El mercat energètic no té a on agafar-se per trobar l’estabilitat en plena guerra a l’Iran. Malgrat els escarafalls del president dels Estats Units, Donald Trump, que assegura que el conflicte “ja ha acabat”, els actius militars de Washington i Tel Aviv mantenen la pressió sobre objectius prioritaris a la regió. Aquest migdia, segons han confirmat les autoritats iranianes, els avions israelians i estatunidencs han colpejat el jaciment gasístic de South Pars, el més gran del planeta. Els explosius, segons avança l’agència Fars, haurien provocat diversos incendis en la instal·lació, situada a la regió d’Asaluyé. Des de Teheran ja preparen la resposta envers aquesta ofensiva, que titllen de “guerra econòmica total”. El sector petrolier, per la seva banda, no ha trigat a reaccionar: el preu del barril Brent, la referència a la Unió Europea per als derivats del cru, s’ha tornat a disparar, i ja torna a fregar els 109 dòlars; sis dòlars per sobre del tancament de dimarts (103 dòlars).
Val a dir que, malgrat l’escalada diària, el preu roman lluny dels màxims que es van assolir a principis de la passada setmana. Llavors, el barril de cru va fregar els 120 dòlars, una escala que feia témer una tendència similar a la del 2022 arran de la guerra d’Ucraïna. Els inversors, però, es van calmar, i van rebaixar la tensió sectorial fins a retornar-lo als volts dels 90 dòlars. Empreses i estats han bregat en les darreres setmanes per contenir el rally, amb moviments com ara l’alliberament de reserves estratègiques de petroli. L’Agència Internacional de l’Energia, que conformen una trentena de països de l’OCDE, ha començat ja a injectar al mercat part dels 400 milions de barrils de petroli que espera posar en moviment per garantir el proveïment i limitar l’encariment. L’Estat espanyol aportarà uns 11,5 milions de barrils, mentre que els EUA hi posaran més de 172 milions.
Ormuz, clau de volta
L’epicentre de la batalla és l’estret d’Ormuz, el pas entre Iran i Oman que serveix per transitar el 25% del petroli que s’exporta al món diàriament. El tancament de l’estret va ser una de les primeres mesures que va prendre la Guàrdia Revolucionària iraniana com a represàlia per l’ofensiva de Washington i Tel-Aviv. De llavors ençà, el president dels Estats Units, Donald Trump, cerca fórmules per desencallar la situació, però no ha aconseguit mobilitzar els seus potencials aliats per enviar-hi una missió naval. L’alta representant de la Comissió Europea per als Afers Internacionals, Kaja Kallas, va trencar el seu usual suport acrític a les postures nord-americanes i va allunyar Europa del conflicte: “no és la nostra guerra, i no la lluitarem”.
Pel que fa a Teheran, els darrers impactes sobre objectius estratègics al país no han propiciat cap pas enrere. De fet, el règim dels Aiatol·làs ja ha avisat que respondrà amb atacs sobre la infraestructura petroliera del Qatar, aliat dels Estats Units i un dels principals avançaments dels atacants a la regió. “Considerem legítim atacar la infraestructura de combustible, energia i gas del país d’origen i prendrem represàlies contundents a la primera oportunitat”, han declarat. El govern que dirigeix Mojtaba Jameneí, de fet, s’ha compromès a llançar una ofensiva que “afectarà els càlculs econòmics de la Casa Blanca i el Pentàgon”.
Retrocés borsari
L’alça del petroli de les darreres hores s’ha produït a prop del tancament de les borses europees, molt afectades per la crisi energètica. En el cas de l’Ibex-35, ha capgirat el creixement diari, però no ha aconseguit portar el selectiu espanyol a cotes negatives: el parquet madrileny ha sostingut el rendiment, amb un creixement del 0,28% diari. No ha estat així la conclusió de la jornada a altres places europees: França ha acabat a tocar del zero, amb el CAC40 colpejat; mentre que el DAX40 alemany ha retrocedit prop d’un punt dia a dia, arrossegada per les patacades de les energètiques (E.on, amb un -2.6%) o les tecnològiques (Deutsche Telekom, -2,7%). Igual de severa ha estat la patacada inicial a les jornades borsàries a Nova York, amb el Dow Jones caient prop d’un 0,9% i el tecnològic Nasdaq en un 0,8% en vermell.
