El Govern ha tancat aquesta setmana els detalls finals de la versió de la nova llei de l’habitatge estatal que s’aplicarà a Catalunya. Passar de 10 a 5 les propietats per ser considerat gran tenidor i la llista de 140 municipis declarats zones tensades es converteixen en les mesures estrella catalanes. Tot i que la mesura estatal va entrar en vigor fa uns mesos a tot l’estat espanyol, cada territori tenia la potestat d’aplicar o modificar diferents parts del reglament i així poder-lo adaptar a les necessitats dels ciutadans. Aquest fou el cas de la Generalitat, que va iniciar el procés el 22 de juny, amb la confecció de la llista de municipis tensats, que ha hagut de passar un període d’exposició pública i de resolució d’al·legacions. Aquest dimarts, amb tots els tràmits ja tancats, el Govern va enviar la seva proposta a Madrid. “Catalunya ha posat l’accelerador per garantir el dret a l’habitatge perquè estem en una situació d’emergència i als governs ens pertoca respondre a les necessitats de la ciutadania” va ressaltar en unes declaracions la consellera de Territori, Ester Capella qui va reclamar la rapidesa de l’Estat en l’aprovació de les modificacions presentades per començar “com més aviat millor” a aplicar-les.
Una de les parts més criticades d’aquesta norma estatal va ser la declaració de les zones tensades, és a dir, els municipis que necessitaven un topall del preu del lloguer, ja que amb els anys s’havien arribat a duplicar i triplicar els preus. En contra de les opinions d’alguns experts, el govern espanyol va aprovar que es pogués regular el lloguer en aquells llocs on la mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer (tenint en compte les despeses) supera el 30% dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars. Un altre dels criteris també era que l’evolució del preu de compra o del lloguer durant els últims cinc anys mostra un augment de tres punts per sobre de l’IPC.
En el cas català, aquests criteris s’han aplicat a un total de 140 municipis, on viuen més de 6 milions de persones, el que equival al 80% de la població catalana. En altres paraules, pràcticament tot el parc d’habitatge català es troba en una situació crítica on els ciutadans tenen dificultats o fins i tot els és impossible accedir a un habitatge digne. En aquestes àrees declarades tenses, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer acord vigent els últims cinc anys un cop aplicada la clàusula d’actualització anual. A més, quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer.
Un gran tenidor amb cinc immobles
L’altre gran pilar de la llei estatal de l’habitatge fou el canvi de la definició de gran tenidor. En concret, el govern espanyol va decretar que una persona o empres que tingués més de 10 immobles -5 en el cas que es trobessin en àrees tensades- seria considerat gran tenidor. Doncs bé, el govern català ha volgut fer una passa endavant i ha decidit canviar els criteris de la llei estatal. A Catalunya, qualsevol persona que tingui 5 immobles, independentment de l’àrea en la qual es trobin, serà considerada gran tenidor, i com a tal haurà de pagar els impostos corresponents a la seva nova titularitat. Tot i això, s’exclouran de la definició de gran tenidor els promotors de lloguer social. Capella va precisar que els promotors socials que es dediquen només a la venda d’habitatge sí que es consideraran grans tenidors.
L’executiu català proposa que els grans tenidors siguin els propietaris de 5 o més immobles urbans per tal d’augmentar “de forma notable” l’habitatge de lloguer assequible. “Estàvem analitzant si aprofitàvem que la llei estatal ho permetia i vam detectar que aquesta opció posa molt més lloguer assequible al mercat de l’habitatge”, va justificar Capella. Segons els càlculs de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, un 7,7% de tots els habitatges de lloguer són de propietaris que en tenen entre 6 i 10.
Continuen fora els lloguers de temporada
Una de les parts més polèmiques d’aquesta llei de l’habitatge i que sembla que el govern català tampoc ha adreçat del tot, suposadament perquè ja no està estipulat en la norma estatal, són els lloguers de temporada. En aquest sentit, molts experts ja han avisat que si no hi ha una regulació del parc de lloguer de temporada de la mateixa manera que es busca regular el lloguer habitual, molts propietaris decidiran canviar el seu contracte de lloguer, el que farà que encara es perdi més parc de pisos assequibles pels ciutadans. Així doncs, el que aparentment era una solució ha obert un segon problema. De fet, en el moment que un propietari veu traves en la regulació d’un lloguer habitual, el converteix en un lloguer de temporada, que no entra dins de les noves mesures per pal·liar l’augment de preus.
Per posar xifres a la situació, el sistema de fiances de l’Incasòl té detectada l’existència de 3.421 pisos, amb contracte vigent de lloguer de temporada a Barcelona. Tot i això, aquesta situació no és del tot certa, ja que en ser un sector molt poc regulat hi ha altes possibilitats que hi hagi més pisos dels que es diu actualment. Aquesta xifra, podria augmentar després que les mesures de la nova llei de l’habitatge entrin en vigor a Catalunya, ja que alguns propietaris podrien pensar que és més fàcil entrar en un mercat poc regulat com el dels lloguers de temporada que no continuar en el del lloguer convencional, amb les seves noves mesures, com per exemple la definició de zones tensades o l’augment de propietats per ser un gran tenidor.
Catalunya ha fet els deures i li toca al govern espanyol aprovar els canvis que ha fet la Generalitat. De moment, el Govern resta a l’espera d’una resposta, però Capella ja va confirmar que en el moment que se’ls donés el vistiplau es posaria en marxa l’engranatge per fer possible l’aplicació immediata de la nova norma. Amb un dels preus de lloguer més alts de la història al país i una població amb clares dificultats per accedir a l’habitatge, Catalunya s’embarca en una nova llei que ha estat molt aplaudida per alguns sectors, però criticada per altres qui asseguren que a falta de millorar, empitjorarà la situació dels catalans.
4 
