L‘economia mundial enceta la tercera setmana amb la incertesa de la guerra a l’Iran iniciada l’1 d’abril. Un dels grans sectors afectats és el de l’energia i els combustibles, els quals inicien una nova setmana superant el llindar dels 100 dòlars. El preu del barril de Brent, índex de referència europeu, ha pujat un 2% a primera hora d’aquest dilluns i es cotitza per sobre dels 105 dòlars i allunyat dels 72 dòlars els quals es cotitzava abans de l’atac contra l’Iran. Per la seva banda el preu del barril de West Texas Intermediate (WTI), índex de referència als Estats Units, també ha començat la jornada amb una pujada de l’1,7% cotitzant-se en els 98,57 dòlars. Per la seva banda l’Ibex-35 ha començat la jornada amb una caiguda minsa del 0,1% i s’ha situat en els 17.041,9 punts.
Trump demana ajuda per desbloquejar el trànsit per l’estret d’Ormuz
L’augment dels preus dels carburants arriba després que l’Iran bloquegés el trànsit de mercaderies per l’estret d’Ormuz, per on es distribueixen la gran majoria dels barrils del petroli i el gas natural liquat. Davant d’aquesta situació, i d’una guerra que s’ha quedat enfangada, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha demanat, en to amenaçant, l’ajuda de l’OTAN per desbloquejar el trànsit per Ormuz. Trump ha assegurat que li oferirà un “molt mal futur” si els aliats atlàntics no col·laboren a fi de reobrir l’estret d’Ormuz. En una entrevista feta al ‘Financial Times’ i recollida per Europa Press ha assegurat que “és lògic que els qui es beneficien de l’estret ajudin a garantir que no ocorri gens dolent allí”.
Trump ha assenyalat que la Xina i Europa són els grans damnificats pel bloqueig a Ormuz i que estan pendents de la situació, un fet pel qual ha assegurat que “si no hi ha resposta” o aquesta no s’escau als interessos del líder nord-americà el futur de l’OTAN serà “molt dolent”.
La guerra a l’Iran força a obrir les reserves estratègiques de petroli
El petroli ha estat la gran incògnita des de l’esclat de la guerra a l’Iran. La crisi desfermada ha obligat a l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) acordés llançar al mercat les reserves estratègiques de petroli. Concretament, es va acordar alliberar 400 milions de barrils de crus per evitar una escalada sense frens dels preus del petroli i generant la intervenció més important de la història del mercat petrolier, ja que suposa l’alliberació d’un terç de tots els fons petroliers d’emergència públics.
