El Banc Sabadell ha enviat senyals al mercat que les turbulències del darrer curs, sota el jou de l’OPA hostil del BBVA que va centrar la seva activitat des del maig del 2024, ja s’han acabat. L’entitat catalana ha comunicat aquest divendres un benefici de 1.775 milions d’euros, prop d’un 3% per sota del 2024, però exactament en línia amb les expectatives dels analistes. Fins i tot ha acceptat prescindir del seu conseller delegat, César González-Bueno -“l’heroi de l’OPA”, segons l’ha anomenat amb sorna un periodista madrileny a la roda de premsa de presentació dels comptes- per “evitar l’especulació” sobre la seva successió i nomenar l’hereu natural, Marc Armengol, fins ara CEO de la filial britànica TSB, l’home que va capitanejar la digitalització del grup. Tot això, però, no ha estat suficient per convèncer els inversors, que miren amb lupa tots els moviments del banc català d’ençà del fracàs de l’ofensiva de la Vela: la sessió borsària d’aquest divendres ha tancat amb un retrocés pròxim al 5% per als vallesans, que els ha deixat als volts dels 3,1 euros per acció.
Els experts, val a dir, reconeixen que els inversors són més estrictes amb el Sabadell que amb altres actors del mercat bancari. Davant els resultats, els analistes del banc Renta 4 alertaven, ja a primera hora del matí, d’una “reacció negativa de la cotització davant un mercat exigent”. Tot i això, des de fora de la volatilitat del parquet, observen “una lectura positiva” tant del manteniment dels objectius financers per als pròxims dos anys com del programa de recompra d’accions que han anunciat aquest mateix matí. Celebren, en aquest sentit, la “reiteració dels objectius del Pla Estratègic i unes guies 2026 sense sorpreses”; a la cerca d’una nova normalitat després d’un any i mig de batalla pública, privada i institucional amb el BBVA.
Des de Renta 4, però, afegeixen la sorprenent sortida de González-Bueno a la llista de factors que han contribuït a la inseguretat entre els inversors. L’encara conseller delegat, val a dir, no ho veu així; i assegura que el relleu i la porta oberta a Armengol formen part d’una estratègia d’estabilitat. “Elimina l’especulació i evita la paràlisi” que acompanya a qualsevol procés de relleu al capdavant d’un gran banc, segons ha argumentat el directiu. En aquest sentit, i malgrat que des de la cúpula sabadellenca han tret ferro als moviments borsaris en dia de resultats -“tothom baixa a la borsa quan presenta els comptes”, ha etzibat el CEO- .
Un banc “infravalorat”
Més enllà dels moviments immediats, González-Bueno ha apuntat en diverses ocasions en el decurs de la presentació de resultats que, a parer del seu equip, l’acció del Sabadell està “infravalorada”. Ja ho alertaven durant l’OPA del BBVA -llavors, com a argument per contrarestar les batzegades del president del banc basc, Carlos Torres-: en comparació amb la resta d’entitats financeres espanyoles, els títols de l’entitat catalana estan “barats” segons els dos marcadors més comuns, el retorn per dividends i els múltiples sobre el benefici. De fet, les cotitzacions de Bankinter, BBVA i CaixaBank ja doblen el seu valor en llibres; mentre que les del Santander el multipliquen per 1,5. El Sabadell, pràcticament a la cua, només ho fa per 1,2.
En aquesta ocasió, González-Bueno i el director financer, Sergio Palavecino, han evitat incloure preus objectiu concrets, segons els seus càlculs, per a les accions. Sí que ho van fer, però, durant l’OPA, quan van apuntar a un horitzó de cotització -segons el mètode de càlcul- que oscil·lava entre els 3,8 i els 4,2 euros per títol, un diferencial d’entre el 25 i el 35%. El consens dels analistes, val a dir, és menys optimista, i hi atorga un marge de creixement del 6%, fins als 3,47 euros; si bé la forquilla de valoracions molt ampla. Des de Renta 4, sense anar més lluny, posen a les accions catalanes l’etiqueta de sobreponderar, i hi atorguen un valor objectiu pròxim als 3,8 euros per acció.
A la cerca d’una valoració més acurada dels títols, González-Bueno ha defensat el nou programa de recompra d’accions, que servirà perquè els inversors que quedin al capital “siguin propietaris d’una part més gran del banc” i, per tant, cada fragment sigui més valuós. La reducció de títols serà necessària, també, per mantenir la guia de dividends que van marcar al pla estratègic després de la venda de TSB al Banc Santander. La filial britànica aportava al grup prop del 20% del seu benefici total -prop de 320 milions d’euros- i, fins que aconsegueixi tancar aquest gap, la redistribució unitària serà més valuosa amb menys accions en circulació.
