La inflació torna a agafar embranzida a Catalunya. L’Índex de Preus de Consum (IPC) es va situar en el 3,5% interanual al juliol, tres dècimes per sobre del registre del juny, segons les dades definitives de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En només un mes, els preus han accelerat de nou, en un context marcat per l’encariment de l’energia i els combustibles. El repunt català se situa leugerament per sota del conjunt de l’Estat. A Espanya, l’IPC ha acabat el juliol en el 3,6%, quatre dècimes més que al juny i la taxa més elevada des del maig del 2024. La diferència és petita, però confirma que la pressió inflacionista continua sent generalitzada.
Els preus de l’energia pressionen a l’alça
El principal focus de tensió torna a ser l’energia. A Catalunya, el grup d’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles acumula una taxa interanual elevada, mentre que el transport també registra un fort increment. Al conjunt de l’Estat, els preus de l’habitatge i els subministraments han augmentat un 5,7% interanual i el transport ho ha fet un 6,2%, dos dels capítols que més pressionen el cost de la vida.
El combustible és un dels elements que explica aquesta acceleració. Segons les dades de l’INE, el gasoli es va encarir un 15,7% interanual al juliol i la gasolina un 7,3%. L’electricitat també va contribuir a empènyer l’índex a l’alça. Aquest comportament està relacionat amb el xoc energètic provocat per la crisi a l’Orient Mitjà i l’encariment dels mercats energètics.
La fotografia té una cara més positiva en alguns dels productes que tenen més pes en la despesa quotidiana de les famílies. Els aliments i les begudes no alcohòliques només han augmentat un 1,8% a Catalunya en termes interanuals i, de fet, els seus preus han baixat un 0,5% respecte del juny. Al conjunt de l’Estat, l’encariment dels aliments ha estat encara més moderat, de l’1,6%, la taxa més baixa des del 2021.
Roba i calçat, més barats
El juliol també deixa un altre contrast: mentre l’energia i el transport pressionen a l’alça, el vestit i el calçat han baixat un 1,7% a Catalunya respecte d’un any abans, en plena temporada de rebaixes. En canvi, restaurants i allotjament continuen mostrant increments importants, amb una taxa interanual del 4,9% a Espanya. La dada catalana arriba després d’un primer semestre de forta acceleració. L’IPC va començar l’any en el 2% al gener, va saltar al 3,1% al març i es va situar en el 3,2% al juny. Amb el 3,5% del juliol, els preus acumulen així diversos mesos d’increments significatius després de la relativa moderació de principis d’any.
El repunt també té conseqüències sobre el poder adquisitiu. Amb una inflació del 3,5%, els salaris que creixen per sota d’aquest nivell perden capacitat de compra en termes reals. De fet, els salaris pactats en conveni al conjunt de l’Estat acumulaven al juliol cinc mesos consecutius creixent per sota de l’IPC. La inflació subjacent —que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics— s’ha situat en el 3% al conjunt de l’Estat, una dècima més que al juny. Això indica que, malgrat que l’energia és el principal responsable de l’acceleració actual, la pressió sobre els preus no queda limitada completament als components més volàtils.
La dada de juliol deixa, per tant, una economia catalana amb una inflació encara lluny dels nivells que permetrien parlar d’una completa normalització dels preus. La moderació dels aliments evita un repunt encara més intens, però l’energia i el transport tornen a actuar com a acceleradors de la factura domèstica. I, amb els preus acumulant una pujada del 2,8% des de començament d’any a Catalunya, el cost de la vida continua sent un dels principals fronts de pressió sobre les famílies i les empreses.
