La Comissió Europea manté la fe en el pacte comercial que Ursula von der Leyen va signar l’estiu del 2025 amb Donald Trump per evitar el gruix dels aranzels. Així ho ha aclarit el comissari europeu de Comerç, el socialdemòcrata serbi Maroš Šefčovič, en una compareixença davant el Parlament Europeu per calmar les aigües de la política comunitària en termes de fluxos internacionals. La trobada arriba només un dia després que els membres de l’Eurocambra hagin tornat a congelar l’acord transatlàntic a l’espera de “claredat” per part de la Casa Blanca sobre com aplicarà les polítiques aranzelàries arran de la sentència del Tribunal Suprem que ha tirat enrere les tarifes globals. Segons Šefčovič, aplicar l’entesa és “imprescindible“; encara més enmig del terratrèmol causat per la sentència. Les autoritats estatunidenques, a més, “asseguren que l’administració manté el compromís de l’acord amb la UE”, en paraules del comissari.
L’Eurocambra, cal recordar, ja ha condemnat l’acord comercial en dues ocasions arran de les hostilitats de Trump contra la Unió. Abans del batzac judicial, els membres del legislatiu dels 27 van anul·lar els efectes del document signat al camp de golf escocès de Tonberry per les intencions del president nord-americà de llançar una invasió per apropiar-se de Groenlàndia, en una potencial agressió sense precedents a un estat membre de l’OTAN com és Dinamarca. Per evitar un nou bloqueig, Šefčovič ha demanat als eurodiputats que aixequin el veto i permetin continuar amb la tramitació ordinària del projecte. La intenció de la CE seria aprovar-lo en una sessió plenària el pròxim mes de març, tal com estava previst, per rebaixar els aranzels per als productes comunitaris. Tot i això, reconeix que el gabinet de Von der Leyen encara espera “més claredat per part dels Estats Units”, una condició que també reclamen els legisladors.
Sense un full de ruta transparent per part del Despatx Oval, el serbi ha demanat als partits que es mantinguin “units” per sostenir l’estratègia geoeconòmica de Brussel·les. Les pròximes passes, ha argumentat, “son clares”; encara que de les incerteses que ha reconegut es desprèn que la decisió final roman en mans de Washington. Tot i això, Šefčovič confia que Trump “revisi tot el sistema” comercial en els pròxims “tres o quatre mesos” per comunicar als socis les noves condicions; i aspira que el president es trobi la catifa vermella del pacte amb la UE posada quan pugui esclarir la seva posició.
El 15% “és l’acord”
Després de l’anunci de la sentència del Suprem, Trump va aprofitar les escletxes legislatives que hi va obrir el seu aliat a l’alt tribunal, el jutge conservador Brett Kavanaugh -nomenat per ell mateix l’any 2019 enmig d’una agra polèmica amb diverses denúncies per assetjament sexual que l’implicaven- per imposar noves tarifes; primer d’un 10% i, després, ampliades fins al 15% addicional. La revisió a l’alça que va comunicar durant el cap de setmana, val a dir, encara no s’ha posat en marxa, i aquest mateix dilluns les autoritats nord-americanes han començat a recaptar el nou impost global, que afegeix 10 punts a totes les taxes sectorials que ja estaven operatives, moltes d’elles des del mateix dia del nomenament del president.
En aquesta pàgina, val a dir, encara xoquen les dues potències. Per a Šefčovič, l’acord que van signar Trump i Von der Leyen el passat juliol limitava el sobrecost per a les exportacions europees a un 15% “tot inclòs”; sumant les taxes sectorials i les universals. Això mateix ha traslladat a les autoritats comercials de Washington, el representant comercial de l’administració Jamieson Greer i el secretari de comerç, Howard Lutnick: “he sigut molt clar respecte de les nostres preocupacions. L’acord és un 15% d’aranzels, tot inclòs. Un 10% addicional i altres aranzels que superin aquest llindar queden fora del pacte”, ha defensat. Per ara, la Casa Blanca no ha comunicat el seu ànim específic al respecte; i aquesta setmana continua cobrant una tarifa addicional per sobre de les acordades. Tot i això, el comissari de comerç espera que el greuge sigui temporal, i que s’estabilitzi un cop el govern federal estatunidenc repassi la seva pròpia política.
Val a dir que l’acord, ja en els seus termes originals, va generar una polèmica extrema entre autoritats comunitàries i experts europeus. Les formacions de l’oposició a Von der Leyen, especialment des de l’esquerra, van titllar d'”humiliació” l’entesa amb Trump; que compromet milers de milions en inversions i compres prioritàries d’energia al país, així com atorga accés preferent a les empreses nord-americanes a mercats europeus essencials, com ara el de les terres rares, molt marcat per la guerra d’Ucraïna. Els crítics amb les batzegades erràtiques del trumpisme, val a dir, han aparegut també als grups de la majoria de govern: de fet, l’eurodiputat que lidera la comissió de comerç és el socialdemòcrata alemany Bernd Lange. A l’espera de desbloquejar la situació, els membres del parlament es tornaran a reunir dimecres de la setmana vinent i exploraran vies per ratificar l’entesa, si bé encara sense garanties.
