El Parlament ha aprovat definitivament la nova Llei de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya, una norma cuinada durant més d’una dècada que actualitza el marc legal de les cambres catalanes però que arriba al ple amb un dels seus punts més controvertits intacte: les anomenades cadires de plata, les vocalies reservades a les empreses que fan les aportacions econòmiques voluntàries més elevades. La llei ha tirat endavant amb 114 vots a favor, 9 en contra i 11 abstencions.
El debat sobre aquestes vocalies ha estat un dels principals obstacles polítics i empresarials que ha arrossegat la norma. Els Comuns i la CUP hi han votat en contra i han mantingut que vincular la capacitat d’influència dins d’una corporació de dret públic amb la capacitat econòmica de les empreses introdueix un desequilibri en la representació empresarial. La CUP ha resumit la seva oposició amb la idea que se “socialitza el finançament” mentre es “privatitza el poder”.
De dues a deu cadires de pagament
La polèmica va adquirir una dimensió especialment rellevant aquest estiu a la Cambra de Comerç de Barcelona, quan el ple de la institució va aprovar ampliar de dues a deu les vocalies assignades per aportació econòmica. La decisió es va prendre per un marge mínim: 29 vots a favor i 29 en contra, i va ser el vot de qualitat del president de la Cambra, Josep Santacreu, el que va decantar la balança.
Fins ara, les dues cadires de plata de la Cambra de Barcelona les ocupen CriteriaCaixa i el RACC. Amb la reforma aprovada al juliol, les vocalies vinculades a aportacions econòmiques passen a ser deu. Això té una conseqüència directa sobre la composició del plenari: dels 60 membres de la Cambra, els vocals escollits directament en les eleccions cambrals passen de 52 a 44, mentre que sis continuen corresponent a les organitzacions empresarials més representatives, Foment del Treball i Pimec, i deu queden reservades a les empreses de major aportació voluntària.
És aquest canvi en la correlació de forces el que explica bona part de la batalla que ha envoltat la llei. Les cadires de plata no són només una fórmula de finançament: permeten que grans empreses obtinguin representació directa en el ple sense passar pel sufragi del conjunt del cens empresarial. La reforma, per tant, redueix el pes relatiu dels vocals elegits a les urnes i augmenta el de les empreses que contribueixen econòmicament a la institució.
Pimec ha estat una de les veus més crítiques amb aquesta fórmula. La patronal de les pimes ha celebrat l’aprovació de la llei perquè considera que ordena millor el paper de les cambres i de les organitzacions empresarials, però manté el seu rebuig a les cadires de plata perquè considera que poden alterar l’equilibri de la representació sectorial.
El Consell de Garanties avala el sistema
La batalla política va arribar fins al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), després que els Comuns i la CUP sol·licitessin un dictamen sobre diferents aspectes de la proposició de llei, entre els quals hi havia precisament el sistema de representació vinculat a les aportacions econòmiques.
El dictamen, aprovat a l’agost, va avalar la constitucionalitat i l’adequació a l’Estatut de la norma i també de les cadires de plata. El CGE va considerar que el sistema respecta el caràcter democràtic de les cambres perquè, com a mínim, dues terceres parts de les vocalies han de ser elegides per sufragi lliure, igual, directe i secret. L’òrgan també va considerar raonable que una part de les vocalies es reservi a les empreses que fan aportacions voluntàries significatives, en tant que contribueixen al sosteniment econòmic de les cambres.
L’aval jurídic ha permès desbloquejar definitivament una llei que Catalunya arrossegava des de fa més d’una dècada. La normativa catalana vigent fins ara era del 2002, mentre que la llei bàsica estatal de cambres es va actualitzar el 2014. Amb l’aprovació del nou text, Catalunya adapta finalment el seu marc legal a aquella normativa estatal.
Una llei pactada per quatre grups
La proposició de llei ha estat impulsada per PSC-Units, Junts, ERC i PPC i ha acabat rebent també el suport d’Aliança Catalana. Els Comuns i la CUP hi han votat en contra, mentre que Vox s’ha abstingut. El ple ha rebutjat les 25 esmenes que quedaven vives —24 dels Comuns i una de Junts— i el PPC ha retirat les seves.
Més enllà de la composició dels plens, la llei estableix un nou marc de funcionament per a les tretze cambres catalanes i reconeix formalment aquestes institucions com a corporacions de dret públic que representen els interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis. També regula el seu finançament, que combinarà recursos públics i privats, i fixa el paper del Consell General de les Cambres com a òrgan consultiu i de col·laboració amb les administracions.
La norma preveu que els recursos públics procedeixin dels pressupostos de la Generalitat i de la delegació o assignació de funcions, convenis i instruments similars, mentre que els recursos privats podran provenir de l’activitat de les cambres, la prestació de serveis, la gestió del patrimoni i els excedents que generin.
Malgrat l’ampli consens polític que ha permès aprovar-la, les cadires de plata deixen oberta una de les principals discussions sobre el futur de les cambres catalanes: fins a quin punt la capacitat de contribuir econòmicament a una corporació de dret públic ha de traduir-se també en una major capacitat de decisió dins d’aquesta institució. La nova llei dona cobertura jurídica al model just quan la Cambra de Barcelona ha decidit multiplicar per cinc aquestes vocalies, de dues a deu, de cara al pròxim mandat cameral.
