L’endeutament de la Generalitat és una de les conseqüències més visibles dels desequilibris acumulats pel sistema de règim comú de finançament espanyol, però la solució política que s’havia posat sobre la taula tampoc no tancava totes les costures obertes de les finances catalanes. La condonació parcial del deute de les comunitats autònomes havia de permetre que l’Estat assumís 17.104 milions d’euros del passiu català vinculat al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Però l’avançament electoral ha deixat la iniciativa sense recorregut en aquesta legislatura i trasllada la decisió al nou Congrés. Per a la Generalitat, això significa que l’alleujament financer previst no es materialitzarà de moment; per als partits catalans, obre una nova disputa sobre l’abast de l’acord, el seu compliment i les condicions que hauria de tenir una eventual recuperació de la mesura.
La proposta va néixer de l’acord entre ERC i el PSOE, en el marc de les negociacions polítiques que han sostingut la legislatura de Pedro Sánchez. El febrer del 2025, Oriol Junqueras va anunciar que l’Estat assumiria 17.104 milions d’euros del deute català amb el FLA i, posteriorment, el govern espanyol va estendre la iniciativa al conjunt de governs de règim comú, amb una assumpció prevista de fins a 83.252 milions d’euros. Catalunya hi tenia assignada la segona quantitat més elevada, per darrere d’Andalusia, amb 18.791 milions.
La iniciativa va superar el primer obstacle parlamentari el juliol del 2026, quan el Congrés va rebutjar les esmenes a la totalitat del PP i Vox. Junts va permetre que la tramitació continués, tot advertint que volia introduir-hi millores. Però el projecte no ha culminat el recorregut legislatiu abans de la dissolució de les Corts. Perquè la condonació es pugui aplicar, caldrà reprendre la iniciativa en la pròxima legislatura i reunir els suports necessaris després del 29-N.
Una quitança que no equival a ingressos nous
En tot cas, la Generalitat no havia de rebre aquests diners en efectiu ni disposar de nou finançament per ampliar directament la despesa pública. El mecanisme preveia que l’Estat assumís una part del passiu que Catalunya manté amb el FLA, reduint així el deute comptabilitzat a càrrec de l’administració catalana. L’operació podia alleugerir la càrrega financera i millorar alguns indicadors dels comptes de la Generalitat, però no generava per ella mateixa nous ingressos tributaris ni modificava el sistema de finançament.
La consellera d’Economia, Alícia Romero, havia estimat que la mesura podia representar un estalvi d’uns 250 milions d’euros anuals en interessos. Amb la tramitació interrompuda, aquest alleujament no es pot donar per fet i la Generalitat haurà de continuar gestionant les obligacions de deute vigents. La quantitat que eventualment s’estalviï dependrà de les condicions definitives d’aplicació de la quitança i de l’evolució del passiu.
Per altra banda, l’estalvi financer no s’ha de confondre amb una bossa de recursos que el Govern pugui destinar lliurement a noves polítiques socials. El disseny de la mesura preveia limitar l’ús de l’estalvi per evitar que l’operació es traduís en un increment de la despesa subjecta a les regles fiscals. Per tant, la condonació podia millorar la posició financera de la Generalitat i reduir el pes del deute, però no equivalia a una transferència directa per ampliar pressupostos de salut, educació o serveis socials. La distinció és important, perquè el debat polític ha tendit a presentar la quitança com un benefici immediat per a les finances catalanes. El seu efecte principal era patrimonial i financer: reduir el passiu de la Generalitat i alleugerir-ne el cost. No resolia, en canvi, la qüestió de fons sobre si els ingressos de què disposa Catalunya són suficients per finançar les competències que té assumides.
Una bandera d’ERC
Per a ERC, la condonació s’ha convertit en un dels compromisos més destacats de la negociació amb el PSOE. Els republicans poden reivindicar haver situat l’assumpció d’una part del deute català en l’agenda estatal i haver aconseguit que el projecte avancés al Congrés. Però, mentre no hi hagi una llei aprovada, el resultat continua sent un acord polític pendent d’execució. La dissolució de les Corts impedeix que la Generalitat incorpori la reducció del passiu als seus comptes en els termes previstos i obliga els republicans a tornar a negociar-ne el futur.
