix cost, al capdavant del creixement
El comportament de les dues grans tipologies de companyies explica bona part de l’evolució. Al juliol, l’últim mes del qual hi ha dades detallades, Catalunya va rebre 2,52 milions de passatgers internacionals, un 7% més que un any abans. D’aquests, 1,79 milions, el 70,7%, van arribar amb companyies de baix cost, mentre que els 738.689 restants, el 29,3%, ho van fer amb aerolínies tradicionals. El trànsit low cost va créixer un 10,1% interanual, molt per sobre de l’increment del 0,1% registrat per les companyies tradicionals. La tendència ja era visible en l’acumulat fins al juliol: les companyies de baix cost havien transportat 9,88 milions de passatgers internacionals cap a Catalunya, un 7,5% més que en els set primers mesos de 2025. El conjunt del mercat internacional creixia un 5,2%.
Catalunya és, a més, una de les grans bases del negoci low cost a l’Estat. Al juliol va concentrar el 23,6% de tots els passatgers internacionals que van arribar a Espanya en aquest tipus de companyies, només lleugerament per darrere de les Balears. En canvi, en el segment de les aerolínies tradicionals, el pes català és menor.
Aquesta diferència no és menor des del punt de vista econòmic. La connectivitat internacional catalana està fortament vinculada a un model de transport en què la disponibilitat de rutes i freqüències de baix cost té un paper central. El creixement del nombre de passatgers, per tant, no només respon a una recuperació de la demanda turística, sinó també a l’ampliació de l’oferta de connexions i a la capacitat de les aerolínies de baix cost per generar volum.
El Prat concentra el gruix del trànsit
Barcelona-El Prat és la gran porta d’entrada d’aquest flux internacional. Fins a l’agost ha acumulat 40,18 milions de passatgers en total, un 4,6% més que en el mateix període de 2025. D’aquests, 30,5 milions corresponen a vols internacionals, un 5,7% més. El comportament de l’aeroport barceloní explica bona part de l’evolució catalana. Només durant l’agost, El Prat va registrar 4,62 milions de passatgers internacionals, un 5,6% més que un any abans, davant dels 1,30 milions de passatgers en vols nacionals. En l’acumulat de l’any, els internacionals representen aproximadament tres quartes parts del trànsit comercial de la infraestructura.
La resta d’aeroports catalans tenen un pes molt inferior en volum, però també formen part de l’estratègia de connectivitat internacional. Girona-Costa Brava ha superat els 1,49 milions de passatgers entre gener i agost i Reus ha registrat més de 250.000 passatgers només durant el mes d’agost.
Una xarxa cada vegada més internacional
El creixement no és exclusiu de l’estiu. Catalunya ja havia acumulat 13,96 milions de passatgers internacionals entre gener i juliol, un 5,2% més que un any abans. En aquell període, el territori va concentrar el 20,8% de totes les arribades internacionals per via aèria a Espanya. El mercat català manté així una posició destacada dins de la xarxa aeroportuària espanyola. Al juliol, només les Balears van registrar més passatgers internacionals que Catalunya, mentre que Madrid es va situar per darrere en volum d’arribades. En el cas del baix cost, Catalunya també figura entre els principals receptors estatals.
Ara bé, els mercats d’origen mostren que aquest creixement no és homogeni. Itàlia, per exemple, va aportar un increment especialment significatiu durant el juliol, mentre que altres mercats tradicionals evolucionen a ritmes més moderats. El resultat és una xarxa internacional cada vegada més àmplia i diversificada, però amb un protagonisme molt clar de les rutes que operen amb models de baix cost.
Aquesta fotografia també ajuda a entendre el debat sobre el futur aeroportuari català. L’increment sostingut del trànsit internacional pressiona la capacitat d’una infraestructura com El Prat, que ha assolit nous màxims de passatgers durant diversos mesos del 2026. Entre gener i agost, l’aeroport ha superat els 40 milions de viatgers i ha registrat 250.000 moviments d’aeronaus, un 3,7% més que en el mateix període de l’any anterior.
