El president del BBVA, Carlos Torres, i el conseller delegat, Onur Genç, han insistit en les darreres setmanes que tenen previst superar “amplament” el 50% d’acceptació en la seva OPA hostil sobre el Banc Sabadell. Contra les lectures de la majoria del mercat, els executius bascos asseguren veure a prop la seva compra del banc sabadellenc. Els primers càlculs, però, posen en entredit les aspiracions de la Vela: el ‘no’ a l’OPA ja hauria superat el 40% amb les comunicacions dels darrers dies, i els principals analistes ja comencen a descomptar que les adhesions es quedaran entre el 30 i el 50%, amb una segona oferta com a pròxim pas. Torres i Genç han intentat descartar sovint aquesta alternativa -i, de fet, els accionistes minoritaris del Sabadell els han exigit que no la presentin, sigui quin sigui el recompte final-, però sembla complicada una altra sortida que no impliqui una retirada estratègica.
El gruix més important dels accionistes del Sabadell, els minoritaris, han dit ‘no’ massivament a l’OPA. Segons el banc català, aquells que hi tenen les accions dipositades, que ostenten prop del 31% del capital, han rebutjat massivament l’assalt del BBVA, amb només un 2,8% d’acceptació. Per part dels menudistes, doncs, els suports a la fusió s’han quedat en l’1,1% -xifra a la qual s’hauran d’afegir unes dècimes corresponents al 10% i escaig del capital restant que correspon a petits inversors, si bé a aquells que el tenen dipositat en altres entitats-. En tot cas, del 40% del banc, comptabilitzaran entre un 2 i un 3% procedent dels minoritaris. A aquest muntant s’hauria d’afegir el 3,9% del milionari mexicà David Martínez Guzmán, i un 1% procedent del petit fons Algebris (0,5%) i de la branca de gestió activa del gegant nord-americà BlackRock (0,5%). En el millor dels casos, l’acceptació assegurada voltaria el 8%.
A les adhesions ja confirmades caldria afegir el càlcul que el mercat s’ha aventurat a fer sobre el comportament dels fons de gestió passiva, que acumulen un 20% de les accions del banc català. El conseller delegat del Sabadel, César González-Bueno, ja ha avisat que aquests perfils aniran només amb una part dels títols que atresoren, equivalent al percentatge d’acceptació que calculin que ha de tenir l’OPA en general. El mercat preveu que hi acudeixin amb un 50%, si bé és possible que el muntant sigui més baix. Més encara si la previsió és una segona oferta, una alternativa que molts institucionals miren amb reticències pels costos addicionals que suposa executar una transacció com aquesta. En el millor dels casos, doncs, afegirien 10 punts al càlcul del BBVA, fins al 18%.
La taula de salvació de la gestió activa
Alguns mitjans de Madrid situaven l’acceptació de l’OPA, les jornades abans de la fi del període de vot, entre el 20 i el 25%. Les accions addicionals corresponien al gran misteri d’aquesta OPA: els grans fons de gestió activa, aquells que aposten per valors concrets i no indexen les seves inversions a un selectiu, com fa BlackRock amb l’Ibex-35. El primer missatge a aquest respecte, més enllà del petit moviment de la firma de Larry Fink, l’ha llançat Bestinver, la principal gestora de fons independent de l’Estat; que ha anunciat que tots els seus fons han sortit del capital del Sabadell al mercat obert per esquivar l’OPA. A parer del responsable d’inversions de la companyia en la península Ibèrica, Ricardo Seixas, les condicions actuals introdueixen massa volatilitat en el mercat, i pagaria més la pena esperar a una segona OPA que ja tenen descomptada. Entre els perfils de gestió activa que sostenen accions sabadellenques destaquen UBS, Goldman Sachs o JP Morgan Chase; així com bancs de l’escala d’UBS o BNP Paribas. Hi ha dos noms subratllats en vermell a Sant Cugat, com són els de Norges Bank i Vanguard, que tenen participacions tant al Sabadell com al BBVA; i que els analistes veuen del costat de la Vela. Amb tot, serà divendres dia 17 quan es destapin les xifres, i es conegui el futur de les dues entitats i del serial financer que han protagonitzat en el darrer any i mig.