El bloqueig també posa en relleu els límits d’una estratègia basada en acords parlamentaris que necessiten el suport de diverses forces i que poden quedar interromputs per un canvi de calendari electoral. El compromís entre ERC i el PSOE no garanteix per si sol que la quitança s’aprovi en la pròxima legislatura, ni que ho faci amb les mateixes condicions. La continuïtat de la mesura dependrà de la composició del Congrés, de la voluntat del futur govern espanyol i de les demandes que plantegin els grups que tinguin capacitat de condicionar-ne l’aprovació. Per al PSC, la situació també deixa pendent una de les mesures econòmiques que el govern espanyol defensava i que havia de contribuir a millorar la posició financera de la Generalitat. El Govern de Salvador Illa haurà de continuar treballant amb el deute existent mentre no es reprengui la iniciativa.
Junts reclama el 100% del deute del FLA
La posició de Junts introdueix una discrepància de fons sobre l’abast de l’acord. La formació de Carles Puigdemont va criticar inicialment la proposta perquè considerava insuficient la quantitat assignada a Catalunya i qüestionava que la quitança s’estengués al conjunt de les comunitats de règim comú. Junts defensa que la Generalitat hauria d’aspirar a una condonació del 100% del deute amb el FLA, molt per sobre dels 17.104 milions pactats entre ERC i el PSOE. El partit va permetre que la iniciativa continués la tramitació parlamentària el juliol del 2026, però va deixar clar que volia introduir-hi millores i ampliar la quantitat assignada a Catalunya. La seva posició responia a l’objectiu de negociar una quitança més elevada. Junts també ha insistit que la condonació del FLA i la reforma del sistema de finançament són dues qüestions diferents i que una no pot substituir l’altra.
En tot cas, la discrepància entre ERC i Junts va més enllà de la quantitat. Els republicans defensen un acord que ja havien negociat amb el PSOE i que preveia un benefici concret per a la Generalitat; Junts considera que la proposta és insuficient i que no reconeix prou les particularitats catalanes. Amb la tramitació interrompuda, cap de les dues posicions no s’ha traduït en una reducció efectiva del deute. El debat torna a quedar pendent de la nova aritmètica parlamentària i de la capacitat de cada partit per condicionar una eventual llei al Congrés que surti de les urnes del 29-N.
El repartiment territorial no tanca el debat
L’extensió de la condonació a la resta de territoris ha estat un altre dels punts controvertits. La proposta preveia que l’Estat assumís fins a 83.252 milions d’euros de deute autonòmic, amb imports diferents segons els criteris de càlcul. Andalusia era la comunitat amb la quitança més elevada, amb 18.791 milions d’euros; Catalunya, amb 17.104 milions, se situava en segon lloc, seguida del País Valencià, amb 11.210 milions.
El PP i Vox es van oposar a la iniciativa amb arguments relacionats amb el cost per al conjunt de l’Estat, la responsabilitat financera de les administracions i el repartiment territorial. Junts, des d’una perspectiva diferent, va denunciar que la fórmula general no reconeixia prou les particularitats catalanes. El debat no es limita a decidir si s’ha de condonar deute, sinó que afecta també quins criteris s’han d’utilitzar, quina part ha d’assumir l’Estat i com s’ha d’evitar que una quitança puntual es converteixi en un precedent sense canvis en el sistema de finançament.
L’operació volia alleujar part de l’endeutament acumulat pels governs territorials, que va créixer durant la crisi financera i els anys posteriors, en part a través dels mecanismes extraordinaris de liquiditat de l’Estat. Però la gran carpeta financera continua oberta: una reducció del passiu no resol els desequilibris entre els recursos disponibles i les obligacions de despesa de la Generalitat. L’avançament electoral trasllada aquestes decisions a la pròxima legislatura. El futur govern espanyol haurà de decidir si recupera el projecte, si manté les quantitats previstes o si obre una nova negociació. ERC haurà de defensar el compromís que va pactar, Junts intentarà ampliar-ne l’abast i el PSC haurà de gestionar l’impacte de l’ajornament sobre les finances de la Generalitat.
