El món empresarial català refreda l’eufòria de la Generalitat amb el nou model de finançament. En un comunicat signat per diverses organitzacions patronals i econòmiques catalanes, el sector privat reconeix que la reforma pactada entre Esquerra Republicana de Catalunya i el govern de Pedro Sánchez és una “millora important” si es compara amb el sistema fiscal actual, si bé alerta que “no es pot considerar suficient”. El nou finançament, asseguren patronals i entitats industrials, “només dona resposta a algunes de les demandes” que ja va plantejar el teixit empresarial del Principat el 2024, en ple debat per millorar la capacitat econòmica de l’administració del país. Així ho han expressat en un comunicat que signen Pimec, Foment del Treball, les 13 Cambres de Comerç catalanes, el RACC, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Barcelona Global, el Cercle d’Economia i Fira de Barcelona.
Les agrupacions empresarials donen compte de la incapacitat de les institucions catalanes per garantir transformacions en el model de finançament. Constaten que, com la que han acordat ERC i la Moncloa, “totes les millores del sistema han estat graduals i acumulatives”. En aquest sentit, sostenen que els canvis que ha posat sobre la taula la ministra espanyola d’Hisenda, Maria Jesús Montero, són “un punt de partida per assolir majors nivells de justícia i transparència en el finançament territorial”. Un punt de partida, però, que situen “lluny de les quotes d’autogovern a les que Catalunya aspira”. El fet mateix d’iniciar el camí és, a ulls de l’empresariat, una bona notícia, en tant que la proposta enceta la “reforma d’un model caduc”. En endavant, criden al fet que els partits catalans “treballin plegats per garantir que els avenços que se n’obtinguin es consolidin a futur”.
Una situació “crítica”
La valoració de les patronals arriba en ple caos de Rodalies, amb el govern espanyol i la Generalitat al centre de la diana per les dècades de desinversions en la xarxa ferroviària catalana. En aquest sentit, les patronals, malgrat que reconeixen que el model de finançament deixa fora les inversions de l’Estat, alerta que la situació de les infraestructures del Principat és “crítica”, i crida les parts a “augmentar” la dedicació de recursos als ferrocarrils al país, “una via igualment efectiva que contribueix simultàniament a la reducció del dèficit fiscal i al benestar del país”. Retreuen, en aquest sentit, l’ínfim percentatge d’execució dels pressupostos per a infraestructures per part del govern espanyol: entre el 2015 i el 2023 -un període que inclou cinc anys del Partit Socialista a la Moncloa- l’execució de les inversions catalanes al Principat ha estat del 55,6%, un 17% menys que la mitjana a l’Estat espanyol. “Cal insistir en la importància d’assegurar una correspondència més elevada entre les inversions pressupostades i executades des de l’administració”, insisteix l’empresariat.
Alerta pel dèficit
Els empresaris catalans també s’han alineat amb diversos economistes del país en l’alerta per la tensió sobre les arques públiques de l’Estat que generarà el nou finançament. Els 21.000 milions d’euros que, insisteixen des del ministeri, aportarà la reforma als governs territorials hauran de redirigir-s’hi des d’unes altres partides de despesa dins les competències centralitzades de l’administració general. “Podria semblar, i sovint els responsables polítics ho obliden, que la nova proposta només té avantatges i no té impacte sobre el dèficit públic. És evident que això no és així”, etziben les agrupacions empresarials, que alerten que, si no hi ha retallades significatives en les prestacions socials o un augment d’ingressos substantiu, el nou finançament vindrà acompanyat d’un augment del dèficit de les administracions públiques.
Per evitar aquest escenari, que seria perjudicial per a Catalunya -en tant que encara forma part del sistema comú i, per tant, hauria de contribuir a pagar els interessos de qualsevol nou endeutament-, les patronals i organitzacions de negoci criden a buscar solucions “sense incrementar la pressió fiscal ni incórrer en dèficit”, com ara destinar al finançament territorial la part de la recaptació tributària dels últims anys que no entrava en les previsions de la Moncloa, accelerada pel creixement del PIB que encadena l’Estat els últims cursos.
També pressionen la resta de territoris per aconseguir una “veritable corresponsabilitat fiscal” que permeti finançar correctament totes les administracions sense desequilibris pressupostaris. Sense les concessions per part de les comunitats més beneficiades pel repartiment de recursos, com ara les Castelles, es fa “més difícil que el debat sobre el necessari ajust dels comptes públics tingui lloc de forma constructiva i responsable”. Fora d’aquesta consideració queden la Comunitat Foral de Navarra i la comunitat autònoma basca, en tant que el nou finançament -que ha esborrat el cognom singular que l’acompanyava des del pacte per investir Salvador Illa- “manté la diferència respecte de les comunitats de règim foral tant pel que fa al volum de recursos per càpita com quant a la contribució a les despeses comunes”. Així, tant el nou endeutament com altres partides creixents, com ara la de les pensions, continuaran pesant sobre les arques catalanes, malgrat que tant Navarra com els tres territoris històrics sí que formen part del paraigües de la Seguretat Social en termes de prestacions públiques.
