La guerra a l’Orient Mitjà ja plana sobre el futur immediat de les economies europees. Segons els principals organismes d’anàlisi econòmica, el repunt del preu del petroli de les darreres setmanes podria engegar una crisi de preus l’abast de la qual dependria de quant de temps s’allarguin les hostilitats. En un escenari parcialment optimista, en què l’enfrontament entre els EUA i l’Iran acaba abans de l’estiu, l’entitat d’anàlisi econòmica Funcas ha situat l’IPC per al segon trimestre del 2026 en el 4%, el doble de l’actual a Catalunya; si bé hi ha marge per a tensions encara més sagnants: a parer del banc nord-americà Goldman Sachs, cada mes que duri la guerra elevarà el preu del barril Brent 10 dòlars, amb els danys col·laterals que això tindrà sobre la cistella de preus. Per pal·liar aquest batzac, els ministres d’energia dels 27 es reuniran dilluns a Brussel·les a la cerca de sortides a les conseqüències econòmiques del conflicte.
Segons ha anunciat durant la setmana, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, prepara “diverses opcions” per acordar amb els estats membres per “alleujar” les butxaques dels ciutadans davant una més que segura pujada de la factura de la llum i el cost d’omplir el dipòsit. Entre elles, Von der Leyen contempla fins i tot una nova reforma del mercat elèctric que avanci en la que es va acordar l’any 2024; a la cerca d’un model que expulsi encara més el gas del centre de la definició del preu de l’energia. “El disseny actual ha donat resultats i existeix un suport generalitzat. Tot i això, cal reduir l’impacte sobre el cost quan el gas fixa el preu de l’electricitat”, va argumentar davant l’Eurocambra el passat dimarts.
Contractes a llarg termini i renovables
Així, més enllà de bonificacions o intervencions immediates per evitar un esclat del preu energètic -o, com a mínim, minimitzar el forat que generarà als estalvis dels europeus-, la Comissió busca acordar fórmules a llarg termini per rebaixar la dependència de la UE de tercers països. A banda de la transició energètica, Von der Leyen contempla acordar conjuntament amb els països membre contractes de compra d’energia a llarg termini que esborrin del mapa les batzegades del mercat. En paral·lel, insta els estats membre a millorar la qualitat de les xarxes elèctriques per “evitar que es malbaratin les renovables”; amb més connexions i sistemes d’emmagatzematge. També suggereix revisar a la baixa els impostos per a les energies netes per incentivar l’arribada de nous projectes a territori comunitari.
Amb tot plegat sobre la taula, els ministres energètics de la UE es trobaran per marcar el camí que hauran de seguir els caps dels executius comunitaris en la seva cimera prevista per als pròxims dies 19 i 20 de març, dijous i divendres de la setmana vinent. Serà llavors quan, sobre els arguments que presentin els encarregats de les carteres d’energia, la Comissió traslladarà el seu full de ruta per rebaixar els impactes de la crisi econòmica, i per establir la posició de Brussel·les envers la guerra.
